---
Luigi
Meta (1883-1943)
El 23 de juliol de
1883 neix a Pratola Peligna (Abruços, Itàlia) el propagandista anarquista i
sindicalista Luigi Meta, que va fer servir diversos pseudònims (Libero Martello, Lume, Lima, etc.). Sos
pares es deien Raffaele Meta i Maria Taddei. Amb 19 anys va ser nomenat
secretari de la Lliga de Resistència entre els Artesans de Pratola Peligna,
fundada el 8 d'abril de 1902 en el si del grup socialista local gràcies al suport
de Carlo Tresca i Nicola Trevisono. En 1913 emigrà per primera vegada als
Estats Units amb son germà Francesco, establint-se a Steubenville (Ohio, EUA),
on treballà i dirigí un periòdic local, Il
Telegrafo Marconi. De bell nou a Itàlia, va ser cridat a files a causa de
la Gran Guerra. Durant la postguerra prosseguí amb la seva propaganda
anarquista, especialment en el si de la secció de Partit Socialista Italià
(PSI) de Pratola Peligna i en la Cambra del Treball de Popoli (Abruços,
Itàlia), les úniques associacions en les quals s'arreplegaven en aquells anys
els subversius de la zona. Per aquest motiu, l'abril de 1919 els carrabiners el
qualificaren de «maximalista» –seguidor del corrent oposat al «reformisme» dins
del PSI– i «el més facinerós i intransigent dels socialistes» de la Vall
Peligna dels Abruços. Aquell mateix mes la policia el trobà en possessió del número
únic de Guerra e Pace d'Ancona
(Marques, Itàlia), redactat per Luigi Fabbri, en el qual s'anunciava la represa
regular de la publicació del periòdic anarquista Volontà. En 1919 col·laborà en el periòdic Abruzzo Rosso. Organo settimanale della Federazione Socialista
Abruzzese. En aquest període, va fer costat la proposta llançada per Luigi
Fabbri de crear un Front Únic Revolucionari (FUR), que arreplegués militants de
tots els sectors insurgents (activistes contra la pujada dels preus,
pacifistes, antimilitaristes, insubmisos a la guerra a Albània, sindicalistes,
anarquistes, insurreccionalistes, etc.). Durant els anys del «Bienni Rojo»,
segons la policia, reuní un important nombre d'activistes que incitaven amb la
seva propaganda la rebel·lió de la població i fins al 1922 destacà per la seva
capacitat d'organització. En aquesta època es relacionà amb anarquistes i grups
llibertaris dels Abruços, com ara Attilio Conti, del grup anarquista «Pisacane»
de Castellammare Adriatico; Franco Caiola, del grup «Umanità Nova» de Paterno
di Celano; Quirino Perfetto, secretari de la Federació Anarquista dels Abruços
(FAA) i del Sindicat dels Ferroviaris Italians (SFI), i membre destacat del
grup anarquista «I Liberi» de Sulmona. Fou l'organitzador d'un grup anarquista de
Pratola Peligna que s'adherí a la FAA i que s'encarregava de recaptar fons per
als processos contra Errico Malatesta i la resta de presos polítics. El 23
d'octubre de 1921 presidí i participà activament en el II Congrés de la FAA,
que se celebrà als locals de la Secció Republicana de Sulmona. Amb Quirino
Perfetto, Panfilo Di Cioccio, Alessandro Farias, Franco Caiola, Francesco De
Rubeis, Giuseppe Cerasani, Pasqualina Martino i altres, sostingué la proposta
d'Umberto Postiglione de constitució a Raiano de la primera Casa del Poble als
Abruços, que fou inaugurada a finals de 1921. En aquests anys es guanyà la vida
com a comerciant de sabates i després de teixits. En 1922, amb el començament
de l'etapa feixista i la posterior disgregació dels grups anarquistes locals,
fundà i dirigí, col·laborant sobretot amb els anarquistes Luigi Breda, Panfilo
Di Cioccio i Francesco Di Pietro, la Lliga Proletària (LP), últim front de
resistència organitzat contra la violència desenfrenada dels escamots
feixistes. L'1 d'agost de 1922 organitzà a Pratola Peligna la vaga convocada
per l'Alleanza del Lavoro (AL, Aliança del Treball). En 1923 la LP va ser
dissolta per les autoritats mussolinianes. Patint continus escorcolls i no
podent aspirar a cap càrrec públic per antifeixista, es dedicà als negocis com
a titular d'una fàbrica de licors, comerciant a l'engròs i al detall i exercint
de representant comercial. El desembre de 1928 es traslladà amb sa família a
