---
Germán
Millán Vives (1900-1976)
El 14 de desembre
de 1900 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarcosindicalista Germán Millán Vives
–a vegades el segon llinatge citat erròniament Rives.
Sos pares es deien Pablo Millán i Concepción Vives. Quan era molt jove s'afilià
a la Secció de Paletes del Sindicat Únic de la Construcció de Barcelona de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant l'època del pistolerisme patí
persecucions i va ser empresonat en diferents ocasions. Fugint de la repressió,
s'instal·là a Granada (Andalusia, Espanya), on va ser detingut i empresonat
durant un any. Un cop lliure retornà a Barcelona, però inscrit en la «llista
negra» de la patronal no pogué trobar feina. El 23 de juny de 1922 va ser
detingut a Barcelona com a autor d'un atracament a mà armada, juntament amb
altres cinc companys, perpetrat el 3 de juny d'aquell any a una tartana que
portava 24.125 pessetes per a pagar els jornals dels obrers que treballaven la
construcció del Palau Reial de Pedralbes. El març de 1925, quan estava reclòs a
la Presó Model de Barcelona, fou un dels signats de la «Carta oberta als
camarades anarquistes», juntament amb altres militants sindicalistes, on
s'exposaven les criteris ideològics que portaren a la constitució de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El 6 d'abril de 1925 va ser jutjat, amb
Juan Bautista Maimó, per la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona pel
robatori de 1922 i l'endemà va ser condemnat a tres anys i vuit mesos i un dia
de presó correccional i al pagament d'una indemnització igual a la quantitat furtada,
mentre Maimó només va ser multat amb 125 pessetes per encobriment. Un cop
lliure, amb el suport de companys de la Marina Mercant, en 1928 s'embarcà cap a
Amèrica, on visqué i treballà en diversos països (Cuba, Veneçuela i Brasil). En
1931, arran de la proclamació de la II República espanyola, retornà a
Barcelona. Durant la Revolució va ser nomenat delegat tècnic de la Junta del
Sindicat de la Construcció, càrrec que ocupà fins el final de la guerra. En
1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser internat en diversos
camps de concentració. Posteriorment va ser enrolat en Companyies de
Treballadors Estrangers (CTE). Després de la II Guerra Mundial continuà
militant en la CNT de l'exili a Marsella (Provença, Occitània). Fou membre de
l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per
Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA). En 1955 tornà a emigrar a
l'Uruguai i al Brasil de manera temporal. Després de la seva jubilació, va ser
admès a la llar d'avis «Beau Séjour» d'Ieras (Provença, Occitània) i milità en
la Federació Local de la CNT d'aquesta població. En 1974 sos germans, residents
a Barcelona, li convidaren a retornar a la Península, però rebutjà l'oferiment
fins que el dictador Francisco Franco seguís viu. Germán Millán Vives va morir
el 17 de febrer de 1976 al seu domicili d'Ieras (Provença, Occitània) i fou enterrat l'endemà.
---
Notícia
de la detenció de Germán Millán Vives apareguda en el diari madrileny ABC del 24 de juny de 1922
---
Notícia
de l'alliberament de Germán Millán Vives apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 31 de gener de 1923
---
Notícia
del judici de Germán Millán Vives apareguda en el diari madrileny La Voz del 6 d'abril de 1925
---
Notícia
de la sentència condemnatòria de Germán Millán Vives apareguda en el diari
salmantí El Adelanto del 8 d'abril de
1925
---
Germán
Millán Vives (1955)
---
Necrològica
de Germán Millán Vives apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 28 de novembre de 1976
---
---