---
Salvador
Iniesta Bruno (1896-1976)
El 15 de setembre
de 1896 neix a Madrid (Espanya) l'anarcosindicalista Salvador Iniesta Bruno –el
certificat de defunció cita com a nom Eduardo.
Sos pares es deien Eugenio Iniesta i Encarnación Bruno. Electricista i
ajustador mecànic, abans de la guerra civil milità en la Secció d'Electricistes
del Sindicat del Metall de Madrid de la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant els anys republicans va ser acomiadat de la feina per raons polítiques.
El 26 de març de 1936 agredí Luciano García Ugarte, cap de muntatge del taller
de reparació d'automòbils on feia feina. En aquesta època vivia al número 5 del
carrer Zurita de Madrid. El juny de 1938 va ser nomenat vicepresident del Comitè
Nacional d'Enllaç de les Federacions Nacionals del Transport de la CNT i de la
Unió General de Treballadors (UGT) i el juliol de 1938 va ser destinat a la
Direcció de Transports per Carretera del Comandament de Rereguarda y Transports
de l'Exèrcit de l'Ebre. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França. El
novembre de 1940 intentà, sense èxit, exiliar-se a Mèxic. Establert a Bordeus
(Aquitània, Occitània), visqué al número 5 de l'Impasse du Pas Saint-George. Formà
part de la CNT de la tendència «col·laboracionista» i col·laborà en España Libre. Després de la reunificació
confederal en l'exili de 1960, col·laborà en CNT, Despertar i Espoir. En 1966, quan les tensions
internes confederals en l'exili, va ser exclòs de la CNT, juntament amb una
trentena de companys, i participà en la fundació del Centre d'Estudis Socials
(CES) de Bordeus. Posteriorment es lligà al grup editor del periòdic mensual Frente Libertario. Sa companya fou
Martina Cavero Coré. Després d'una llarga malaltia, Salvador Iniesta Bruno va
morir el 13 d'octubre de 1976 al seu domicili de Bordeus (Aquitània, Occitània)
i va ser enterrat al Cementiri Nord d'aquesta ciutat.
---
Salvador
Iniesta Bruno (1940)
---
Necrològica
de Salvador Iniesta Bruno apareguda en el periòdic parisenc Frente Libertario de novembre de 1976
---
---