---
Lizzie Holmes (1850-1926)
El 21 de desembre de 1850 neix a Linn County (Iowa, EUA)
la periodista, professora, feminista i militant anarquista Elisabeth Mary Hunt,
més coneguda com Lizzie Mary Holmes, Lizzie M. Holmes o simplement Lizzie Holmes, pel
llinatge de son marit. Era filla d'una família lliurepensadora d'Ohio (EUA).
Sos pares es deien Jonathan Hunt i Hannah Matilda Jackson, feminista radical.
Quan tenia quatre anys, sa família es traslladà a una comuna, fonamentada en
l'amor lliure, a Berlin Heights (Ohio, EUA), on passà la seva infantesa. Rebé
una educació molt avançada per al seu temps. El 29 d'abril de 1867 es casà a
Adrian (Lenawee, Michigan) amb Hiram J. Swank –per això també es coneguda com Elizabeth Swank–, amb qui tingué dos
infants (Raphael Ashford Swank i Gladys Ernestine Swank). En 1877, després de separar-se
del seu marit –ella sempre digué que havia mort i es registrà com a vídua–,
s'instal·là, amb sa mare, dos germans i sos dos infants, a Chicago (Illinois,
EUA), on treballà de professora de música i de costurera en una fàbrica de
capes. Després començà a militar en Working Women's Union (WWU, Unió de Dones
Treballadores), al voltant del Socialist Labor Party (Partit Socialista del
Treball), de caire socialista, fent de secretària sindical i de periodista per The
Radical Review. A partir de 1883 participà en el moviment anarquista i
escriurà en la seva premsa (American Federationist, Free Society,
The Industrial Advocate, etc.). Amb son company, l'anarquista William T.
Holmes, s'afegiren a la parella llibertària formada per Albert i Lucy Parsons,
i tots plegats militaren en l'American Group de Chicago de la International
Working People's Association (IWPA, Associació Internacional de Treballadors),
també coneguda com «Black International» («Internacional Negra»). Lizzie i Lucy
lluitaren en el moviment per les «Vuit Hores» i per atiar les dones a entrar en
els sindicats. Membre de l'Associated Labor Press (Associació de la Premsa
Obrera), es va convertir en 1886 en la coredactora del periòdic The Alarm (1884-1889) de Chicago, que acabà
prohibit per les autoritats. El 28 d'abril de 1885, amb Lucy Parsons, dirigí
una marxa a un nou edifici de la Junta de Comerç de Chicago, fet que va
consolidar la reputació de les dues anarquistes dins del moviment obrer
d'aquesta ciutat, fet pel qual van ser considerades per les autoritats
nord-americanes com a «terroristes perilloses». El novembre de 1885 es casà a
Chicago amb William T. Holmes i la parella es traslladà a Geneva (Kane,
Illinois, EUA), on treballà de professora. Després de la «Tragèdia de Haymarket»
del 4 de maig de 1886 a Chicago, va ser detinguda, juntament amb molts altres
companys i companyes, sota l'acusació d'haver incitat l'atemptat d'Haymarket; abans
del judici, però, va ser alliberada per manca de proves. Participà activament
en la campanya de suport (conferències, mítings, etc.) als processats en aquest
judici, en el qual van ser condemnats a mort George Engel (executat), Samuel
Fielden (pena commutada per presó perpètua), Adolph Fischer (executat), Louis
Lingg (se suïcidà a la presó), Oscar Neebe (pena commutada per presó perpètua),
Albert Parsons (executat), Michael Schwab (pena commutada per presó perpètua) i
August Spies (executat). Entre 1887 i 1888, amb Dyer Daniel Lum, rellançà The Alarm,
que havia estat prohibit.
També fou membre de «Knights of Labor»
(«Cavallers del Treball») i en 1888 participà
en la fundació de Ladies'
Federal Labor Union (LFLU, Unió Federal del Treball de Dones),
sota els
auspicis de l'America Federation of Labour (AFL, Federació
Americana del
Treball). En 1893 fou, amb son company, l'organitzadora del
Congrés Anarquista
que se celebrà a Chicago. En 1893 publicà, sota el
pseudònim May Huntley, la novel·la feminista sobre
l'amor lliure Hagar Lyndon, or A Woman's
Rebellion, que va sortir en lliuraments en el periòdic Lucifer. The Light-Bearer. A mitjans de la dècada dels noranta la
parella s'instal·là a La Yeta (Colorado, EUA), on tingué l'anarquista Samuel
Fielden de veí, i després a Denver (Colorado), on publicaren Labor Exchange Guide (1897). Amb son
company va redactar un informe sobre els «Màrtirs de Chicago» que s'havia de
presentar el setembre de 1900 al Congrés Antiparlamentari Internacional que s'havia
de portar a terme a París (França), congrés que finalment va ser prohibit per
les autoritats; aquest informe es va publicar en el número 24 del Supplément Littéraire des Temps Nouveaux
del 6 d'octubre de 1900 sota el títol «Histoire du martyrologe de Chicago».
Col·laborà en The Industrial Advocate,
periòdic editat pel seu company. En 1908 abandonà la vida pública i els últims
anys de sa vida visqué amb son company a Albuquerque (Nou Mèxic, EUA), fins que
en 1926 es traslladà a Santa Fe (Santa Fe, Nou Mèxic, EUA). Durant sa vida va
escriure per a l'Associated Labor Press (ALP, Associació de la Premsa Obrera) i
col·laborà en nombroses publicacions llibertàries, com ara Anti-Monopolist, Freedom,
Free Society, The Labor Enquirer, Lucifer.
The Light-Bearer, Nonconformist, Our New Humanity, Wilshire's Magazine, entre d'altres. Lizzie Holmes va morir el 8
d'agost de 1926 a Santa Fe (Santa Fe, Nou Mèxic, EUA) i va ser enterrada al
cementiri de Fairview d'aquesta població. Cal no confondre-la amb Sarah
Elizabeth Holmes, companya de Benjamin R. Tucker, fet que algunes fonts fan,
barrejant les dades biogràfiques i les fotografies que d'elles es tenen.
---
Lizzie Holmes
---
Tomba
de Lizzie Holmes
i de William T. Holmes al cementiri de Fairview de Santa Fe
---
---