---
Josep Negre Oliveras (1875-1939)
El
13 de maig de 1875 neix a Lludient (Alt Millars, País Valencià) el tipògraf,
periodista, orador i militant anarcosindicalista Josep Negre Oliveras. Instal·lat a
Barcelona, va ser un dels organitzadors del congrés fundacional de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i l'últim secretari de «Solidaritat
Obrera» i primer de la CNT. En 1908 va polemitzar, juntament amb Tomás Herreros
Miquel i Bueso, amb els seguidors de Lerroux, destacant en la vaga contra el
periòdic lerrouxista El Progreso, que durarà nou mesos. Com a president
de la societat «L'Art d'Imprimir», va participar en el comitè de vaga que va
actuar durant la Setmana Tràgica de 1909. També aquest any va parlar en la
inauguració de l'Ateneu Sindicalista de Barcelona. Durant el Congrés de 1910 va
defensar la necessitat de la nova organització obrera i va formar part de la
ponència de reglaments. L'agost de 1910 va ser nomenat vicepresident de la
Secció d'Obrers Ferroviaris de la Regió Catalana, que s'acabava de crear,
malgrat no pertànyer al sector, precisament per evitar les represàlies contra
els ferroviaris. Entre 1910 i 1911 va fer mítings cenetistes a Barcelona i a
París, i després de la vaga general en solidaritat amb els miners bascos de
1911 va patir presó, fruit de la delació de Leroy que el va acusar de
participar en un pretès Comitè Revolucionari. Un cop reorganitzada la CNT, va
assumir novament la secretaria del sindicat anarcosindicalista. Va representar
les societats de Puerto Real i Vigo i a l'Ateneu Sindicalista de Barakaldo en
el congrés de 1911, al final del qual va ser detingut i empresonat. En 1912 va
ser assidu del Centre Obrer Barceloní, amb Seguí, Lorenzo, Cuadros, Aragó i
altres. En 1913 va ser membre de l'Assemblea Catalana de CNT i de la comissió
clandestina de la CNT catalana entre 1913 i 1914. Va assistir amb Romero al
Congrés Sindicalista Internacional de Londres del 27 de setembre al 2 d'octubre
de 1913, on, segons l'anarquista exiliat a Londres Vicente García, va fer la
seva intervenció en català. Pel 1914 va intentar amb Lorenzo llançar una
revista i va formar part d'una comissió clandestina de la Confederació Regional
del Treball de Catalunya que va intentar reorganitzar la CNT. Quan en 1914 la
CNT va tornar a la legalitat, va ser nomenat secretari general del nou Comitè
Nacional. Durant la Gran Guerra va pertànyer a l'equip de Solidaridad Obrera,
de la qual seria director en 1916, i va ser acusat per Salvador Seguí, Salvador
Quemades i Manuel Buenacasa de germanòfil i de relacionar-se amb l'ambaixada
alemanya, crítiques que el van afectar profundament fins el punt que l'agost de
1917 va abandonar tota activitat orgànica i va enemistar-se profundament amb
els sectors directius cenetistes. El novembre de 1917, però, va col·laborar en Solidaridad
Obrera i el desembre de 1918 va integrar-se en la campanya de propaganda de
la CNT. En 1919, amb la repressió de la vaga de La Canadenca, va ser empresonat
a la nau Pelayo al port de Barcelona. Arran de la Revolució de 1936 demanà la
reintegració a la CNT i participà en diverses campanyes de propaganda, en el
Sindicat d'Indústries Siderometal·lúrgiques i en el cercle «Los de Ayer y los
de Hoy». Durant sa vida va col·laborar en diverses publicacions llibertàries (Cultura
Obrera, Ilustración Ibérica, El País, El Progreso, Ruta,
Los Nuevos, El Rayo, Tierra y Libertad, La Unión
Ferroviaria, La Voz del Obrero, Solidaridad Obrera, etc.) i
és autor de ¿Qué es el sindicalismo? (1919), Recuerdos de un viejo
militante (1936) i ¿Qué es el colectivismo anarquista? (1937). En
acabar la guerra va exiliar-se a França. Josep Negre Oliveras va morir el 24 de desembre
de 1939 al camp de concentració d'Argelers (Rosselló, Catalunya Nord) i sa
companya i sos infants van ser recollits a prop de Souillac per l'anarquista
Maxime Mattéi, conegut de Negre.
---
Josep Negre Oliveras
---
Dibuix a llapis de Josep Negre Oliveras
---
---