---
José María Martínez Sánchez
(1884-1934)
L'11 de febrer de 1884 neix a Prunales de Castiello (Parres, Astúries,
Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista José María Martínez Sánchez. Son
pare, Antonio Martínez, era sereno de l'ajuntament i morí en acte de servei
quan impedia un robatori a la Casa Consistorial, i sa mare es deia Perfecta
Sánchez; tingué un germà, Manuel. A finals de segle sa família es traslladà a
Gijón i ell començà a treballar com a fabricant d'ampolles a la vidrieria «La
Indústria», un dels centres de forma implantació anarcosindicalista. En 1908 es
casà amb Amparo Prieto, amb qui tingué quatre infants (Enrique, Acracio,
Armando i Armonia). Militant de primer ordre (organitzador, orador, propagandista,
home d'acció), en 1912 treballava a La Felguera i aquest mateix tingué el seu
primer problema amb la policia en oposar-se a l'acomiadament d'una tripulació
al port pesquer del Musel de Gijón. Fou un dels fundadors del primer sindicat
anarquista de miners asturians, «El Despertar del Minero» de Langreo. Acomiadat
també aquest any de la seva feina a la siderúrgica «Duro Felguera», treballà en
el servei de transport de cavalleries i com a corresponsal d'El Comercio
de Gijón. En aquesta època era conegut sota el pseudònim de José María
Riestra. En 1914, durant la vaga a Langreo contra la pujada del preu del
pa, pistola en mà, arengà la multitud de La Felguera, s'enfrontà a la Guàrdia
Civil trencant el cordó militar i assaltà al cap de la gentada la fleca
d'Enrique Menéndez. Per aquest fets es refugià durant un any a Portugal i
després passà a Bilbao. A finals de 1916 retornà a Gijón. Deixeble d'Eleuterio
Quintanilla, en 1918 lluità per a una acció conjunta entre l'anarcosindicalista
Confederació Nacional del Treball (CNT) i la socialista Unió General dels
Treballadors (UGT), que culminà en la unió de les dues organitzacions del ram
metal·lúrgic i amb la seva elecció com a president del sindicat a partir de
juliol d'aquest any i com a director del periòdic El Metalúrgico. Aquest
mateix any acudí, amb Wenceslao Carrillo, al Congrés Nacional de la UGT, on
proposà un pacte de fusió entre la CNT i la UGT. Durant el Congrés Nacional de
la CNT de 1919, amb Manuel Álvarez, representà el sector metal·lúrgic de Gijón
i presidí diverses sessions. A finals d'aquest any s'instal·là a Lleó. A
començaments dels anys vint destacà com a orador en diferents mítings i
conferències (La Felguera, Oviedo, Gijón, Bilbao, etc.). En 1920 va ser
processat per agressió a la força pública i romangué empresonat alguns mesos;
també se li va intentar implicar en diversos atemptats contra la patronal. El
14 de febrer de 1921 va ser detingut arran d'un atemptat contra el patró
metal·lúrgic Joaquín Belio i son fill Santiago esdevingut l'11 de gener, però
va ser absolt en el consell de guerra del 18 de juliol d'aquell any, encara que
romangué empresonat a instàncies dels militars per a ser jutjat per intent
d'agressió a la força pública, delicte pel qual també va ser absolt.
Mentrestant el seu cap va ser posat a preu per la patronal. En 1921, també, va
ser empresonat acusat de posar un petard durant una vaga; des de la presó
aprofità per col·laborar en la premsa asturiana. Entre 1922 i 1923 romangué
diverses ocasions a la garjola. En la Conferència de Saragossa de 1922 va ser
proposat per a un gran comitè executiu confederal que finalment no es creà. En
1922 publicà Táctica e ideología de la Confederación Patronal Española.
El setembre de 1923 va fer un míting amb Mauro Bajatierra a Avilés. Fugint de
les persecucions policíaques, passà una temporada per la conca minera del riu
Nalón afiliat a l'associació de minaires anarquista «El Despertar del Obrero».
