---
Guido
Kopp (1896-1971)
El 17 de març de
1896 neix a Ruderting (Baviera, Imperi Alemany) el revolucionari de tendència
llibertària Guido Kopp. Quan era estudiant, el novembre de 1918 va ser nomenat
president del Consell de Soldats de Rosenheim de la República dels Consells de
Baviera. El 7 d'abril va constituí la República dels Soviets de Rosenheim i
declarà l'estat de setge. A principis de maig unitats regulars de l'exèrcit i
escamots dels Freikorps «Oberland» (grups paramilitars) anihilaren la
resistència revolucionària a les principals ciutats bavareses. El 4 de maig de
1919 va ser detingut quan fugia de la repressió al barri de Kolbermoor de
Rosenheim. Fou jutjat en un judici sumaríssim, acusat de «propaganda contra la
guerra» i de «complicitat en el delicte de traïció a la pàtria» i condemnat a
mort. Traslladat a Munic, pogué alliberar-se de l'execució, però va ser jutjat
en consell de guerra per un tribunal estatal i condemnat a vuit anys de
reclusió que complí en una presó bavaresa d'Straubing. Un cop lliure s'afilià
al Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit Comunista d'Alemanya). En
1930 emigrà a Àustria i en 1934 va ser detingut per la seva participació, com a
membre de la Republikanischer Schutzbund (Lliga de Defensa Republicana),
organització paramilitar controlada pel Sozialdemokratische Partei Österreichs
(SPÖ, Partit Socialdemòcrata d'Àustria), en els fets revolucionaris de febrer
d'aquell any i expulsat a Txecoslovàquia. L'octubre de 1936 anar a lluitar en
la guerra d'Espanya. D'antuvi, a Barcelona (Catalunya), ingressà en la
comunista «Centuria Thälmann», però ben aviat, arran de continus conflictes amb
els dirigents estalinistes, canvià, juntament amb altres voluntaris, a les milícies
anarquistes. Amb Ferdinand Götze, Gerhard Thofern i Eugen Scheyer, fundà a
començaments de 1937 el Sozialrevolutionäre Deutsche Freiheitsbewegung (SRDF,
Moviment Llibertari Alemany Socialrevolucionari), dissident de l'organització Deutsche
Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys). L'SRDF pretenia agrupar
tots els voluntaris alemanys no comunistes que lluitaven a la guerra d'Espanya
en una única unitat militar, amb el reclutament d'exoficials russos i nacionalsocialistes
opositors. Arran dels fets de «Maig de 1937» fugí de la Península i el 10 de
maig d'aquell any va ser detingut a Salzburg per haver retornat il·legalment a Àustria
i lliurat a la Gestapo de Munic. Fins al final de la II Guerra Mundial estigué
reclòs als camps de concentració de Dachau (de juny de 1937 a setembre de 1939)
i de Buchenwald (de setembre de 1939 a l'11 d'abril de 1945), quan fou
alliberat per les tropes nord-americanes. En 1946, sobre les seves experiències
en aquests camps, va escriure el llibre autobiogràfic Ich aber habe leben müssen... Die Passion eines Menschen des 20.
Jahrhunderts (Però he de viure... La passió d'un home del segle XX). Durant
la postguerra s'instal·là a Salzburg, on en 1947 aconseguí la ciutadania
austríaca. Fou membre de la Junta del Consell de Pau de l'Estat de Salzburg. Guido
Kopp va morir el 5 de desembre de 1971 a Salzburg (Salzburg, Àustria).
---
Guido
Kopp
---
August
Sander: Revolutionäre (1929).
D'esquerra
a dreta: Alois Lindner, Erich Mühsam i Guido Kopp
---
Portada
del llibre de Kopp Ich aber habe leben
müssen... (1946)
---
---