---
Assassinat d'Eliseu Melis (12-07-1947)
El 12 de juliol de 1947 és assassinat a Barcelona
(Catalunya) per un escamot del Moviment Llibertari de Resistència (MLR) el
militant anarcosindicalista, i aleshores confident de la policia franquista,
Eliseu Melis Díaz --també citat el seu segon llinatge com Díez. Actiu militant
del ram fabril de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona,
entre 1931 i 1935 n'havia format part de la Junta del Sindicat Fabril i Tèxtil
de Barcelona i col·laborà en Solidaridad Obrera. Com a membre del grup
anarquista «Cultural», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), el
juliol de 1935 va ser detingut amb Antoni Seba Amorós. Participà en activitats
dels grups d'acció de la FAI. El febrer de 1939, quan el triomf feixista era un
fet, intentà passar els Pirineus, però esgotat retornà a Barcelona, on fou
identificat i detingut. Fortament pressionat i coaccionat, pactà, juntament amb
Antoni Seba, amb el comissari de Policia i cap de la Brigada Politicosocial
Eduardo Quintela Bóveda, fent-se confident policíac. Durant la primavera de
1939 arribà a França i, després d'exposar el seu cas, s'oferí com a doble agent
o, en cas contrari, demanà un passatge cap a Amèrica, però no es prengué cap
resolució. L'agost de 1940 retornà a Barcelona amb un grup de la xarxa de
resistència antinazi llibertària encapçalada per Francisco Ponzán Vidal a la
recerca d'un pretès tresor que mai no es trobà. Durant l'agost de 1941, encara
en contacte amb el grup de Ponzán (Joan Català), començaren a ser detinguts
alguns militants, caigudes que li van ser atribuïdes per alguns companys, però
sempre aconseguí sortejà la conjuntura amb estratagemes, com aconseguir la
llibertat de detinguts o proposant a Ponzán atemptats contra el dictador
Franco. Va fer costat la nova creació del Partit Sindicalista, que llevat del
nom res no tenia a veure amb l'organització creada per Ángel Pestaña. Durant la
primavera de 1942 actuà a Tolosa de Llenguadoc i a finals d'aquell any va ser
nomenat en el Ple de les Planes secretari de Comitè Regional de Catalunya de la
CNT, fet que va permetre a la policia realitzat agafades de manera periòdica i
selectiva. Com que les seves activitats ja eren sospitoses, en 1943 fou
marginat dels nous comitès regionals que es formaren. Arran de la caiguda del
XIV Comitè Nacional de la CNT, la seva traïció quedà en evidència i es decidí
la seva eliminació, ja que se li va atribuí la caiguda de tots els comitès
nacionals confederals clandestins dels anys quaranta. Un grup de voluntaris
enquadrat en l'MLR, entre ells José Pareja Pérez i Antoni Gil Oliver, creuà els
Pirineus per Prats de Molló amb l'objectiu d'executar-lo; a Barcelona s'hi
afegí, entre d'altres, Ramón González Sanmartí (El Nano de
Granollers), José Villegas Izquierdo, Barrachina i Pere Adrover Font (El
Yayo). Eliseu Melis Díaz va ser tirotejat a la plaça del Bonsuccés de
Barcelona (Catalunya) i ferit arribà fins a la porta de la Casa de la Caritat
del carrer de Montalegre on fou rematat. Durant l'enfrontament, José Pareja
Pérez resultà ferit i morí quatre hores després a l'Hospital de Sant Pau de
Barcelona. Fins al febrer de 1949 no s'atemptà contra Antonio Seba Amorós,
acció que fou portada a terme pel grup anarquista de «Los Maños», integrat
exclusivament per aragonesos i dirigit per Wenceslao Jiménez Orive (Wences);
atemptat del qual Seba només resultà ferit.
---
Eliseu Melis Díaz
---
La notícia de la mort d'Eliseu Melis publicada en el
número 31 de la clandestina Solidaridad Obrera (agost de 1947)
---
---