---
Egon
Illfeld (1914-ca. 1985)
El 19 de gener de
1914 neix a Battenberg (Waldeck-Frankenberg, Hessen, Imperi Alemany) –algunes fonts
citen erròniament Wartenberg (Erding, Baviera, Imperi Alemany)–, en una família
jueva, el militant comunista i després anarquista Egon Illfeld, també conegut
com Ginés García. Tipògraf de
professió, milità en el Kommunistische Partei Deutschlands (KPD, Partit
Comunista d'Alemanya). L'agost de 1934 va ser condemnat a Munic (Baviera) a sis
mesos de presó per activitats d'«alta traïció». Posteriorment emigrà a Neunkirchen
(Saarland) i, via Suïssa, a l'Espanya republicana. A començaments de 1936 va ser
detingut per «vagabunderia» i empresonat. Alliberat després de l'aixecament
feixista de juliol de 1936, s'enrolà en el «Batalló Thälmann», unitat militar
formada sobretot per voluntaris jueus alemanys que s'integrà en la XII Brigada
Internacional i amb la qual lluità al front d'Aragó fins el setembre de 1936.
Després s'adherí als Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes
Alemanys) i fou un dels principals responsables del control polític
d'estrangers de llengua alemanya a Barcelona. Amb Ferdinand Götze, Arthur
Lewin, Fred Hessenthaler, Helmut Kirschey i altres, formà part d'un grup, a les
ordres del Comitè d'Investigació i Seguretat Interior, dirigit per Dionís
Eroles Batlle i Manuel Escorza del Val de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), que s'encarregà dels escorcolls i requises de pisos, negocis i locals
dels nazis alemanys establerts a la capital catalana. També treballà a
l'Oficina de Propaganda de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de
Barcelona. Arran dels fets de «Maig de 1937», va ser detingut el juny d'aquell
per la reacció estalinista i tancat, acusat d'«espionatge» a l'espera de la
seva expulsió, a diverses presons i txeques
(convent de Santa Úrsula, Segorbe, Model, València, etc.) fins a l'abril de
1938. En aquesta època es casà amb una espanyola i per aquest motiu no va poder
ser expulsat, treballant fins el final de la guerra al servei del Comitè
Regional de Catalunya de la CNT. Quan el triomf franquista era un fet, passà a
França i fou internat al camp de concentració de Gurs. El març de 1939, amb Karl
Brauner, Paul Czakon, Helmut Klose i Michel Vorobiev, formà part de l'anomenat «Comitè
de Redacció» de la IX Companyia, que agrupava exvoluntaris estrangers de la
guerra civil que es negaven a sotmetre's a les ordres dels refugiats estalinistes
que controlaven el camp. Durant la II Guerra Mundial, aconseguí viure
clandestinament, sota el nom de Ginés
García, pseudònim que ja havia fet servir a la Península, a Bordeus (Aquitània,
Occitània) i després del conflicte s'instal·là a París (França), on treballà a
la ràdio. En 1948 emigrà amb sa família a Veneçuela i a començaments de 1959
retornà a Alemanya. Egon Illfeld va morir a mitjans dels anys 1980 a Munic
(Baviera, República Federal Alemanya).
---
Certificat
de treball d'Egon Illfeld (1938)
---
Detall
de l'anterior fotografia
---
Membres
del DAS al camp de concentració de Gurs (1939).
D'esquerra
a dreta: Karl Brauner, Egon Illfeld, ? i Helmut Klose
---
Altra
fotografia de la mateixa sessió.
D'esquerra
a dreta: Karl Brauner, Helmut Klose, Georg Gernsheimer i Egon Illfeld
---
Egon
Illfeld en un detall de l'anterior fotografia
---
---