---

Vicent Llansola Renau (1915-1996)

El 6 de gener de 1915 neix a Borriol (Plana Alta, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Vicent Llansola Renau. Des d'infant visqué a Barcelona (Catalunya) i quan era adolescent s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Milità activament amb son amic Ángel Carballeira Rego i ja de molt jovenet va ser empresonat per repartir Tierra y Libertad. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, s'allistà en les columnes confederals i lluità al front d'Aragó. El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, creuà els Pirineus i fou reclòs al camp de concentració d'Argelers. En 1942 va ser un dels organitzadors, amb Ponciano Alonso Alonso (Mingo), Pablo Benaiges i Francisco Pérez, de la CNT de Bordeus. Després de la II Guerra Mundial, assistí al I Congrés de la CNT en l'Exili que se celebrà a Bordeus el maig de 1945 i, quan la crisi confederal, formà part del sector ortodox contrari a continuar participant en les polítiques dels governs republicans exiliats. Entre 1945 i 1949 fou membre de la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili i en 1946, amb Mingo i Pablo Benaiges, encarregat de la coordinació del Comitè Regional de Catalunya de la CNT en Bordeus. Durant els anys següents fou membre de diversos comitès i delegat a plens i congressos: secretari del Nucli Confederal de La Gironda (1958-1962) i de la Federació Local de Bordeus (1955-1956); delegat per Bordeus al Ple de Vierzon (1959) i al Congrés Intercontinental (1963); secretari de Coordinació en el Secretariat Intercontinental (1963-1967 i 1971-1975); membre del Comitè Internacional de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (1963-1971 i 1990-1996); delegat de la CNT de l'Exili en els congressos de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) de Tolosa de Llenguadoc (1958), Bordeus (1967) i Pouteaux, per la Norsk Syndikalistik Federation (NSF, Federació Sindicalista Noruega) de Noruega, etc. En nom de la FAI, fou un dels set membres de Defensa Interior (DI), grup creat arran del Congrés de Reunificació de Llemotges de 1961 i que tenia com a finalitat dirigir la lluita armada contra el franquisme a la Península i atemptar contra la vida del dictador Francisco Franco. Va ser criticat pels sectors més activistes, especialment per les Joventuts Llibertàries, que l'acusaren d'immobilisme i de defensar les tesis de Germinal Esgleas i de Frederica Montseny. Alguns dels seus detractors el batejaren com El Gitano Señorón, però ni era gitano ni era cap sangonera, ja que sempre visqué de la seva feina. En 1971 fou delegat de la FAI, amb Frederica Montseny i José Muñoz Congost, al Congrés Internacional de Federacions Anarquistes que se celebrà a París. Entre 1973 i 1976 presidí el Comitè Nacional de l'Aliança Sindical Espanyola (ASE). Formà part de l'últim secretariat de l'exili i com a tal assistí al Congrés de Marsella de 1975. Entre 1963 i 1975 fou redactor del Boletín Interno CIR, òrgan de la Comissió Internacional de Relacions (CIR) de la FAI. També destacà com a orador en infinitat de mítings i conferències: Poitiers (1957), Besiers (1962 i 1974), Bordeus (1955, 1956, 1959, 1961, 1962, 1963, 1967, 1972, 1973 i 1976), Montceau (1968), Montalban (1968), La Rochelle (1972), Clarmont d'Alvèrnia (1972), Marsella (1973), París (1974), etc. En morir ocupava les secretaries de la CNT i de la FAI de Bordeus. Trobem articles seus en diferents publicacions periòdiques, com ara Cenit i Espoir. Sa companya fou Julia Rodríguez. Son germà Primitiu Llansola Renau també fou militant confederal. Vicent Llansola Renau va morir el 13 de desembre de 1996 a Bordeus (Aquitània, Occitània) i fou incinerat tres dies després.

---

Vicent Llansola Renau en el Congrés Internacional de Federacions Anarquistes (París, 1971)

---

Vicent Llansola Renau

---

Escriu-nos

---