---
Jacinto
Huitrón Chavero (1885-1969)
El 15 d'agost de
1885 neix a la Ciutat de Mèxic (Mèxic) l'anarquista i anarcosindicalista
Jacinto Huitrón Chavero. Fill d'un sabater, estudià a l'Escola d'Oficis per a
Obrers (dibuix lineal, geometria descriptiva, ciències naturals, filosofia i
declamació) i en la seva adolescència fou aprenent de ferrer, desenvolupant
durant sa vida diverses tasques (manyà, mecànic, carrosser, electricista,
etc.). Durant els primers anys del segle treballà en dues carrosseries, fou
l'encarregat d'un taller mecànic i instal·là una plantà de llum en una de les
hisendes del financer José Yves Limantour Marquet. En 1909 començà a treballar al
Ferrocarril Nacional Mexicà a Nonualco i s'afilià a la Sucursal Núm. 5 de la
Unió de Mecànics Mexicans (UMM). S'uní lliurement amb la liberal professora de piano
Carmen Sánchez, amb qui marxà a la ciutat de Puebla (Puebla, Mèxic), on en 1910
entrà a formar part dels grups seguidors de Francisco Ignacio Madero González.
Després de morir sa companya, retornà a la Ciutat de Mèxic i entrà a treballar
en un taller mecànic, després en l'empresa «Construcciones Metálicas» i
posteriorment a la plomeria «Chanes y Rousseau», on publicà amb altres companys
el primer periòdic quinzenal declaradament anarquista que hagué a la Ciutat de
Mèxic. En aquests anys era lector habitual d'El Diario del Hogar, El Hijo
del Ahuizote i Regeneración. El
juny de 1912 creà, amb altres companys, l'anarquista «Grupo Luz», que poc
després publicà ¡Luz! Periódico obrero
libertario. El 22 de setembre d'aquell any fou un dels fundadors, amb
membres del «Grupo Luz» i diversos sindicats (sastres, conductors, picapedres,
teixidors, etc.), de la Casa del Obrero –posteriorment Casa del Obrer Mundial
(CAM)–, i en va ser nomenat administrador; set dies abans havia sortit de la
presó on havia estat tancat amb altres set obrers per les seves activitats. En
1913 dirigí el periòdic Lucha i
organitzà el Sindicat de Mecànics. Comprà una petita premsa i pogué imprimir
diverses publicacions, com ara Renoviĝo,
òrgan del grup anarquista «Renovación», el responsable del qual fou José Amaya
Topete. En 1915 fou un dels que acceptaren signar el pacte entre la CAM i el
Constitucionalisme, pacte que donà lloc a la fundació dels «Batallons Rojos».
Aquell any col·laborà en Revolución Social.
Més tard s'oposà al llicenciament dels «Batallons Rojos» per l'absència d'una
compensació per als familiars dels involucrats, alhora que va fer costat una
breu vaga d'empleats de comerç. El febrer de 1916 va ser detingut pel seu
rebuig a la política de Venustiano Carranza. S'entrevistà, juntament amb Luis
Méndez, en nom de la CAM, amb Emiliano Zapata a Cuernavaca (Morelos, Mèxic) amb
la finalitat d'unificar el moviment revolucionari dels treballadors de la
ciutat amb els del camp, aliança que finalment no reeixí. Encara que
anarquista, en 1917 es presentà a les eleccions per la diputació a la XXVII
Legislatura del Congrés de la Unió en el primer Districte Electoral del
Districte Federal de Mèxic en nom del Partit Socialista Obrer (PSO), però va
ser derrotat per Eduardo Hay, del Partit Liberal Constitucionalista (PLC). En
1918 assistí al Congrés Obrer Nacional de Saltillo (Coahuila de Zaragoza, Mèxic),
del quan nasqué la Confederació Regional Obrera Mexicana (CROM), encapçalada
per Luis Napoleón Morones, però, com la majoria dels llibertaris, acabà
discrepant d'aquesta organització i l'abandonà, integrant-se en la Confederació
General del Treball (CGT), fundada en 1921 arran de la Convenció Radical Roja
(CRR). A finals de 1919 participà en els debats del I Congrés Socialista,
organitzat pel Partit Socialista de Mèxic (PSM), on començaren a manifestar-se
les primeres ficcions amb els comunistes, amb els quals no trobà punts d'acord.
En 1923 col·laborà en Luz y Vida,
òrgan de la CGT, i entre aquest any i 1936 fou corresponsal a Mèxic de La Revista Blanca, de Barcelona
(Catalunya). En 1941 fou un dels fundadors de la Federació Anarquista Mexicana
(FAM), de la qual en fou membre del secretariat. El 28 de desembre de 1945
participà en el I Congrés de la FAM, formant part de la Comissió de Dictàmens. Excel·lent
orador i conferenciant, recorregué tot Mèxic fent gires propagandístiques,
dirigí nombrosos periòdics, com ara Regeneración,
i reedità nombrosos fullets dels clàssics anarquistes. El 19 d'agost de 1956
participà en el gran míting a la Ciutat de Mèxic organitzat per la Confederació
Nacional del Treball (CNT) d'Espanya i la Confederació del Treballadors de
Mèxic (CTM). Durant els anys seixanta, encara que militant, la seva salut no li
va permetre participar com volia en les activitats de la FAM. Sos fills es
deien Anarcos, Acracias, Autónomo, Libertad i Emancipación. Jacinto Huitrón
Chavero va morir el 28 de març de 1969 a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). Tenia un
arxiu i una biblioteca importants i deixà nombrosos manuscrits inèdits; gràcies
a això, la seva vídua Guadalupe Robles, que s'encarregà d'ordenar-los i
reunir-los, en 1974 es pogué editar el llibre pòstum Orígenes e historia del movimiento obrero en México i del qual
s'han realitzat diverses edicions.
---
Jacinto
Huitrón Chavero
---
Jacinto
Huitrón Chavero
---
Necrològiques
de Jacinto Huitrón i de Rómulo Gallegos, firmades per Frederica Montseny, publicades en el periòdic
tolosà Espoir del 27 d'abril de 1969
---
Necrològica
de Jacinto Huitrón, firmada per Hermós Plaja, publicada en el periòdic tolosà Espoir del 4 de maig de 1969
---
---