Sembla que durant la dictadura de Primo de Rivera deixà la militància, encara
que alguns citen que en 1923 fou director o redactor de Solidaridad Obrera.
Amb la proclamació de la II República espanyola la seva figura despunta i
assumeix importants tasques orgàniques. En 1931 va fer fora dels sindicats
miners anarquistes el sector marxista i en el Ple Extraordinari de la
Confederació Regional del Treball d'Astúries, Lleó i Palencia del 13 de
setembre d'aquell any polemitzà amb els comunistes. El gener de 1932 envià una
carta a Ángel Pestaña tendent a la unificació sindical i l'abril de 1932
presidí la sessió inaugural del IV Congrés de Sindicats de la CNT de Gijón.
Entre 1931 i 1932 intervingué en diferents conferències i mítings (Gijón, La
Felguera, Oviedo, Sotrondio, Laviana, Villaviciosa, etc.), tot alternat amb
diversos empresonaments. Amb Avelino González Mallada, Segundo Blanco, José
García, Juan Naranjo, José de Arriba, Marcelo Lamar, Avelino Martínez Madrera i
Ramón Álvarez Palomo, entre altres, formà part del grup anarquista
«Solidaridad», integrat en la Federació de Grups Anarquistes de Gijón i adscrit
a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En 1933 participà en el Ple Nacional
de la FAI i presentà la ponència sobre el concepte de comunisme llibertari.
Durant aquest any va fer mítings a Candás, La Corunya, Lleó, Betanzos,
Monforte, Lugo i La Felguera. A finals de 1933 va ser empresonat per la seva
participació en la vaga general i fou tancat a la presó del Coto amb altres
companys. Des d'aquesta presó, amb Avelino González Mallada, Acracio Bartolomé,
Segundo Blanco, Horacio Argüelles, José Dorado, Avelino Martínez Madrera i
Pelayo Cifuentes, signà una carta dirigida al Comitè Regional de la CNT on
demanava l'«Aliança Obrera Revolucionària». El març de 1934 representà la CNT
asturiana en l'Aliança amb la UGT, fet pel qual va ser criticat en el Ple
Regional de maig. El 23 de juny de 1934 va ser durament censurat per Eusebi
Carbó Carbó i Buenaventura Durruti en el Ple Nacional de Regionals de Madrid,
oposats ambdós a l'estratègia aliancista. En aquesta conjuntura va fer
conferències pro Aliança a Gijón i a Mieres. Participà activament en la
organització de la Revolució asturiana de 1934 i fou membre del Comitè
Revolucionari d'Oviedo. José María Martínez Sánchez va morir el 12 d'octubre de
1934 a l'estació de ferrocarril de Peñón de Sotiello (Gijón, Astúries, Espanya)
quan, sembla, se li va disparar accidentalment el fusell que portava durant
aquest aixecament revolucionari. El fet, però, és que abans de morir portava
una important suma de diners del Comitè Revolucionari Central de la insurrecció
i en trobar-lo mort no duia ni un cèntim. Fou enterrat al cementiri municipal
de Ceares. Durant sa vida col·laborà en diferents publicacions periòdiques,
moltes vegades fent servir pseudònims (Ismael, José Riestra, Rubiera,
et.), com ara CNT, El Libertario, Lucha Social, Solidaridad
Obrera, Solidaridad, etc. En 1990 Ramón Álvarez Palomo publicà la
biografia José María Martínez. Símbolo
ejemplar del obrerismo militante caido, arma al brazo, en la Revolución del 34.
---
José María Martínez Sánchez
---
José M. Martínez Sánchez
---
Dibuix de José M. Martínez Sánchez
realitzat sobre l'anterior retrat
---
José M. Martínez mort segons un dibuix
de Juan de Gil
---
Portada de la biografia José María Martínez. Símbolo ejemplar del
obrerismo militante caido, arma al brazo, en la Revolución del 34, de Ramón
Álvarez
---
---