---
Léon
Léauthier (1874-1894)
El 5 de gener de
1874 neix a Manòsca (Provença, Occitània) l'anarquista
partidari de la propaganda pel fet Léon Jules Léauthier. Sos pares es deien
Joseph Pierre Léauthier, cerveser, i Marie-Julie Reyne, que morí quan son fill
era molt petit. Estudià les primeres lletres en una escola religiosa de Manòsca
i després marxà pensionat a una escola laica de Marsella. Obrer sabater, a
Marsella participà en nombroses conferències de Sébastien Faure. A partir
d'aquest moment fou un assidu lector de la premsa anarquista (Le Père Peinard, La Révolte, La Revue
Anarchiste etc.). Sense feina, el 20 d'abril de 1893 arribà a París on els artesans
Lhomond i Cuzin li donaren treball als seus tallers de reparació de calçat. El
24 de setembre va ser acomiadat i decidí venjar-se. Envià una carta a Sébastien
Faure on li deia que, seguint l'exemple de Ravachol, assassinaria amb la seva
eina de fer feina «el primer burgès que es topés». L'endemà, 13 de novembre de
1893, apunyalà greument amb el seu coltell de sabateria el pit de Rista
Georgevitch, ministre plenipotenciari de Sèrvia a França al restaurant
Boudillon Duval de l'avinguda de l'Òpera de París. Detingut, va ser portat a la
comissaria de l'Ajuntament del XI Districte. La ferida de Georgevitch va ser
greu, però no mortal. El 24 de febrer de 1894, malgrat el testimoni a favor del
seu patró, va ser jutjat i condemnat per l'Audiència del Sena a treballs
forçats a perpetuïtat. No fou sentenciat a la pena capital perquè el jurat
considerà que tenia «trastorns mentals». En sentir la condemna cridà: «Visca
l'anarquia!». L'agost de 1894, durant el transport cap a les colònies
penitenciàries de la Guaiana Francesa, participà en una revolta amb altres deportats
a bord del vaixell Ville de Saint Nazaire.
En arribar, va ser destinat d'antuvi a l'illa Reial amb altres companys (Edmond
Marpaux, Placide Catinaux i Briens) i on trobà els penats Clément Duval, Pini,
Meyrueis i Chenal. Especial amistat va fer amb l'anarquista Clément Duval. Léon
Léauthier va morir el 22 d'octubre de 1894 durant la repressió sorgida arran de
la revolta anarquista de la colònia penitenciària de l'illa de Sant Josep (Illes
de la Salvació, Caiena, Guaiana Francesa). En 1999 Yves Frémion publicà L'anarchiste. L'affaire Léauthier
(1893-1894), reeditat en 2011 sota el títo Léauthier l'anarchiste. De la propagande per le fait à la révolte des
bagnards (1893-1894).
---
Acta
de naixementde Léon Léauthier
---
Léon
Léauthier segons L'Intransigeant (23
de novembre de 1893)
---
Léon
Léauthier segons La Presse (24 de
febrer de 1894)
---
L'atemptat
de Léauthier segons un dibuix d'F. Lix publicat en Le Petit Journal
(2 de desembre de 1893)
---
Notícia
sobre Georgewitch apareguda en La Presse
(23 de novembre de 1893)
---
Léon
Léauthier durant el seu procés segons una il·lustració de Frédéric Régamey
(Le Matin, 25 de febrer de 1894)
---
Léon
Léauthier i el seu advocat Lagasse durant el seu procés
segons una il·lustració
de Frédéric Régamey (Le Matin, 25 de
febrerde 1894)
---
Una
escena de la Revolta de les Illes de la Salvació segons la premsa de l'època
---
Portada
de l'edició de 2011 del llibre d'Yves Frémion sobre Léauthier
---
---