---
Manuel
Juan Juan (1893-1966)
El
21 de gener de 1893 neix a
Albatera (Baix Segura, País Valencià)
l'anarcosindicalista Manuel Juan Juan. Sos pares es deien Manuel Juan i
Teresa Juan. Instal·lat
a Barcelona (Catalunya), es guanyà la vida fent de calderer i en
1911 la
Societat de Calderers de Ferro on militava s'integrà en la
Confederació
Nacional del Treball (CNT). Sembla que a Elx (Baix Vinalopó,
País Valencià)
formà part del grup anarquista «Los Antijudas»,
fundat a mitjans de 1911, i
encapçalà el Comitè Pro-Presos a
començament de 1912. A mitjans d'aquest any,
sembla que fou un dels fundadors del periòdic Liberación, iniciativa sorgida de diverses agrupacions llibertàries
de la localitat. En 1915 defensà una de les ponències del III Congrés de la Federació
Nacional d'Agricultors (FNA) celebrat a Úbeda (Jaén, Andalusia, Espanya).
Insubmís al servei militar, va ser detingut i deportat entre 1916 i 1920 a una
companyia disciplinària al Marroc. De bell nou a Barcelona, milità en la Secció
de Calderers del Sindicat del Metall de la CNT, aleshores clandestí. Sempre
rebutjar ocupar càrrecs de responsabilitat orgànica argumentant que s'estimava
més militar en la base. Inscrit en les llistes negres de la patronal, patí en
nombroses ocasions el boicot d'aquesta i tingué dificultats per trobar feina. Quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 treballava en un taller de
metal·lúrgica, al número 8 del carrer Vila i Vilà, i amb altres companys
organitzà el Taller Confederal Núm. 1 («Llibertat i Progrés»), on, després de
contactar amb Eugenio Vallejo Isla, membre de la Comissió d'Indústries de
Guerra (CIG) de la Generalitat de Catalunya en la Secció de Siderometal·lúrgica,
començà la fabricació col·lectivitzada de camions cisterna blindats per al
front, i amb Vicente Pérez Viche (Vicente
Pérez Combina)
els camions dels Serveis d'Higiene i Salut Pública de Barcelona.
En 1937, després d'una comissió confiada pel
Comitè Regional de Catalunya de la
CNT, va ser detingut i tancat a la Presó Model de Barcelona, on
els comunistes
el volgueren inculpar de «sabotatge i destrucció de
material de guerra». Hi va
romandre des del 29 d'agost fins el 8 d'octubre, oficialment processat
per
«adhesió a la rebel·lió».
Gràcies a la intervenció del seu amic Amador
González,
membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT, va ser
finalment posat en
llibertat. Continuà gestionant el Taller Confederal Núm.
1 fins a la Retirada,
moment en el qual passà a França. Aconseguí reunir
sa família dispersada i
s'establí a Fumel (Aquitània, Occitània), on
milità en la Federació Local de la
CNT i en la Secció Local de Solidaritat Internacional
Antifeixista (SIA). Fou
un dels organitzadors d'un grup artístic, amb sa companya
Amparo, que
s'encarregava d'elaborar el vestuari, creat per a recollir fons per als
malalts, els necessitats i els presos. Més tard
s'instal·là a Châtillon (Illa de França,
França). Sa companya fou Desamparados Fort Castelló.
Després de
patir dues operacions a l'estomac, Manuel Juan Juan va morir el
17 de novembre de 1966 a l'Hospital Vaugirard de París
(França). Deixà
inèdites unes memòries, Datos para la historia de un desgraciado.
---
Notícia
de la detenció de Manuel Juan Juan apareguda en el diari barceloní La
Vanguardia del 29 d'agost de 1937
---
Necrològica
de Manuel Juan Juan apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 26 de març de 1967
---
---