---
Michal
Mareš (1893-1971)
El 22 de gener de
1893 neix a Teplice-Šanov (Ústí nad Labem, Txèquia, Imperi Austrohongarès;
actualment Teplice, Teplice, República Txeca) l'escriptor, poeta, dramaturg,
actor i periodista anarquista Josef Mareš, més conegut com Michal Mareš –prengué el nom de Michal (Miquel) en honor de Mikhail
Bakunin–, encara que també va fer servir els pseudònims Michal Josef Mareš, Antonín Mareš
i Luděk Marks. Havia nascut.
Sos pares es deien Emil Mareš i Anna Matuška. Quan era infant sa família es
traslladà a Praga, on freqüentà l'escola elemental de nins alemanys del Mercat
de «Masny trh» (Mercat de la Carn), a la ciutat antiga. Realitzà els estudis
secundaris a l'Escola de Comerç alemanya de Praga, però quan tenia 17 anys,
edat en la qual ja formava part del moviment anarquista del nord de Bohèmia, va
ser expulsat dels instituts de l'Imperi Austrohongarès per la seva protesta
contra l'execució del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia. Per
guanyar-se la vida treballava en nombroses feines, com ara comptable en un banc,
passant de la casa Halphen, venedor de bombetes elèctriques de l'empresa
Metallum o de pinzells per al pare de l'escriptor Eduard Bass, etc. A partir de
1910 freqüentà les reunions anarquistes que es realitzaven als cafès dels
barris de Karlín i de Královské Vinohrady de Praga. En aquesta època abandonà
oficialment l'Església catòlica i participà en accions antimilitaristes.
S'entretenia amb els companys a abocar anilina a les aiguabeneiteres de les
esglésies i en llançar petards als peus dels penitents que participaven en les
processons. Va ser nombroses vegades detingut i interrogat per la policia per
difusió de pamflets prohibits, participació en manifestacions, incitació a la
insubordinació, etc., que el portaren en diverses ocasions a la presó, on
compartí cel·la amb assassins molt coneguts a l'època. Poc abans de la Gran
Guerra, marxà cap a Hamburg (Imperi Alemany), on treballà com a obrer al port i
tocant el tambor per a l'Exèrcit de Salvació. Antimilitarista com era, va fer
tot el possible per a no anar al front i treballà d'antuvi en una petita
fàbrica que fabricava suro per a l'exèrcit, a prop de Roudnice nad Labem (Ústí
nad Labem, Txèquia), després a les sitges de la intendència de Praga i,
finalment, fou destinat a una xarcuteria a l'engròs de Jan Satrapa a Studená (Banská
Bystrica, Eslovàquia) que fabricava conserves càrnies per a la tropa. Abans de
1918 s'havia casat amb la filla del director general de les fàbriques
siderúrgiques de Most (Ústí nad Labem, Txèquia). Després de la guerra fou
durant un temps accionista de la xarcuteria de Satrapa, amb la finalitat de guanyar
diners per a poder viatjar a l'estranger. Col·laborà com a periodista en
diferents publicacions (Tribuna, Prager Mittag, Prager Tagblatt, etc.) i viatjà arreu d'Europa (Alemanya, França,
Itàlia, etc.) i d'Àfrica, on comercià amb diversos articles (vidre, joies, malt,
llúpol, xarcuteria, conserves, etc.) i serví un temps en la Legió Estrangera. Fou
membre de la Česká Anarchistická Federace (ČAF, Federació Anarquista Txeca) i
en 1921 fou un dels fundadors del Komunistická strana Československa (KSČ,
Partit Comunista de Txecoslovàquia), col·laborant en el seu òrgan d'expressió Rudým Právo. En 1928 publicà l'obra de
teatre Sing-Sing, sobre les
execucions dels militants anarquistes italoamericans Nicola Sacco i Bartolemeo
Vanzetti. En aquests anys es relacionà amb nombrosos escriptors txecs i
alemanys, com ara Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Ferdinand Peroutka, Max Brod, Egon
Erwin Kisch, etc., però molt especialment amb Franz Kafka, de qui fou un bon
amic. En 1938, davant la més que provable ocupació nazi del seu país, es presentà
voluntari per defensar les fronteres i durant tota la II Guerra Mundial lluità
en la clandestinitat i amb un grup d'antifeixistes alemanys, amb el suport de
gendarmes txecs, organitzà una xarxa de suport al camp de concentració nazi de Theresienstadt
(actual Terezín). Després de l'Alliberament, el 17 de maig de 1945, sota la
sospita d'haver ajudat un agent alemany, va ser detingut per error pel Narodni
Komissariat Vnútrennikh Del (NKVD, Comissariat del Poble d'Afers Interiors), la
policia secreta de la Unió Soviètica, que falsificà diversos testimonis per
condemnar-lo a mort, però finalment aconseguí demostrar la seva innocència,
encara que sempre restà vigilat per la policia secreta de l'Estat. Entre 1946 i
1948 es dedicà a denunciar la corrupció i les maquinacions de les autoritats
locals comunistes, les atrocitats per part dels colons txecs que tingueren lloc
a la frontera durant i després de l'expulsió dels alemanys dels Sudets i les
injustícies que es cometien als camps de concentració estalinistes,
especialment des de les pàgines del periòdic Dnešek, de l'escriptor dissident Ferdinand Peroutka. Tots aquests
fets no agradaren al ministre d'Informació txecoslovac Václav Kopecký i a
principis de 1947 va ser expulsat del KSČ. Arran del cop d'Estat comunista de
febrer de 1948 a Txecoslovàquia, la seva vida perillava i el març de 1948 va
ser detingut amb acusacions absurdes, jutjat i condemnat a set anys de presó i
a la privació dels drets polítics. Amb la salut molt malmesa, el març de 1955
va ser alliberat i en sortir s'assabentà que sa mare, a la qual havia estat
enviant cartes des de la presó, havia mort feia tres anys. Amb la prohibició de
publicar a Txecoslovàquia, la resta de sa vida la visqué en la més absoluta
pobresa i en l'oblit. Escriptor bilingüe (txec i alemany), és autor de Disharmonie (1916), Přicházím z periferie (1920), Policejní
šťára (1922), Anděličářka (1922),
Oasa. Africký román utrpení a lásky (1924),
Zápisky z výčepů lihovin, nevěstinců,
Afriky, Prahy a odjinud (1926), Zelená
garda (1927), Pan Václav. Český trhan
v cizině (1928), Internacionální
patriot. Pan Václav doma (1931), Ze
vzpomínek anarchisty, reportéra a válečného zločince (1999, pòstum) i Přicházím z periferie republiky (2009,
pòstum), entre d'altres. Michal Mareš va morir el 17 de febrer de 1971 a Praga
(Txèquia, Txecoslovàquia; actual República Txeca). El setembre de 1991, el
Tribunal Suprem txecoslovac anul·là la sentència i el rehabilità.
---
Michal
Mareš (1920)
---
Michal
Mareš
Michal
Mareš
---
Michal
Mareš de gran
---
Placa commemorativa de Michal
Mareš al carrer Českobratrská de Teplice
---