---
Maryvonne
Marcoux (1941-2017)
El 18 de setembre
de 1941 neix a Lió (Arpitània) l'anarquista Maryvonne Marcoux. Sos pares es
deien Francisque-Xavier Marcoux, comptable de l'empresa automobilística
Berliet, i Marie-Antoinette Boudin, infermera. Un any després nasqué sa germana
Marie-Claude. En 1943 sa família abandonà Lió i s'establí a Montbrison (Forez,
Arpitània), on vivien els avis materns, ciutat on sos pares compraren un comerç
de confecció femenina i ambdós hi treballaren. Posteriorment la família cresqué
amb Christiane (1946), Jean-Luc (1949), Marie-Dominique (1952) i Mireille
(1957). Encara nasqué una altra germana, Marie-Antoinette, però va morir
sobtadament una setmana després de venir al món. Després d'aquest drama,
Maryvonne, que sempre havia tingut problemes amb el professorat, abandonà amb
16 anys els estudis per ajudar sa mare. En 1962 decidí veure món i trobà una
plaça d'au-pair a Londres
(Anglaterra), on restà dos anys. De bell nou a Montbrison, s'integrà en les tasques
de la llar i del comerç familiar, compaginant aquestes feines amb les seves passions
(la pintura, la natació i el judo). En 1966 trobà una nova plaça d'au-pair a Atenes (Grècia), on va restà
uns dos anys, moment que aprofitar per visitar el país. En tornar a França
s'establí a Lió, on visqué fent petites feines. Entre 1974 i 1975 fou una de
les animadores del «Grup Anarquista Lió Espoir» (GALE), integrat en la
Federació Anarquista (FA), les reunions del qual es feien a casa seva, al
carrer Pierre Corneille del VI Districte lionès, i posteriorment, a partir de
mitjans de 1975, al local que s'obrí al carrer Pierre Blanc; aquest grup ben
aviat es va fusionar amb el «Col·lectiu Llibertari» que nasqué aleshores. En
1975 fundà el restaurant «Au Goût du canon», al carrer Burdeau de Lió, que
pogué inaugurar-se gràcies al suport d'algunes persones properes als cercles
alternatius del moment. Aquest restaurant, gestionat col·lectivament, durà poc
més d'un any, ja que el 6 d'octubre de 1976 patí un atemptat amb explosius que obligà
al seu tancament, acte criminal del qual mai no es descobriren els autors. El
novembre de 1975, quan tornava a França després d'una visita de cap de setmana
al Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) de Ginebra
(Ginebra, Suïssa), va ser detinguda a la frontera, juntament amb Bruno Mondo
Igor i Mimmo Pucciarelli, dos joves insubmisos italians, amb alguns impresos
anarquistes que portaven al maleter del cotxe. En l'anomenat «Procés de
Draguignan», van ser acusats per les autoritats franceses de «complot contra
l'Estat», ben igual que una cinquantena de membres de l'extrema esquerra i
llibertaris antimilitaristes implicats en la solidaritat amb els «Comitès de
Soldats». Jutjada per l'Audiència de Seguretat de l'Estat el gener de 1976 amb
11 d'aquests membres, entre ells els llibertaris Ali Touati i Yann Houssin, van
ser alliberats tots ells el 15 de febrer de 1976 i el cas va ser sobresegut. En
aquesta època col·laborà en les revistes anarquistes IRL i Le Réfractaire. El
desembre de 1977 s'obrí un nou restaurant autogestionat al barri de la
Croix-Rousse de Lió, «Aux Tables rabattues», en règim de cooperativa amb nou
assalariats, i ella participà en aquest col·lectiu buscant fons i treballant-hi
un temps. També en aquesta època participà en el moviment de les ràdios lliures
(Radio-Canuts, Radio-Lézard i Radio-Pipelettes) i el 15 de juliol de 1980 va
ser condemnada pel V Jutjat del Tribunal de Gran Instància de Lió, amb
Jean-Marie Keunebrock i Catherine Perran, a una multa de 600 francs en un
procés mediàtic on la policia desplegà desmesuradament les seves forces.
Decidida a fer un canvi a la seva vida, s'establí a Lamastre (Roine-Alps,
Occitània), on es dedicà a l'agricultura biològica. Durant els anys vuitanta
compaginà Lamastre i el seu apartament del carrer de la Ferme de
Vaulx-en-Velin, a la zona de Lió, sempre freqüentant la llibreria llibertària lionesa
«La Gryffe» i assistint a cursos universitaris com a oient lliure. Gràcies a
uns amics de Costa d'Ivori, es decidí viatjar a l'Àfrica, i durant els anys
noranta residí a Abidjan (Costa d'Ivori), vivint com els autòctons i recollint
nombrosos infants abandonats als carrers que alimentava i educava. Malalta,
començà a partir una disminució de les seves capacitats i un primer ictus
l'obligà a retornar a França; un segon accident vascular cerebral més greu la
reduí a una cadira de rodes i la compel·lí a ingressar a la Residència Marcel
Sicre d'Andrézieux-Bouthéon (Roine-Alps, Occitània). Maryvonne Marcoux va morir
el 12 de gener de 2017 en aquesta residència.
---
Portada
sobre el processament de Maryvonne Marcoux de la revista IRL de febrer de 1976
---
Maryvonne
Marcoux a la porta del restaurant «Au Goût du canon» (8 d'abril de 1976)
---
Maryvonne
Marcoux (24 de setembre de 1978)
---
---