---
Manuel Huet Piera (1907-1983)
El 3 de febrer de 1907 neix a Aiora (Vall de Cofrents, País Valencià) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Manuel Julià Huet Piera –algunes fonts citen erròniament el segon llinatge com Riera–, conegut com El Murciano. Fill d'una família burgesa, sos pares es deien Manuel Huet i Maria Piera. Va fer de taxista i de mecànic a Barcelona (Catalunya) i residí al Poblenou, on milità en el seu Ateneu Cultural i en el Sindicat del Transport de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), a finals de juny de 1935 va ser detingut, amb altres companys, acusat de ser el xofer i principal organitzador d'un grup d'atracadors anarquista. Durant els primers mesos de la guerra civil formà part dels anomenats «Nanos d'Eroles», grup encarregat de la vigilància a la rereguarda catalana a les ordres de Dionís Eroles Batlle, responsable d'Ordre Públic i de la policia en nom de la CNT en la Junta de Seguretat Interior i en la Direcció dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Les detencions arbitràries i excessos d'aquests «Nanos» van motivar la protesta de la Federació Local de Grups Anarquistes (FLGA) de Barcelona. Després va fer la guerra civil d'aviador en el Departament d'Aviació del Comitè Central dels Consells d'Obrers i Soldats, bombardejant posicions enemigues al front d'Aragó, i acabà la contesa amb el grau de capità del VII Batalló de Transports de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola. El gener de 1937 entrà en la FAI de Barcelona enquadrat en el grup «Fructidor», format per militants del Sindicat de Transport i d'Alimentació de la CNT, i posteriorment en el grup «Los Iconoclastas». El febrer de 1939, quan el triomf franquista era un fet, participà en l'evacuació de ferits i de part del Tresor Artístic Nacional espanyol cap a França. Visqué amb José Vidal Coma (Vidalet) a Perpinyà, Bordeus, París i Besiers. Després creà el grup «Antena Marítima» que s'uní a la xarxa de resistència antinazi organitzada per Francisco Ponzán Vidal, encarregant-se de la sortida per mar de companys compromesos des de la seva base naval a Seta (Llenguadoc, Occitània). El setembre de 1940 fou detingut, però va ser alliberat pels seus coneixements de mecànica naval. Embarcat, pogué viatjà a diversos indrets (Anglaterra, Lisboa, Casablanca, Barcelona, València, etc.) aprofitant l'avinentesa per traslladar perseguits pels nazis per a la xarxa Ponzán i per a realitzar missions orgàniques confederals. El març de 1943, quan fou descobert, s'amagà a Viena fins el maig de 1944 quan de bell nou retornà a París i participà en els combats –lluita contra els alemanys davant l'Assemblea Nacional de França– per l'alliberament de la capital. En aquests anys participà tant en la Resistència francesa (xarxa «Pat O'Leary») com en diversos grups d'acció confederals. Amb François Gérard Vogel (El Rubio), a les ordres de Français Robert Terres (El Padre), muntà una important subxarxa d'evasió a la frontera. En l'exili francès milità en la Federació Local de la CNT de Ceret (Vallespir, Catalunya Nord), on va fer costats els grups d'acció guerrillers llibertaris que s'internaven a Catalunya. La seva última residència fou a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord). Manuel Huet Riera va morir el 24 d'octubre de 1983 –algunes fonts citen erròniament 1984– a la Residència Sanitària de Lleida (Segrià, Catalunya), després d'haver patit un accident de circulació, i va ser enterrat a Tolosa (Llenguadoc, Occitània).
---
Notícia
de la detenció de Manuel
Huet Piera apareguda en el diari madrileny El
Siglo Futuro del 2 de juliol de 1935
---
Manuel Huet Piera (1938)
---
Manuel Huet Piera
---
D'esquerra
a dreta: Eduard Pons Prades (Floreal),
coordinador regional de la Resistència espanyola als Pirineus Orientals
(1942-1944); Robert Terres (El Padre),
cap del contraespionatge; i Manuel
Huet Piera, cap d'«Antena Marítima» de la xarxa de Ponzán (Puigcerdà, agost de
1979)
---
Necrològica de Manuel Huet Piera
apareguda en el periòdic tolosà Cenit
del 21 de maig de 1985, un any i mig després de la seva mort
---
---