---
Marcel
Lobry (1910-1986)
L'11 d'agost de
1910 neix a Montreuil (Illa de França, França) el professor i militant
pacifista i anarquista, i després comunista, Marcel Henri Lobry. Sos pares es
deien Nicolas Jean Baptiste Lobry, oficinista en una gran empresa de fabricació
de cuines, i Juliette Lefèvre (La Mother),
domèstica a cases burgeses parisenques. Vivia amb sos pares i sos dos germans
en un petit apartament al XVIII Districte de París. Després d'estudiar al barri
de Belleville, en 1930 s'instal·là a Lilla (Alts de França, França) per acabar
els estudis. A la Facultat de Matemàtiques de Lilla conegué la també
llibertària Renée Clara Germaine Bienvenu, amb qui es casà el 20 de juny de
1934 a Lilla. En 1933 creà a Lilla el Front Universitari Antifeixista (FUA),
grup d'estudiants esquerrans enfrontat als grups estudiantils de dreta,
aleshores majoritaris a Lilla. Amb sa companya i un petit grup d'amics,
distribuí pamflets antifeixistes i periòdics pacifistes, com ara La Patrie Humaine. En 1934 la parella
realitzà un gran viatge d'un mes i mig per Europa (Bèlgica, Luxemburg, Suïssa,
els Alps, Marsella, Barcelona, Tarascó). Decidí amb sa companya acabar els
estudis a Marsella (Provença, Occitània) i s'instal·laren en una petita cabana
sense aigua ni electricitat a Lei Penas de Mirabèu (Provença, Occitània), on
ell preparà oposicions a professor de Matemàtiques que aprovà en 1936. El
setembre de 1936 va ser nomenat professor de l'Institut de Gap (Provença, Occitània).
Secretari del Comitè d'Acolliment als Refugiats Espanyols de Gap, va ser
expulsat amb sa companya del seu primer apartament perquè havia allotjat
refugiats polítics espanyols. Entre 1936 i 1937 formà part de l'Ateneu
Llibertari de Marsella, constituït per una cinquantena de membres (Anne i Henri
Dalgon, Martial Desmoulins, Joseph Gleize, Théodore Jean, etc.). En aquesta
època col·laborà en Le Libertaire i Terre Libre, òrgan de la Federació
Anarquista Francesa (FAF). Després de tenir problemes amb el sector religiós de
Gap, va ser destinat a Saintes (Poitou-Charentes, França) i en 1937 a
l'Institut Saint-Charles de Marsella. En una pausa docent, la parella viatjà,
amb un salconduit de Sébastien Faure, per Catalunya en plena revolució i en
tornar tota la documentació que portaven sobre les seves impressions amb la
població i amb els sindicats que havien recollit per exposar als companys li
van ser confiscades a la frontera. A començament de 1938 informà en una reunió
pública del seu viatge a la Catalunya revolucionària. També fou el promotor de
l'anomenat «Col·legi de Treball», grup organitzador de conferències destinades
al proletariat. En 1938 va ser nomenat delegat de la Federació de Funcionaris
dels Alts Alps per assistir al Congrés Nacional d'aquesta organització celebrat
a París, on vota en contra de l'informe sobre «moral». En aquest any estava
fitxat com a anarquista per la Direcció dels Serveis d'Investigacions Generals
i es relacionà amb Vsévolod Mikhaïlovitx Eichenbaum (Volin). Apassionat de la bicicleta, realitzà gires, allotjant-se
als albergs del Centre Laïc dels Albergs de Joventut (CLAJ) i en aquests
cercles d'alberguistes la parella conegué Romaine Toussainte Luciani. L'estiu
de 1938 realitzà amb sa companya un periple turístic amb bicicleta per Itàlia
feixista amb la finalitat de testimoniar la situació d'aquest país. Defensor de
les idees neomaltusianes, el gener de 1939 prengué la paraula en un debat
públic que se celebrà al Palace Cinéma de Gap; denunciat per la Federació de
Famílies Nombroses, i amb un testimoniatge fals, va ser condemnat el 25 d'abril
de 1939 pel Tribunal Correccional a 25 francs de multa per «injúries». A
l'inici del curs de 1939 va ser traslladat a l'Institut Thiers de Marsella. En
començar el curs de 1940, després de l'armistici amb Alemanya, arran d'una
discussió amb el director de l'institut, presentà la dimissió. A partir
d'aquest moment la parella visqué de diverses feinetes i treballs agrícoles a
diversos indrets, ajudats per son germà gran André Lobry i la mare de Renée.
