---
Stanislaw
Mendelson (1857-1913)
El
18 de novembre
de 1857 –algunes fonts citen erròniament 1858– neix
a Varsòvia (Polònia;
aleshores Imperi Rus) el periodista i propagandista anarquista i
nihilista, i
posteriorment polític socialista, Stanislaw Salomon Naftali
Mendelson, citat
Stanislas Mendelsohn o Mendelsshon, i també conegut com
Aleksander Messin. Fill
d'una família benestant jueva assimilada, sos pares es deien
Voff Mendelsohn,
banquer, i Salomé Marguliès, i era net del filòsof
Moïse Mendelsohn, traductor
de Jean-Jacques Rousseau, i cossí del compositor Félix
Mendelsshon Bartholdy. Després
d'estudiar el batxillerat, amb 16 començà a estudiar
medicina en la Universitat
de Varsòvia. Quan feia el tercer curs de medicina, amb altres
estudiants
(Ludwing Warynski, Kasimir Dluski, Simon Dickstein),
encapçalà l'anomenat
Moviment Socialista Polonès (MSP), que es relacionà amb
els treballadors,
creant petits cercles, fundant caixes de resistència que van ser
les bases dels
primers sindicats il·legals, organitzant les primeres vagues i
difonent la
formació socialista entre alguns treballadors més
motivats. Fou partidari de la
independència de Polònia de l'Imperi Rus –va ser
considerat un dels teòrics del
«socialpatriotisme»– i topà amb els postulats
del Partit Socialrevolucionari
«Proletariat», que rebutjava la independència
polonesa com a una meta immediata
de la lluita socialista. El març de 1878, arran de la seva
participació en uns
disturbis als carres de Varsòvia, va ser perseguit per les
autoritats tsaristes
i s'exilià a Àustria, d'on fou expulsat, i en 1878
passà a Suïssa, on el
novembre de l'any següent fundà i finançà a
Ginebra el periòdic revolucionari
Równość (Igualtat), que durà
fins el 1881, i que fou continuat per Przedświt
(1881-1883, L'Aurora) i Walka Klas (1884-1887, Lluita de Classes). En
1879
retornà a Polònia, on a finals de març de 1880 va
ser detingut a Cracòvia amb
34 altres nihilistes; jutjat, va ser absolt. Posteriorment passà
clandestinament a Àustria, on fou detingut, jutjat i condemnat a
un mes de
presó per entrada il·legal al país. En 1881, a
PoznaÅ„, a la Polònia prussiana,
defensà la candidatura de Zanisczewski, obrer enquadernador, que
es presentava
a les eleccions contra Virchow; de bell nou jutjat, va ser condemnat a
tres
mesos de presó. Un cop lliure, i abans de ser lliurat a les
autoritats russes,
marxà cap a París (França), on es posà a
estudiar dret, llicenciant-se a
l'Escola de Ciències Polítiques. En 1885 publicà
els llibres L'évolution
économique dans la Pologne russe i La Loi allemande de 18
juillet 1885 sur les
Sociétés par actions. En 1888 cofundà el
periòdic Il Proletariat i l'any
següent participà en l'organització del
Congrés Internacional de la II
Internacional. En 1889 va ser detingut a París, juntament amb
altres nihilistes
(Boris Reinstein, Nahun Beroustschoswesky, etc.). El 21 de novembre de
1890 va
ser novament detingut a Fontenay-aux-Roses (Illa de França,
França) i, acusat
de complicitat en l'assassinat el 18 de novembre d'aquell any a
París del
general rus Seliverstov a mans de Stanislas Padlewski; se li va
decretar
l'expulsió de França, però aquest mesura no se li
va notificar. Després es
refugià a Londres (Anglaterra), on esdevingué amic
íntim de Friedrich Engels i
del qual fou secretari. El 17 de novembre de 1892 fou un dels fundadors
a París
del Zwiazek Zagraniczny Socjalistow Polskich (ZZSP, Unió dels
Socialistes
Polonesos de l'Exterior) i un dels redactors del programa de la futura
República Democràtica Independent de Polònia. El
gener de 1893 creà a Varsòvia
el Polska Partia Socjalistyczna (PPS, Partit Socialista Polonès)
i aquest
mateix any assistí, en representació de Polònia,
al III Congrés de la
Internacional Socialista que se celebrà a Zuric, a més de
publicar el llibre
Kwestyja polska i polityka koła polskiego. A finals de
1893, per disputes
intestines, abandonà el PPS. En 1894 el seu nom figurava en una
llista
d'anarquistes a vigilar establerta per la policia ferroviària de
fronteres
francesa i aquest mateix any col·laborà en la revista
Lucifer d'Estocolm. En
1899 col·laborà en la revista Przeglad Europejski, que
s'edità a París. En 1904
publicà a Lviv (Galítsia) el llibre Historya ruchu
komunalistycznego we Francyi
1871 r (Historia del moviment comunalista a França en 1871), on
criticà la
concepció marxista de la dictadura del proletariat. En 1909
enviduà de la seva
esposa Maria Jankowska-Mendelson, militant socialista. En 1911 fou
l'editor del
PrzeglÄ…du Codziennego, periòdic defensor dels drets
civils dels jueus als
territoris polonesos sota domini rus. En els últims anys de sa
vida s'interessà
pel sionisme. Poc abans de morir, en 1912, es casà per segona
vegada amb Maria
Sokolowa, filla del líder sionista Nahum Sokolow, i
visqué a Lviv, on fou
corresponsal de diversos periòdics polonesos. Stanislaw
Mendelson va morir el
25 de juliol de 1913 a Varsòvia (Polònia; aleshores
Imperi Rus) i fou enterrat
al cementiri jueu d'aquesta localitat.
---
Stanislaw
Mendelson
---
Foto
de la policia francesa d'Stanislaw Mendelson (ca. 1894)
---
Tomba
d'Stanislaw Mendelson al cementiri jueu de Varsòvia
---
---