---
Francisco
Martínez Márquez (1922-1949)
El 27 de gener de
1922 neix al barri del Clot de Barcelona (Catalunya) el militant anarquista i
anarcosindicalista i guerriller antifranquista Francisco Martínez Márquez,
conegut sota els pseudònims de Paco i
Porthos. Freqüentà l'escola
racionalista «Natura», fundada pel Sindicat Tèxtil de la Confederació Nacional
del Treball (CNT), i l'Ateneu Llibertari del Clot. Ben aviat s'afilià a les
Joventuts Llibertàries. Després d'haver participat el juliol de 1936 en els
combats contra els colpistes feixistes i en maig de 1937 en els enfrontaments contra
els estalinistes als carres barcelonins, el març de 1938 marxà cap al front
enquadrat en els Batallons de Joventut. Ferit en una cama, va ser enviat a la
reraguarda fins el final de la guerra. Amb el triomf franquista s'exilià amb
sos pares a França i participà en la Resistència contra els alemanys. Entre
1944 i 1954 fou membre del Batalló «Libertad», format gairebé totalment per
llibertaris de la Península, i participà en la presa de les últimes posicions
alemanyes al front de l'Atlàntic (Pointe de Grave i Royan). Després de
l'Alliberament, milità en la Federació Local de la CNT de Tolosa de Llenguadoc
i el maig de 1945 fou delegat en el I Congrés del Moviment Llibertari Espanyol
(MLE) en l'Exili celebrat a París. El març de 1946, en el II Congrés celebrat a
Tolosa de Llenguadoc, va ser nomenat secretari de Coordinació en el Comitè
Nacional de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i aquest
mateix any va fer mítings a Decazeville i Marsella. En 1947 passà, com a delegat
de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la FIJL, a la Península per a
partipar-hi en la lluita clandestina antifranquista. El juliol de 1947
representà l'Exili en els plens nacionals de la FAI i de la FIJL celebrats a
Madrid i l'octubre assistí a la Plenària de les Joventuts Llibertàries de
Tolosa de Llenguadoc, com a representant del seu Comitè Nacional. En 1948
participà en les accions guerrilleres a la vall del Segre i en les del grup de
Francesc Sabaté Llopart (Quico).
També fou membre del grup d'acció «Tres de Mayo», amb Liberto Sarrau, Raul
Carballeira i Joaquina Dorado Pita. En 1949 va ser membre del Comissió de
Defensa de l'Interior (CDI) de Barcelona i el març d'aquell any acompanyà Josep
Sabaté Llopart, que estava ferit, cap a França. El 18 de febrer de 1949, amb
Santiago Amir Guañas (El Sheriff),
Ginés Urrea Piña i altres companys, participà en l'atracament de la sucursal
del Passeig de Sant Joan de Barcelona del Banc Central, portant-se 77.699
pessetes. El 15 de maig de 1949 atemptà, amb altres companys, contra els
consolats del Perú i del Brasil a Barcelona, a resultes de la votació d'aquests
dos països a favor de l'entrada de l'Espanya franquista en l'Organització de
Nacions Unides (ONU). El 20 de maig, amb Santiago Amir Guañas, Ginés Urrea Piña
i Antonio Moreno Alarcón, es presentà en el domicili d'un contractista d'obres
públiques i, fent-se passar per inspectors d'impostos, recaptaren 75.000
pessetes per al moviment llibertari. El 2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars
Juanias, Pere Adrover Font, Arquímedes Serrano Ovejas i César Saborit
Carralero, participà en l'atracament de la fàbrica de ceràmiques ICAM,
emportant-se 50.000 pessetes. El 27 de setembre participà amb el seu grup en el
cop a les oficines de Maurici Arbella i Burcher, empresari de la construcció,
però en aquesta ocasió no trobaren diners. El 30 de setembre, amb el mateix
grup més el reforç de José Pérez Pedrero i Julio Rodríguez, atracà l'empresa
«Edificios y Estructuras», on es pogueren apropiar de 7.000 pessetes. El 9 d'octubre,
amb Julio Rodríguez, Pere Adrover Font, Miguel García García, Manuel Fornés
Marí i César Saborit Carralero, assaltà el bordell «La Casita Blanca», al
carrer Bolívar de Barcelona, emportant-se 37.000 pessetes i la documentació
dels clients. El 14 d'octubre, amb Josep Sabaté Llopart, Pere Adrover Font,
César Saborit Carralero i Juan Serrano, participà en l'atracament d'una joieria
en el qual es portaren 400.000 pessetes. L'endemà, 15 d'octubre, amb Ginés
Urrea Piña, José Pérez Pedrero, Arquímedes Serrano Ovejas, Santiago Amir, Julio
Rodríguez Fernández i César Saborit Carralero, s'apropià de 31.000 pessetes en
l'atracament de l'empresa «Construcció Pàmies», al carrer Aribau de Barcelona.
Francisco Martínez Márquez fou abatut el 21 d'octubre de 1949 al carrer
Rosselló de Barcelona (Catalunya) en un enfrontament amb la policia franquista
i fou enterrat el 26 d'octubre en una fossa comuna del cementiri barceloní de
Montjuïc.
---
Francisco
Martínez Márquez
---
Francisco
Martínez Márquez i Liberto Sarrau (Tolosa de Llenguadoc, 1946)
---
---