---
Remo
Magnani (1929-2018)
El 17 de gener de
1929 neix a Djebel Kouif (Tébessa, Algèria) l'esperantista, pacifista i anarquista
Remo Magnani. Sos pares es deien Rinaldo Magnani, forner italià, i Carmela Madeddu, tunisiana. A
començament dels anys seixanta s'establí a França. Esdevingué corrector i
treballà a diverses impremtes, com ara «Logier» al barri parisenc de Montmartre,
«Chaix» a Saint-Ouen, «Imprimerie de l'Édition et de l'Industrie» (IMI) a
Montrouge, etc. També treballà per a empreses de premsa, com ara Journal Officiel i, sobretot, Le Parisien Libéré, on participà
activament en la vaga contra les Éditions Philippe Amaury (EPA, «Grup Amaury»).
Posteriorment treballà en Le Matin de
Paris. Com a esperantista, entre 1969 i 1973 fou responsable del periòdic Liberecana Ligilo (Enllaç Llibertari),
òrgan del sector anarquista de la Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació
Mundial Anacional). Portà la seva militància pacifista, anarquista i
esperantista dins el si de la SAT i de la SAT-Amikaro («Amics de la SAT») i
donà cursos d'esperanto a la seu de la Federació Anarquista (FA) i, fins a
1974, al Grup Anarquista «Louise Michel». En els anys seixanta vivia al XVII
Districte de París. A partir d'abril de 1963 fou responsable del Servei de
Propaganda de la SAT-Amikaro, encarregant-se de la preparació dels congressos,
i en el Congrés de la SAT-Amikaro de Lausana (Vaud, Suïssa) de 1973 deixà el càrrec
a mans d'Henri Masson. Posteriorment s'instal·là a Les Olivettes Cabrias (Aumelàs, Llenguadoc, Occitània). Durant els anys seixanta i setanta col·laborà regularment en la
premsa llibertària (Espoir, Liberté, Le Monde Libertaire, etc.). També fou membre de la Unió Pacifista
de França (UPF) i en 2005 entrà a formar part del Centre Internacional de
Recerca sobre l'Anarquisme (CIRA) de Marsella (Provença, Occitània). Sa companya, Renée Jeanne Marthe Durieux (Renata), també va
ser correctora d'impremta. Encara que mai no va ser fumador actiu, Remo Magnani
va morir el 30 de gener de 2018 a la Clínica Clementville de Montpeller (Llenguadoc, Occitània) d'un
càncer de pulmó i les seves cendres van ser escampades al seu jardí.
---
Remo
Magnani (primer per l'esquerra dels drets) en una excursió amb membres de
SAT-Amikaro (Nemours, 1963)
---
Remo
Magnani en un congrés de SAT-Amikaro (Pesenàs, 1989)
---
Portada
d'un exemplar de Liberecana Ligilo,
periòdic editat per Remo Magnani
---
---