---

Renée Lamberet (1901-1980)

El 4 d'octubre de 1901 neix al XII Districte de París (França) la historiadora i militant anarquista Jeanne Renée Yvonne Lamberet. De família lliurepensadora, sos pares es deien François Constant Amédée Lamberet, conductor del Ferrocarril de Lió, i Florence Marie Adolphie Lesne. Cap al 1924, quan era estudiant, va començar a militar en el grup de Les Temps Nouveaux, del doctor Marc Pierrot. En 1928 va aconseguir el càrrec de professora agregada d'Història i Geografia i més tard el de catedràtica d'Història. A finals dels anys 20 va aprendre castellà i cada estiu passava les seves vacances a Lleida (Catalunya) en una família aprenent guitarra i sa germana Madeleine pintura. Fidel col·laboradora de Max Nettlau, en 1936, durant la seva estada a la península, es va interessar apassionadament per les col·lectivitzacions de la Confederació Nacional del Treball (CNT). L'1 de setembre de 1936 va obtenir autorització del Comitè Revolucionari de la Seu d'Urgell per instal·lar-se en un hotel socialitzat per la CNT i va començar a recopilar documentació i a prendre notes sobre el procés revolucionari. Fent tasques de propaganda confederal, va conèixer a Barcelona el mallorquí Bernat Pou Riera, secretari de Premsa i Propaganda de la CNT, que acabarà sent el seu company. En 1937 va visitar les mines col·lectivitzades de Cardona i de Sallent, i la col·lectivitat agrícola de Balsereny. A partir de juny de 1937 va participar en la nou nata Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i en la colònia d'infants «Spartaco», organitzada a Argentona pel Sindicat de Ferrocarrils de la CNT, i en la colònia de Llançà del SIA per acollir infants refugiats del País Basc, d'Astúries i del front de Madrid. En aquesta època va col·laborar en la premsa anarquista peninsular (Solidaridad Obrera, Catalunya, Nuestro, etc.). Va ajudar els militants exiliats a França després la derrota republicana en el Comitè d'Ajuda a l'Espanya Revolucionària, amb Nicolas Faucier. Durant l'ocupació nazi de França va intentar organitzar en la clandestinitat la Federació Anarquista Francesa, amb Henri Bouyé a la Borsa de Treball de París, i va participar amb sa germana Madeleine i May Picqueray en un taller de falsificació de documents per a la resistència organitzat per l'anarquista espanyol Laureano Cerrada. En acabar la Segona Guerra Mundial va ser nomenada membre del Comitè Nacional de la Federació Anarquista i va col·laborar en Le Libertaire. El febrer de 1947 va ser una de les organitzadores de la Conferència Anarquista Europea. Va presidir la Comissió d'Ajuda als Antifeixistes Búlgars víctimes de la repressió estalinista i va intervenir en 1949 en la creació de l'Institut Francès d'Història Social (IFHS) de París, amb Jean Maitron i Edouard Dolléans. L'estiu de 1951 va ser membre, juntament amb altres militants llibertaris (Vincey, M. Joyeux, Danon, Lanen, Henri Bouyé, L. Louvet, Louis Laurent, Roger i Marcelle Auchère, etc.), de la Comissió d'Estudis Anarquistes (CEA). En 1953 va ser elegida secretària general de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) en el Congrés de Puteaux, càrrec que mantindrà fins al 1956. Va ser responsable de redacció del Bulletin de l'AIT entre 1953 i 1954. A finals dels anys seixanta es va acostar a la Unió Federal Anarquista (UFA), fundada per Henri Bouyé, Louis Laurent i René Lechainche. En aquesta època va col·laborar en Le Libertaire, en Liberté i en Le Réfractaire. Tota aquesta tasca orgànica la va realitzar sense deixar els seus estudis d'història social i llibertària, dels quals sorgirà la monumental Mouvements ouvriers et socialistes. Chronologie et bibliographie. L'Espagne (1750-1936) (1953) o la minuciosa edició de la magna obra de Nettlau La Première Internationale en Espagne (1868-1888) (1969). A partir de 1975 va participar en les reunions del Seminari de Poesia Anarquista de la Universitat de París. En 1979 assistí al Congrés sobre la Guerra d'Espanya a Barcelona. Va ajudar a examinar els arxius de la CNT i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) dipositats a Amsterdam. Renée Lamberet va morir de càncer el 12 de març de 1980 a l'hospital de Villeneuve-Saint-Georges (Illa de França, França), quan encara no havia acabat el seu magne projecte de diccionari biogràfic anarquista, i va ser enterrada el 18 de març de 1980 al cementiri de Brunoy. El seu arxiu està dipositat a l'Institut Francès d'Història Social (IFHS) de París.

---

Renée Lamberet (1938)

---

D'esquerra a dreta: Hjalmar Eriksson, Herta Eriksson, John Andersson, Renée Lamberet i Bert Ekengren a Grängesberg (Suècia, 1948) [Arxiu SAC]

---

D'esquerra a dreta: Stephan (delegat búlgar), Bernat Pou (delegat de l'MLE), Renée Lamberet (delegada de Portugal) i John Andersson (secretari de l'AIT).  Conferència de l'AIT (París, 1949)

---

D'esquerra a dreta: Helmut Rüdiger, Albert de Jong i Renée Lamberet. VII Congrés de l'AIT
(Tolosa de Llenguadoc, 1951)

---

Renée Lamberet al Congrés de l'AIT de Tolosa de Llenguadoc (1952)

---

Renée Lamberet i Germinal Esgleas en el Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]

---

D'esquerra a dreta: W. Albus, Henriksson, Nisse Lätt, Germinal Esgleas, Renée Lamberet i Georg Högberg. Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]

---

D'esquerra a dreta: Nisse Lätt, Renée Lamberet i Ivan Faludi. Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]

---

Renée Lamberet, secretària de l'AIT, en el Congrés de la SAC (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]

---

En el Congrés de la SAC. D'esquerra a dreta: W. Albus, Albert de Jong, Renée Lamberet, Hansen i Fritz Linow (Estocolm, 1953) [Arxiu SAC]

---

Portada de Mouvements ouvriers et socialistes. Chronologie et bibliographie. L'Espagne (1750-1936) (1953)

---

Renée Lamberet

---

Renée Lamberet

---

Necrològica de Renée Lamberet apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 27 de març de 1980

---

Escriu-nos

---