---
Francesco
Ippoliti (1865-1938)
El 12 de febrer de
1865 neix a San Benedetto dei Marsi (Abruços, Itàlia) el metge anarquista
Francesco Ippoliti. Sos pares es deien Siverio Ippolitti, petit terratinent, i
Rachele Ottavi. En 1894 es llicencià en medicina i cirurgia a Nàpols. Format en
un ambient republicà i positivista, arribà al socialisme llibertari. Va ser
conegut com «El metge dels pobres», ja que es dedicà sobretot a assistir els
més necessitats, als quals socorria de franc. En 1901 va ser nomenat metge
municipal d'Aschi, a Ortona dei Marsi. Entre 1902 i 1914 fou regidor municipal
socialista a Pescina. Fundà i animà el Cercle «Il Progresso» de San Benedetto
dei Marsi, on s'agrupaven els anarquistes i socialistes del poble i el qual
reivindicà l'autonomia municipal d'aquesta localitat de la de Pescina. Entre
1903 i 1907, amb algunes interrupcions, continuà exercint de metge municipal a
Aschi. El novembre de 1905 assistí com a delegat al congrés de la Federació
Anarquista Socialista Làcia (FASL) celebrat a Roma. L'abril de 1907 organitzà
una recollida de signatures dirigida al Ministeri de l'Interior per demanar
l'autonomia municipal de San Benedetto dei Marsi, poblada per 4.000 persones. A
partir de gener de 1908 va ser nomenat metge municipal de Castellafiume. Aquest
mateix any va escriure anònimament en I
Piccoli Farabutti, versos satírics rimats per a ser instrumentats i cantats
de denúncia contra la corrupció dels polítics, religiosos i militars, cançons
que encara actualment es canten a la zona. El 22 de juliol de 1911 va ser
condemnat pel tribunal d'Avezzano a 10 mesos de presó i a 1.000 lires de multa
per «difamar i injuriar», en el periòdic La
Marsica i en un full volant, Vincenzo de Sanctis, metge municipal de San
Benedetto dei Marsi d'aleshores –mai no es complí aquesta condemna. Després
exercí de metge municipal a Spurgola i a Ronciglione, on els informes policíacs
l'acusaven de fer propaganda subversiva en conferències privades. Entre 1915 i
1919 exercí de metge municipal a Bagnorea –més tard Bagnoregio–, on restarà
fins a finals de 1920. Entre el 12 i el 14 d'abril de 1919 fou delegat per
Bagnorea al congrés fundacional de la Unió Comunista Anàrquica Italiana (UCAI),
que se celebrà a Florència. El setembre de 1921 retornà a San Benedetto dei
Marsi, on mentrestant s'havia constituït un nucli anarquista adherit a la
Federació Anarquista Abrucesa (FAA). Participà en la preparació del III Congrés
de la Unió Anarquista Italiana (UAI), que se celebrà entre l'1 i el 4 de
novembre de 1921 a Ancona. Mantingué una estreta correspondència amb el
destacat anarquista romà Temistocle Monticelli i amb Attilio Conti, i una gran
amistat amb Errico Malatesta i Ottorino Manni, entre d'altres; a més d'intensos
contactes amb la colònia llibertària italiana establerta als Estats Units.
Col·laborà en nombroses publicacions periòdiques (L'Adunata dei Refrattari, Avanti!,
L'Avvenire, Fede, Il Germe, Libero Accordo, La Marsica, Pagine Libertarie,
etc.) i va escriure poemes, fulletons i opuscles. Fou un dels organitzadors
dels jornalers de San Benedetto dei Marsi i instigà els pagesos a la rebel·lió
contra el «feudalisme» del Príncep Torlonia, el qual s'havia enriquit dessecant
el Fucino –tercer llac de la península italiana en grandària–, que donà lloc
a 16.000 hectàrees de terreny per conrear, i que governava el seu feu amb
regles medievals amb el suport del clergat i de la forces de l'ordre corruptes.
