---
Alfredo
Melani (1886-1973)
El 9 d'abril de
1886 neix a Florència (Toscana, Itàlia) l'anarquista Alfredo Melani. Fill d'una
família d'artesans, quedà orfe de pare i mare ben aviat i, després d'haver
assistir a l'escola elemental, es traslladà a Milà (Llombardia, Itàlia), on va
treballar en feines ocasionals i va començar a introduir-se en el moviment
llibertari. En 1907 va ser contractat pels Ferrocarrils de l'Estat i tornà a
Florència, on es va casar amb Assuntina Giannini. Posteriorment es traslladà a
Roma (Itàlia) i a Pistoia (Toscana, Itàlia) i en 1915 s'establí amb sa família
a Arezzo (Toscana, Itàlia). Treballà de cap de colla al departament de pintura
de la SA Construccions Ferroviàries i Mecàniques (SACFEM), la gran planta
industrial ferroviària, anomenada popularment Il Fabbricone, que donava feina a un milenar d'obrers durant la
Gran Guerra. Encara que vidu i amb una filla petita, participà activament en
activitats polítiques i sindicals. Mantingué un estret contacte amb Mario Mari
i Attilio Sassi, destacats anarquistes del Sindicat de Miners de Valdarno, i amb
el grup anarquista «Pietro Gori» de Foiano della Chiana (Toscana, Itàlia).
Juntament amb Guido Gherardi, Giuseppe Merli, Umberto Peccianti, Guido Rossi,
Ezio Squarcialupi i Ruggero Turchini, promogué la constitució de la Federació
Local d'Arezzo de l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), esdevenint
un dels màxims exponents dels sindicalistes metal·lúrgics. El setembre de 1920
participà en l'ocupació d'Il Fabbricone,
realitzant tasques de gestió del departament de pintura i d'organització
militar de la «Guàrdia Roja». Quan l'ocupació va caure a mans de la policia, va
ser detingut i el seu domicili escorcollat. Malgrat el resultat negatiu de
l'escorcoll de casa seva, el maig de 1921 va ser processat, juntament amb altes
48 treballadors, sota l'acusació d'haver confeccionat i amagat bombes i
explosius. Jutjat, va ser condemnat a tres anys i tres mesos de presó. Quan
tenia la meitat de la pena acomplida, va ser amnistiat i retornà a Arezzo. A
finals de 1922 va ser novament detingut a Le Murate (Florència, Toscana,
Itàlia), mentre els escamots feixistes destrueixen la Cambra del Treball i la
seu local de l'USI. Acomiadat de la SACFEM, muntà una petita botiga de pintura
amb la qual visqué de mala manera. Malgrat les penalitats, va fer costat el Comitè
de Defensa Llibertària, els companys empresonats i els fugitius. En 1926
intentà, sense èxit, aconseguir un passaport per a poder sortir del país.
Malgrat ser constantment vigilat per la policia com a irreductible
antifeixista, mantingué correspondència amb altres anarquistes, com ara Alberigo
Graverini i Umberto Peccianti, residents a França, i freqüentà assíduament els
companys de l'USI Ezio Squarcialupi i Ruggero Turchini que havien restat a la
ciutat. El 2 de maig de 1937 a Ceciliano (Toscana, Itàlia) va ser atacat per un
escamot feixista i restà ferit al cap. Durant la II Guerra Mundial va fer
costat la resistència armada antifeixista i a casa seva es reunia el Comitato
di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè d'Alliberament Nacional) local. Després
del conflicte bèl·lic, s'afilià al Partit Comunista Italià (PCI) i dedicà part
del seu temps a l'estudi de la cultura social subversiva i de les expressions
artístiques llibertàries. Alfredo Melani va morir el 21 de desembre de 1973 a
Arezzo (Toscana, Itàlia). Uns anys després de la seva mort, es creà el Centre
Etnogràfic d'Arezzo «Alfredo Melani», centre de documentació i d'investigació
sobre les tradicions populars de la regió.
---
Alfredo
Melani
---
Alfredo
Melani
---
---