---
Henri
Lebasque (1865-1937)
El 25 de setembre
de 1865 neix a Champigné (País del Loira, França) el pintor postimpressionista
i il·lustrador llibertari Joseph-Henri-Baptiste Lebasque. Era fill d'una modesta
família; son pare, boter, es deia Joseph Lebasque i sa mare Louisette Guilleux. Després de fer estudis a l'Escola de
Belles Arts d'Angers (País del Loira, França), en 1886 marxà cap a París i es
matriculà a la prestigiosa Acadèmia Colarossi, escola artística fundada en 1870
per l'escultor Filippo Colarossi, on fou alumne de Léon Bonnat. Entre 1888 i
1894 col·laborà amb Ferdinand Humbert en els frescos del Panteó de París.
Exposà a la Societat dels Artistes Francesos i al Saló dels Artistes
Independents, i va estar molt lligat als pintors anarquistes Maximilien Luce i
Paul Signac, i dels quals prengué el seu puntillisme. En 1900 s'instal·là a
Lagny-sur-Marne (Illa de França, França) i aprofità per a pintar els boscos al
voltant del riu Marne. Entre 1900 i 1906 realitzà nombroses litografies de
temàtica anarquista, com ara Provocation i Ceux qui mangent du pain
noir, i dibuixos per a la revista llibertària Les Temps Nouveaux, de
Jean Grave, que sostingué econòmicament i per a la qual lliurà obres per a
diverses tómboles (1899-1901 i 1908). Exposà a la Societat Nacional de les
Bones Arts i en 1902 establí una bona amistat amb el pintor anarquista Camille
Pissarro, que li va influir força. De viatge, a Londres (Anglaterra) descobrí
l'obra pictòrica de William Turner. En 1903 cofundà, amb Henri Matisse i
altres, el Saló de Tardor, del qual serà membre fins a la seva mort. També en
1903 l'Estat francès li va comprar el seu quadre Goûter sur l'herbe,
actualment al Museu de Belles Arts d'Angers; aquest mateix any il·lustrà la
portada de l'Alamanach du Libertaire i col·laborà en l'obra Patriotisme-Colonisation,
editada per Les Temps Nouveaux. En 1906 col·laborà amb l'artista
anarquista Félix Vallotton i amb el pintor anarcocatòlic Georges Rouault en les
proves del ceramista André Metthey. En 1906 la seva obra patí una forta
transformació en la manera d'aplicar en els quadres el color i en la forma
d'interpretar la llum, canvi motivat per la visita que va fer, amb son amic
pintor Henri Manguin, al Midi francès i l'impacte que li va causar la llum
meridional. En els anys següents treballà a Normandia (Andelys en 1912, 1915 i
1921), Bretanya i Vendée; també a Saint-Tropez, Saint Maxime, Niça i Lo Canet.
Realitzà decorats i decoracions per a diferents teatres parisencs
(Champs-Elysées, etc.) i indrets (Línia Marítima Transatlàntica, etc.) i en
1917 marxà, amb Vallotton, als fronts com a pintor de guerra, fet que els marcà
profundament a ambdós. En 1922 exposà a la galeria parisenca d'Eugène Druet i
dos anys després comprà la vil·la «Beau site» (Santa Maxima, Provença,
Occitània), la qual habità fins el 1930. En 1925 va ser promogut com a oficial
de la Legió d'Honor i després del tancament de la galeria de Georges Petit en
1927, no acceptà cap contracte més amb cap marxant d'art. Reumàtic des de molt
jove i necessitat de bon clima, en 1930 comprà una casa al carrer dels Danys de
Lo Canet. En aquesta localitat freqüentà molt els artistes Dunoyer de Segonzac
i Pierre Bonnard, els quals s'hi havien establert en 1925. Henri Lebasque va
morir, d'una crisi cardíaca, el 7 d'agost de 1937 a Lo Canet (Provença,
Occitània) i fou enterrat en aquesta població. La seva obra pictòrica la podem
contemplar a diferents museus: Museu de Belles Arts d'Angers, Petit Palais de
Ginebra, Museu de Belles Arts de Lille, Nantes, Museu d'Orsay de París, etc.
---
Henri
Lebasque (ca. 1900)
---
Henri
Lebasque fotografiat per Paul Dornac en 1906
---
Autoretrat
d'Henri Lebasque (ca. 1910)
---
---