---
Lucia Minon (1903-?)
El 9 de desembre de 1903 neix a Trieste (Friül, aleshores pertanyent a
l'Imperi Austrohongarès) la comunista i després anarquista Lucia Minon,
coneguda com Luci. Sos pares es deien
Giovanni Minon i Anna Cossutta. Després de la Gran Guerra participà activament
en organitzacions comunistes de Trieste, entre elles el Gruppo Giovanile delle
Donne Comuniste (GGDC, Grup Juvenil de Dones Comunistes) i el cercle
«Spartaco», encarà que també estava en contacte amb organitzacions anarquistes
i mantenia correspondència amb l'anarquista Renato Siglich, emigrat a Hamburg (Alemanya),
qui l'enviava la revista llibertària Il
Messaggero della Riscossa. A mitjans dels anys vint ja es declarava
anarquista. En aquests anys va fer d'infermera voluntària de la Creu Roja
Italiana. En 1926 es casà amb l'anarquista Alpinolo Bucciarelli. En aquesta
època va ser detinguda per possessió d'una octaveta de la Federazione Giovanile
Comunista Italiana (FGCI, Federació Juvenil Comunista Italiana) i de textos
poètics revolucionaris (Inno dei socialisti anarchici i Addio Lugano
bella); jutjada per un Tribunal Especial, va ser absolta per manca de
proves. Perseguida
pels escamots feixistes, el 30 de novembre de 1926 passà clandestinament, amb sa
parella i dos companys (Ernesto Ferluga i Carlo Fon), a Iugoslàvia.
Posteriorment la parella es traslladà a Viena (Imperi Austrohongarès, actual
Àustria) i després a París (França). El juliol de 1927 la parella passà a
Brussel·les (Bèlgica), d'on va ser expulsada el novembre d'aquell any, i
finalment a Luxemburg, d'on va ser expulsada en 1928 per possessió de
passaports falsos. En aquesta
època emmalaltí a causa de la fatigosa vida portada. De bell nou a França, després d'un
temps al departament de la Mosel·la, el maig de 1928 es va establir a París, on
nasqué son fill Libero. El seu
domicili esdevingué lloc de refugi i de passada de nombrosos exiliats
anarquistes, com ara Anna Renner i Umberto Tommasini. La parella realitzà una intensa
activitat entre el anarquistes exiliats, tant pel que feia a la propaganda com
en l'elaboració d'estratègies de defensa contra els decrets d'expulsió de
França. En aquesta època visqué a Alfortville (Illa de França, França) i durant
els primers mesos de 1935 participà activament en reunions que, sovint, es
celebraven a la seu de la Confederació General del Treball (CGT) de París,
juntament amb altres exiliats italians (Camillo Berneri, Virgilio Gozzoli,
Umberto Marzocchi, Umberto Tommasini, etc.), sempre sota la vigilància de
l'espia feixista Bernardo Cremoni, que enviava informes a l'Organizzazione per
la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la
Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme). Després de deixar son fill adolescent en un internat
francès, a finals de 1936, en plena Revolució, passà amb son company a Catalunya per
Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord), juntament amb altres companys (Aurelio i
Terzilio Aiacci, Gualterio Livi, Alessandro Maffei, Paquale Migliorini i Adolfo
Pintucchi), i ambdós s'enrolaren l'1 de febrer de 1937 en la Secció Italiana de
la «Columna Ascaso» de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on trobaren alguns companys que havien
freqüentat a Trieste, com Umberto Tommasini i Rodolfo Gunscher, i ella va fer d'infermera de la Creu Roja a tres
hospitals militars. Quan aquesta columna va ser desarticulada, va romandre a la
Península. A mitjans de 1938 son company va emmalaltí d'un atac d'hemoptisi a
les trinxeres i hagué de ser hospitalitzat a París mentre que ella restà a la
Península fins el final de la guerra. El febrer de 1939, amb el triomf
franquista, passà a França. La parella intentà embarcar cap a Amèrica, però
sense resultat. El
4 de juny de 1940 ambdós van ser detinguts a Bardonescha (Piemont, Itàlia) quan
pretenien entrar a Itàlia. Se li va assignar confinament primer a l'illa de
Tremiti i després, a partir de setembre de 1941, a l'illa de Ventotene, on la
parella entrà a formar part de la colònia anarquista deportada a l'illa. Després de la caiguda del feixisme, el 25 de juliol
de 1943, en comptes de ser alliberada amb son company, van ser traslladats al
camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Toscana, Itàlia), juntament amb
altres confinats anarquistes i membres de la minoria iugoslava, considerats
perillosos pel nou règim del mariscal Pietro Badoglio. Després de l'armistici
del 8 de setembre de 1943 va ser posada en llibertat. Instal·lada a Roma
(Itàlia) va seguir militant en el moviment llibertari. Desconeixem la data i el
lloc de la seva defunció.
---
Lucia Minon
---
Lucia Minon (al centre de la foto), amb son company
Alpino Bucciarelli (a la seva esquerra), amb altres companys, entre ells
Umberto Tommasini (primer per l'esquerra), a Barcelona durant la guerra civil
---
---