---
Virgilio
Gozzoli (1886-1964)
El
10 de novembre
de 1886 neix a Pistoia (Toscana, Itàlia) el mecànic,
tipògraf, escriptor i
pintor anarquista Virgilio Gozzoli. Sos pares es deien Paolo Gozzoli i
Angelica Gelli. A la seva ciutat natal va ser introduït a
l'anarquisme individualista per Tito Eschini i Ettore Bartolozzi. En
1899 va
participar en la protesta antimonàrquica en ocasió de la
visita a Pistoia del
futur rei Víctor Manuel III d'Itàlia. En aquesta
època va experimentar
literàriament amb el futurisme, el paroleliberisme i la dramatúrgia
publicant obres com È un gran mondaccio buffo (1907), I due Macigni
(1911), Ficcanaso (1911), Per un Mantellaccio (1911), Un par
di calzoni (1912), Pistoia ne' su' rioni (1913), Marchesino
(1915), Il mattaccio (1918), Mara (1919), Il prodigio
(1919) i Il lebbroso (1921). En 1913 va començar a col·laborar en el
periòdic L'Iconoclasta i en l'únic número d'Il Pensiero Iconoclasta
Individualista. En 1914 fou condemnat a un mes de presó per participar en
els fets de la «Setmana Roja». Cridat a files en 1916, fou tot d'una llicenciat
i escrigué nombrosos textos i peces teatrals de caràcter social i
antimilitarista. L'abril de 1919 fundà la revista Iconoclasta. Com a
obrer d'una fàbrica mecànica al complex industrial de San Giorgio, va
participar en el moviment d'ocupacions de fàbriques i en la lluita contra la
pujada del feixisme. L'abril de 1921 la seva impremta fou destruïda pels
feixistes i, un cop apallissat, fou detingut com a membre del grup «Arditi del
Popolo» de Pistoia. El novembre de 1922 s'exilià a França i col·laborar en el
«Comitè en favor de les víctimes polítiques», organitzat el maig de 1923 per
Raffaele Schiavina a París. També va col·laborar en el periòdic La
Revendicazione, fundat el juny de 1923. A partir de maig de 1924, amb Ugo
Fedeli, va publicar una nova sèrie de la seva revista Iconoclasta! a
París i participà en la fundació d'«Obres Internacionals de les Edicions
Anarquistes». Amb Ugo Fedeli i Tintino Rasi, formà part de la redacció de La
Rivista Internazionale Anarchica (1924-1925) a París. També va prendre part
en la dura polèmica en els cercles llibertaris entre partidaris i opositors de
formar part de les legions garibaldines i d'una expedició armada a Itàlia, que
resultarà ser una provocació muntada per l'agent feixista R. Garibaldi. Va
col·laborar amb l'entrada «Art» en l'Encyclopédie Anarchiste, de
Sébastien Faure i entre 1925 i 1926 en el periòdic La Tempra. Amb sa
companya Marguerite Guestini, el juliol de 1925, es va instal·lar a Courbevoie,
on va fer feina de mecànic alhora que tenia instal·lada una impremta al seu
domicili. El maig de 1929 publica, amb Gigi Damiani, el periòdic Fede.
El 3 de juliol de 1930 fou detingut amb una ordre d'expulsió, però va
aconseguir una pròrroga. Amb l'establiment de la II República espanyola, marxà
a Barcelona on, amb Bruzzi i Castellani, formà part de l'Oficina Llibertària de
Correspondència. A finals de 1932 marxà a Brussel·les i entrà clandestinament a
França. El 12 de novembre de 1933 va participar com a delegat en el Congrés de
Puteaux, on va ser fundada la Federació Anarquista de Refugiats Italians i el
seu òrgan d'expressió, Lotte Sociali (1933-1935), del qual serà membre
de la redacció. El 4 de juny de 1934 es va reactivar la seva ordre d'expulsió
i, segons la policia, marxà a Espanya fins al març de 1935, quan, per
desencadenar una campanya a favor del dret d'asil, es va presentar davant la
policia francesa amb altres militants anarquistes (Marzocchi, Perissino,
Bonomini, Tammassini, etc.). L'1 i el 2 de novembre de 1935 va participar en el
Congrés Anarquista Italià de Sartrouville, on va ser fundat el Comitè
Anarquista d'Acció Revolucionària. El 26 de juliol de 1936 prengué part a París
en la reunió on es decidí enviar immediatament voluntaris a lluitar en la
Revolució espanyola i es va encarregar de les relacions entre París i
Barcelona. A partir d'octubre de 1936 va entrar en la redacció de la revista
barcelonina Guerra di Classe, de la qual es va encarregar de la direcció
arran de l'assassinat el maig de 1937 per agents estalinistes de Berneri i de
Barbieri. En aquesta època, amb Celso Persici i Domenico Ludovici, representà
la Unió Sindical Italiana (USI) en el Comitè Regional de Catalunya de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI). El desembre de 1937 tornà a França i participà en el congrés de fundació
de la Unió Anarquista Italiana (UAI) a Marsella i del seu òrgan Il Momento,
del qual serà responsable amb Leonida Mastrodicasa. Quan la situació dels
immigrants empitjorà, va emigrar als Estats Units el novembre de 1938, on va
col·laborar en el periòdic de Carlo Tresca Il Martello. En 1942, amb
Tintino Rasi, fou responsable del mensual antifeixista novaiorquès Chanteclair
(1942-1945). Durant la guerra va fer seves les posicions de Rudolf Rocker,
partidari de fer costat les democràcies liberals davant el nacionalsocialisme.
En 1958 tornà a Pistoia, on va traduir a l'italià el llibre de Rocker Nationalismus
und Kultur. Durant sa vida va fer servir diversos pseudònims, com ara Vir,
Iconoclasta, Mataccio, Gigi Vizzo-Rollio, etc. Virgilio
Gozzoli va morir el 24 d'agost de 1964 a Pistoia (Toscana, Itàlia). El seu
arxiu es troba dipositat a l'International Institute of Social History (IISH)
d'Amsterdam i a l'Arxiu Família Berneri - Aurelio Chessa de Reggio Emilia.
---
El
jove Virgilio Gozzoli
---
Portada
d'Il lebbroso, de Virgilio Gozzoli
(1921)
---
Caricatura
de Virgilio Gozzoli
---
Virgilio
Gozzoli (Nova York, 1950)
---
Virgilio
Gozzoli (1956)
---
---