Detingut sense cap explicació per la gendarmeria, va ser portat a la presó
d'Avinyó (Provença, Occitània) i vuit dies després traslladat al camp
d'internament de presos polítics de Saint-Paul (Esjau, Llemosí, Occitània).
Acusat de comunista, Renée demostrà la seva militància en el moviment
anarquista portant un dossier sobre els seus articles publicats en la premsa
llibertària i el desembre de 1941 va ser alliberat. Mancat de recursos, en 1942
participà en un espectacle on demostrava les seves qualitats per al càlcul
mental al públic amb operacions aritmètiques complicadíssimes. El 29 d'agost de
1943 nasqué a Salenches (Arpitània) Claude Lobry, l'únic infant de la parella.
Després de la II Guerra Mundial, acceptà amb sa companya l'oferta per a
treballar de professor de matemàtiques a l'Escola Politècnica Nacional de Quito
(Equador) que s'havia de fundar. Després d'embarcar-se cap a Nova York (Nova
York, EUA) i passar-hi el Nadal de 1945, s'encaminaren a Bogotà (Colòmbia), des
d'on marxaren cap a Quito, on participaren amb altres quatre professors
francesos (Edmond Bruel, Michel Conard, Robert Hoffstteter i Julien Martelly),
de l'anomenada «Missió Francesa», en aquesta experiència escolar. També impartí
la càtedra de Matemàtiques a la Facultat d'Enginyeria, Ciències Físiques i
Matemàtiques i en la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències de l'Educació de
la Universitat Central de Quito. En aquesta època aprofità per travessar la
serralada dels Andes amb bicicleta, alhora que elaborà cinc manuals de
matemàtiques, que esdevingueren clàssics a l'Equador, i alguns textos
d'aprenentatge de la llengua francesa. De bell nou a França, el 9 de juny de
1948 la parella se separà. El 23 de setembre de 1948 es casà a Vilanòva
d'Avinhon (Provença, Occitània) amb Romaine Luciani, amb qui tingué dos infants
(Hélène Romaine i Rémi Olivier). Fou secretari del departament de Valclusa del
Cartell d'Acció Laica (CAL), per al qual va fer conferències. L'estiu de 1949
assistí, amb Maurice Agulhon, al II Festival Mundial de la Joventut i els
Estudiants, celebrat a Budapest (Hongria), i en tornar va fer conferències
sobre el viatge. Instal·lat a Douai (Alts de França, França), en 1950, amb sa
companya, s'afilià al Partit Comunista Francès (PCF), encara que no va entrar
amb bon ull, qualificat com a «intel·lectual». De bell nou a París, entre 1957
i 1961 va pertànyer a la cèl·lula comunista de l'Institut Condorcet. Entre 1966
i 1969 va fer classes a Londres (Anglaterra) i després va ser nomenat professor
de l'Institut Chaptal del VIII Districte de París. En 1968 retornà de bell nou
al moviment anarquista. En 1971, cansat de la vida estressant parisenca,
establí a Rumans (Valentinès, Delfinat, Occitània), on es va jubilar. En
aquesta època era subscriptor de Le
Réfractaire i publicà setmanalment en un periòdic local la seva columna «Le
point de vue du vieil anar» (El punt de vista del vell anarco) i va fer amistat
amb el dibuixant Jean Cabut (Cabu). Marcel
Lobry va morir el 16 de maig de 1986 a Rumans (Valentinès, Delfinat, Occitània).
---
Marcel
Lobry
---
Notícia
de la condemna de Marcel Lobry apareguda en el diari marsellès Le Petit Marseillais del 26 d'abril de
1939
---
Convocatòria
d'una conferència de Marcel Lobry publicada en el periòdic marsellès La Gazette Provençale del 21 de febrer
de 1949
---
Convocatòria
d'una conferència de Marcel Lobry publicada en el periòdic marsellès La Gazette Provençale del 22 de setembre
de 1949
---
---