---

---Bill Haywood (1869-1928)

El 4 de febrer de 1869 neix a Salt Lake City (Utah, EUA) el militant anarcosindicalista nord-americà William Dudley Haywood, més conegut com Big Bill. Son pare era un genet del Pony Express que va morir de pneumònia quan Bill només tenia tres anys. Quan tenia nou anys, fent un tirador de pedres, la navalla si li va escapar i li va tallar l’ull dret, cosa que el deixà cec per sempre. Amb 15 anys va començar a treballar a la mina. En 1886 els esdeveniments de Haymarket (manifestacions, altercats, execucions...) el van impressionar i radicalitzar profundament. Va dirigir la Western Federation of Miners (WFM) entre 1900 i 1905. En 1901 es va afiliar, amb la WFM, en l’American Socialist Party (ASP, Partit Socialista Americà), del qual va ser expulsat pel seu suport als mètodes de l’IWW, com ara el sabotatge i l’acció directa. Big Bill va ser un gran orador i un gran promotor de la vaga general com a tàctica per acabar amb el capitalisme.  En 1905 va participar en la fundació de la Industrial Workers of the World (IWW, Obrers Industrials del Món), amb la finalitat de crear una unió de tots els treballadors. En 1906, va ser jutjat, amb altres companys, per la mort de l’exgovernador d’Idaho, però van ser absolts el juliol. Durant els últims anys de vida del cantautor llibertari Joe Hill, ambdós varen mantenir una fluida correspondència. En 1918 va formar part dels 165 militants de l’IWW condemnats per la seva oposició a l’«esforç de guerra» i acusats d’espionatge i de sedició; Big Bill va ser condemnat a 20 anys de presó i a una multa de 30.000 dòlars. Gràcies a la campanya de suport per a la seva alliberació, va aconseguir un breu període de llibertat en 1921, però quan el Tribunal Suprem va rebutjar la seva apel·lació va aprofitar per fugir, de molts anys de presó o de la mort, i marxar cap a la Rússia soviètica, on va assessorar el nou govern bolxevic i el van posar a càrrec d’una colònia en una explotació hullera a Kuzbas. Finalment, desencantat totalment del «paradís dels treballadors», morirà a Moscou (Rússia) el 18 de maig de 1928. Les seves cendres es van dividir en dues part: una va ser sepultada amb les restes del seu amic John Reed a la muralla del Kremlin a la plaça Roja de Moscou, prop de la tomba de Lenin, i l’altra va ser enviada a Chicago on va ser enterrada prop del monument als anarquistes de Haymarket que tant el van influir. La seva autobiografia Bill Haywood's Book va ser publicada en 1929.

---

 

William Dudley Haywood

---

 

Bill Haywood

---

 

Big Bill

---

 

Bill Big Haywood

---

 

Bill Big Haywood

---

 

William Dudley Haywood

---

Haywood

---

 

William Haywood

---

 

Charles H. Moyer, Bill Haywood i George A. Pettibone, de la Wester Federation of Miners, acusats d’assassinat (1907)

---

 

Bill Haywood (amb bolet) encapçalant una manifestació wobbly (Lowell - Massachusetts, 1912)

---

 

Patrick Quinlan, Carlo Tresca, Elizabeth Gurley Flynn, Adolph Lessig i Bill Haywood, líders de la vaga de la industria sedera (Paterson, 1913)

---

Manifestació dels IWW. D'esquerra a dreta: Adolph Lessing, Bill Haywood i Carlo Tresca 

---

 

Haywood en un congrés (Chicago, 1917)

---

 

Fitxa de Bill Haywood. Penitenciaria de Leavenworth (Kansas, 1918)

---

Bill Haywood, amb el camarada Lev Kàmenev, en els funerals del periodista nord-americà John Reed (Moscou, 1920)

---

D'esquerra a dreta: William Shatoff, Bill Haywood i George Andreichin (Moscou, 1920)

---

 

Max Eastman, James P. Cannon i Big Bill Haywood (Moscou, 1922)

---

 

Bill Dunne, Tom O'Flaherty, Bill Haywood i James P. Cannon (Moscou, 1925)

---

 

Haywood pintat per Ann Expiro

---

 Escriu-nos