---
Louis
Héritier (1862-1898)
El 19 de març de
1862 –algunes fonts citen el 25 de març de 1861– neix a Ginebra (Ginebra,
Suïssa) l'anarquista, i després destacat dirigent socialista, Louis Héritier. Es
guanyava la vida fent de mecànic. Marxà cap a París (França), on es relacionà
amb els grups seguidors de Louis Auguste Blanqui. El 14 de desembre de 1880 se
li va decretar l'expulsió de França. Durant un míting celebrat el 18 de març de
1881 a Ginebra, on els anarquistes russos parlaren sobre el recent atemptat
mortal contra el tsar, dirigí unes paraules en honor dels magnicides, però,
encara que va ser escoltat per la policia, no va patí represàlies. L'agost de
1881 fou un dels signants, amb altres (Claude Thomachot, Georges Herzig, F.
Boralay, H. Nicoud, L. Ryss, A. Bongard, Ed. Briffod, E. Mayer, L. Dupraz),
d'un manifest de protesta contra l'expulsió de Piotr Kropotkin. En 1883,
després de la prohibició de l'aferrament d'un gran cartell roig redactat en
francès i en alemany fent una crida a la commemoració de la Revolució alemanya
de 1848 i de la Comuna de París, els anarquistes van aferrar sense autorització
un petit cartell en paper vermell on s'anunciava una reunió pública per al 17
de març. A finals de juliol intentaren de bell nou aferrar cartells, fet que va
provocar un enfrontament amb la policia davant de l'Ajuntament de Ginebra;
detingut, juntament amb el periodista Louis Grussel i l'ajudant mèdic rus
Pierre Laquière, restà algunes setmanes empresonat. El 5 de setembre d'aquell
any va ser jutjat i absolt, ben igual que els seus sis companys processats, i
alliberat immediatament. El setembre de 1884 les autoritats federals suïsses el
consideraven com un dels principals anarquistes ginebrins, amb Jean Grave, Antoine
Perrare, François Dumartheray i altres, i, sense mitjans de subsistència,
vivint a costa dels companys anarquistes. En 1894 el seu nom figurava en un
llistat d'anarquistes a controlar establerta per la policia ferroviària de
fronteres francesa. Després de diverses estades a Alemanya (Berlín i Magdeburg),
on entrà en contacte amb els cercles socialistes reformistes, a partir de 1892 formà
part del corrent sindicalista legalista i, amb Jean Sigg, fundà aquell any el
Parti Ouvrier Socialiste Genevois (POSG, Partit Obrer Socialista Ginebrí).
Entre el 22 i el 25 de desembre de 1893 assistí com a delegat del POSG al II
Congrés Internacional dels Estudiants i Antics Estudiants Socialistes que se
celebrà a Ginebra. En aquesta època col·laborà en les revistes parisenques La Revue Socialiste (1895) i Le Devenir Social (1896), i l'alemanya Die Neue Zeit (1895-1896). Va ser
nomenat diputat al Gran Consell de la República i Cantó de Ginebra i treballà
al Secretariat Obrer de Llengua Francesa de Lausana (Vaud, Suïssa). És autor de
Une honte pour notre pays. Brochure
écrite au point de vue purement national (1889), Le parti socialiste ouvrier et son rôle. Brochure publiée
sous les auspices du Comité électoral ouvrier socialiste. (Genève, 5
novembre 1892) (1892), Jean-Paul Marat avant 1789 (1896) i Geschichte der französischen Revolution von 1848 und der zweiten
Republik in volksthümlicher Darstellung (1898, amb Wilhelm Eichhoff i
Eduard Bernstein), entre d'altres. Considerat un dels pares del socialisme
reformista suís, Louis Héritier va morir tísic el 19 d'agost de 1898 a Ginebra
(Ginebra, Suïssa).
---
Louis
Héritier [IISH]
---
Louis
Héritier fotografiat per O. Meistring a Ginebra [IISH]
---
D'esquerra
a dreta: August Merk, Louis Héritier, Herman Greulich, Gottfried Reimann i
Rudolf Morf
---
Notícia
de la mort de Louis Héritier apareguda en el diari de La Chaux-de-Fonds
(Neuchâtel, Suïssa) L'Impartial del
20 d'agost de 1898
---
---