Entre el 14 de gener i l'11 de maig de 1923 fou hoste d'Ottorino Manni a la
seva casa de Senigallia, lloc on passarà diverses temporades. Després de patir una
«expedició punitiva» d'un escamot feixista, en 1924 passà temporades a Sulmona
i a Scanno. El 10 de febrer de 1925, en un escorcoll del seu habitatge, els
carrabiners li van confiscar exemplars de L'Adunata
dei Refrattari. L'octubre de 1925 marxà a Roma, on el 24 d'abril de 1926 va
ser apallissat per un escamot feixista comandat pel capitost Nicola Tarquini.
En 1926 publicà l'opuscle Storia morale
ed amministrativa del comune di Pescina, on relata la història de la «camorra política local» des del 1870;
però l'11 de juny d'aquell any, els carrabiners segrestaren tots els exemplars
acusant-lo d'atiar l'«odi de classes» entre la població del Fucino. El 19 de
juliol d'aquell any, la policia segrestà tres còpies d'aquest fullet i
exemplars de Il Libero Accordo i de L'Adunata dei Refrattari a casa del seu
amic Francesco de Rubeis. El 6 d'agost de 1926, en un altre escorcoll, la
policia descobrí a casa del metge sis còpies del fullet i a casa de De Rubeis,
dues pistoles automàtiques no declarades, dos carregadors de recanvi, 132
cartutxos i 47 exemplars de L'Adunata dei
Refrattari. Ambdós van ser acusats d'«incitar l'odi de classes» i
condemnats a cinc anys de reclusió a l'illa de Pantelleria. El 21 de gener de
1927 la pena per al metge es va reduir a tres anys i el 26 de maig de 1927 va
ser posat en llibertat condicional a causa de la seva salut. El 6 de juny de
1927 retornà a San Benedetto dei Marsi. El 27 de setembre de 1927, a causa del
contingut d'una carta enviada des dels EUA, va ser novament detingut i confinat
a Lipari. Durant la seva estada en aquesta illa va escriure un diari, Lipari - Deportazione. Sette mesi e mezzo di
dimora (30 settembre 1927 - 12 maggio 1928). A l'illa conegué Luigi
Galleani i mantingué estrets contactes amb representants dels moviments
anarquistes d'Itàlia i d'altres països i amb la premsa llibertària. A causa de
la seva edat i de la seva salut, el confinament va ser substituït per dos anys
d'amonestació i el 16 de maig de 1928 ja era de bell nou a San Benedetto dei Marsi
i fou inscrit en la llista de persones a detenir en determinades
circumstàncies. El 17 de juliol i el 22 i 29 de desembre de 1928 patí
escorcolls policíacs. El 31 de desembre de 1928 va ser detingut preventivament
en ocasió de les noces d'Humbert II de Savoia. Entre finals de 1928 i principis
de 1929, com que encara no podia viatjar, mantingué una important relació
epistolar amb Osvaldo Maraviglia, que l'ajudà econòmicament, Attilio Conti,
Paolo Schicchi i Camillo Berneri, entre d'altres. Després passà temporades a
Bagnoregio i a Curadi Vetralla i el novembre de 1929 retornà al seu poble. El
22 de maig de 1930 patí un nou escorcoll. El 3 de juny de 1930 va ser denunciat
per distribuir un manifest subversiu anarquista i el 25 d'agost d'aquell any
arribà al seu domicili un paquet des de Bagnoregio on, entre llibres de
medicina i cirurgia, havia una gran quantitat de revistes, llibres i periòdics
llibertaris; per tot això va ser detingut acusat de propaganda anarquista. Decidí,
a la manera franciscana, desprendre's de tots els seus quantiosos béns, per
«ser el més pobre dels pobres, per no ser còmplice». Francesco Ippolitti va
morir debilitat físicament, tot sol i relegat a l'oblit –només rebé el suport
de Francesco de Rubeis i sa companya Pasqualina Martino–, el 7 de gener de
1938 –alguns citen el 8 de gener– a San Benedetto dei Marsi (Abruços, Itàlia).
Des de 1997 un carrer de la seva ciutat natal porta el seu nom. En 2007
Oliviero La Stella publicà la biografia Francesco
Ippoliti. Un anarchico abruzzese agli inizi del Novecento.
---
Francesco Ippoliti
---
Foto
policíaca de Francesco
Ippoliti
---
---