Pescara (Abruços, Itàlia). Inscrit en el «Registre de les persones a detenir en
determinades contingències», entre el 31 de juliol i el 2 de setembre de 1929
va ser arrestat i el seu domicili escorcollat en ocasió de la convocatòria
d'una manifestació subversiva. Entre el 28 d'octubre i el 9 de novembre de 1930
va ser reclòs preventivament, després d'escorcollar el seu domicili sense
resultats, i finalment amollat amb una severa amonestació. En 1932, a causa de
la desocupació en massa, es van convocar nombroses manifestacions de protesta
en diverses localitats (Torre dei Passeri, Civitaquana, Caramanico, Popoli,
Tocco Casauria, Spoltore, etc.), que donaren lloc a detencions i condemnes de
confinament. La investigació policíaca d'aquests motins espontanis el posaren
en el punt de mira, juntament amb altres destacats llibertaris de la seva
«cèl·lula anarcocomunista», com ara Attilio Conti, i comunistes, com Domenicantonio
Verrocchio, Luigi Cirillo i Adelchi Bosco. Vigilat contínuament per la seva
activitat propagandista, el desembre de 1934 retornà a Pratola Peligna, on la
pressió era menor. Decidit a exiliar-se, la nit de l'11 d'agost de 1937,
eludint la seva condició de «vigilat especial», prengué el tren cap a Roma i
després a Torí, aconseguint passar la frontera francesa. A París formà part de
l'Associació d'Excombatents Pacifistes i de la Liga Italiana dei Diritti dell'Uomo
(LIDU, Lliga Italiana dels Drets de l'Home); freqüentà la seu de l'Avanti!, dirigit per Pietro Nenni;
participà en l'organització i en la realització de manifestacions de protesta
contra el feixisme i l'assassinat dels militants anarquistes italoamericans
Sacco i Vanzetti; s'acostà al moviment «Giustizia e Libertà» i mostrà la seva
solidaritat amb l'Espanya revolucionària. El febrer de 1939 retornà als EUA i
s'instal·là a Boston (Massachusetts, EUA), a casa de son germà Tarquinio
–conegut com Ercolino, i després com Lino, quan aconseguí la ciutadania
nord-americana–, que es guanyava la vida fent de comptable. Immediatament es
posà a col·laborar en diferents publicacions anarquistes i antifeixistes, com
ara La Controcorrente. Pubblicazione
dedicata alla lotta contro il fascismo (Boston), Il Martello (Nova York), L'Adunata
dei Refrattari (Nova York) i Il
Risveglio. Giornale italiano independente (Dunkirk, Nova York, EUA), aquest
últim redactat pel seu compatriota Andrea Zavarella, referent local Mazzini Society local, associació
republicana de la qual formaven part alguns anarquistes, cdel Comitè
Anarquista Pro-Espanya de París. Sovint signava els articles amb diferents
pseudònims (Libero Martello, Lume, Lima, etc.). A Boston es relacionà amb republicans antifeixistes,
com Alberto Cianca, Carlo Sforza, Gaetano Salvemini, Alberto Tarchiani i
altres, i fou nomenat secretari polític de laom ara Carlo Tresca,
i on intentà contrarestar l'acció dels comunistes. També com Tresca, s'oposà
als seguidors de les tendències de la Internacional Comunista que agitaven les
banderes del sindicalisme llibertari i de l'antifeixisme unitari. Des de les
pàgines de La Controcorrente,
denuncià la penetració feixista en els organitzacions obreres italoamericanes.
Continuà escrivint fins el 1942. Luigi Meta va morir el 22 de gener de 1943 a
Boston (Massachusetts, EUA) i fou inhumat a l'espai reservat als «sense Déu»
del cementiri no catòlic de la ciutat. Després de la II Guerra Mundial, el
carrer Príncep Humbert de la seva ciutat natal esdevingué carrer Luigi Meta. En
2004 el Centro Studi Libertari «Camillo di Sciullo» publicà el llibre d'Edoardo
Puglielli Luigi Meta, vita e scriti di un
libertario abruzzese.
---
Luigi
Meta
---
Anarquista
dels Abruços (Raiano, 1921).
De dalt a baix i d'esquerra a dreta: ?, Quirino
Perfetto, Alessandro Farias, Panfilo Di Gioccio, Luigi Meta, amb sa mà sobre
l'espatlla d'Umberto Postiglione, Giuseppe Cerasani, Franco Caiola, Francesco
De Rubeis i Pasqualina Martino
---
Luigi Meta, vita e scriti di un libertario abruzzese
(2004), d'Edoardo Puglielli
---
---