---
Heiner Koechlin (1918-1996)
El 21 de gener de 1918 neix a Basilea (Basilea, Suïssa)
l'escriptor, antiquari, editor i propagandista anarquista Heinrich Eduard
Koechlin, conegut com Heiner Koechlin
o Heiner Köchlin. Era el segon de
tres germans d'una família benestant socialdemòcrata i devota cristiana que
vivia al barri de Kleinhüningen de Basilea. Son pare, Eduard Koechlin, era
metge de família i militant del Sozialdemokratischen Partei (SP, Partit
Socialdemòcrata). De jove Heiner Koechlin esdevingué membre de les Sozialistischen
Jugend (JS, Joventuts Socialistes) i, tot i que era antimilitarista, va optar
per fer el servei militar per si calia defensar Suïssa d'un possible atac
alemany. Després d'acabar els estudis d'història i de literatura alemanya a la
Universitat de Basilea i de doctorar-se, ensenyà en centres d'educació
secundària una temporada a la seva ciutat natal. Després de llegir Piotr
Kropotkin, Friz Brupbacher i Gustav Landauer, i de ver les realitzacions de la
Revolució espanyola de 1936, es decantà cap a l'anarquisme. Cap el 1940
esdevingué membre d'un grup anarquista de parla italiana a Basilea que girava
al voltant del forner Ferdinardo Balboni i del propagandista anarquista Luigi
Bertoni. També fundà i milità en l'organització Arbeitsgemeinschaft
Freiheitlicher Sozialisten (AFS, Grup de Treballadors Socialistes Llibertaris
Col·lectivistes). En aquests anys es relacionà amb Friz Brupbacher, Ignatio
Silone i Jean Paul Samson, entre d'altres. Juntament amb Isaac Aufseher, membre
dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys) a
Barcelona (Catalunya), es comprometé amb el refugiats, sobretot jueus, que
fugien de la II Guerra Mundial i amb els exiliats i immigrants espanyols. Quan
la guerra publicà, amb refugiats antifeixistes, el full clandestí Das Zirkular. Entre 1944 i 1946 edità,
amb son germà Felix i amb Isaac Aufseher, i malgrat la censura de guerra, el
periòdic Blätter für Freiheitlichen Sozialismus. En 1946 entrà a formar part
del grup d'obrers socialistes llibertaris de llengua alemanya de Basilea i
l'any següent marxà cap a París (França) per realitzar investigacions sobre la
seva tesi sobre la Comuna. Entre 1947 i 1949 publicà a París, amb son germà
Felix i amb Isaac Aufseher, Der
Freiheitliche Sozialist, continuació de l'anterior publicació de Basilea. A
la capital francesa mantingué estret contacte amb els anarquistes francesos i
espanyols, especialment amb Antonio García Birlán, de qui fou un gran amic, i
s'afilia a la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Espanya en l'exili. De
bell nou a Basilea, el gener de 1949 fundà «Antiquariat Koechlin», una botiga
d'antiguitats que regentà i dirigí fins a la seva mort i que avui en dia encara
existeix al carrer Spalenberg. En 1950
fundà l'editorial «Don Quijote» per a publicar la seva tesi (Die Pariser Commune von 1871 im Bewusstsein
ihrer Anhänger. Studie über Wirksamkeit und Wandlungen der revolutionären Idee:
unter besonderer Berücksichtigung der Spannung zwischen Freiheit und Autorität,
auf Grund von in der Schweiz befindlichen Quellen), que va ser lloada per
Albert Camus i per Hannah Arendt. Malalt de tuberculosi, hagué d'interrompre en
diverses ocasions (1950, 1951 i 1970) les seves activitats propagandístiques.
En aquests anys es va veure atret pels cercles esotèrics, especialment pel de Nikolai
Berdiàiev, i mantingué correspondència amb Albert Camus. Entre 1956 i 1969
cofundà, amb Isaac Aufseher, diverses cooperatives autogestionades
d'habitatges. En 1959 es casà amb la seva companya des de feia molt de temps,
l'espanyola Elisa Valcarce (Peteta). En
1965 l'editorial Proyección de Buenos Aires (Argentina) publicà la traducció de
la seva tesi sota el títol Ideologías y
tendencias en la Comuna de París. Realitzà el prefaci per a l'edició
argentina de La Revolución de Gustava
Landauer. Entre 1973 i 1980 publicà, amb Isaac Aufseher, la revista Akratie. Posteriorment, entre 1982 i
1990, edità la revista Sisyphos. També
realitzà nombroses traduccions d'autors llibertaris (Sam Dolgoffs, Alexander
Berkman, Hans Schaub, John Henry Mackay, etc.). Per al Primer de Maig convidà
nombrosos oradors (Augustin Souchy, Josep Peirats Valls, Gaston Leval,
Frederica Montseny, etc.), especialment per atendre la comunitat espanyola
establerta a Basilea. Realitzà nombrosos viatges a l'estranger (França,
Espanya, Cuba, Israel, etc.) amb la seva companya i sa filla. És autor de Die kommende Revolution (1942), Für eine neue revolutionäre Arbeiterbewegung
(1945), Unsere Wünsche sind Erinnerungen
an die Zukunft (1976), Christentum,
Kirche und Anarchismus (1978), Der
wahre Glaube oder das unmenschliche Entweder-Oder (1982), Die Tragödie der Freiheit. Spanien (1936-1937).
Die spanische Revolution. Ideen und Ereignisse (1984), Nekrologe (1984), Freiheit
und Geschichte in der Kontroverse zwischen Albert Camus und Jean Paul Sartre
(1985) i Philosophie des freien Geistes:
Essays und Vorträge (1990), entre d'altres. Deixà nombrosos inèdits, entre
ells Zwischen Skylla und Charybdis i Pierre-Joseph Proudhon, ein come back?.
Heiner Koechlin va morir el 7 de maig de 1996 a Basilea (Basilea, Suïssa)
després de patir una llarga i penosa malaltia. Una part del seu arxiu es troba
dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam. En
2013 Franziska Schürch publicà la biografia Heiner
Koechlin (1918-1996). Porträt eines Basler Anarchisten.
---
Heiner Koechlin al seu antiquari
---
Detall de l'anterior fotografia
---
Heiner Koechlin fent un discurs en
castellà durant el Primer de Maig de 1963
---
---