---
Abba
Gordin (1887-1964)
El 3 de març de
1887 neix a Mikhalishki (Vílnius, Vílnius, Imperi Rus; actual pertany a
Bielorússia) l'escriptor i poeta en llengua jiddisch, pedagog i filòsof
anarquista Abba Leibovich Gordin, també conegut com Alexander Lvovich Gordin. Fill d'una família jueva, quan tenia 10
anys amb aquesta es va traslladar a Ostrów Mazowiecka (Masòvia, Imperi Rus;
actualment Polònia), on son pare, Yehuda Leib Gordin, va ser nomenat rabí. S'educà
en la tradició judaica (Talmud, Torà, filosofia, etc.) i també estudià hebreu,
llengües, literatura i ciència. Després del pogrom de Chișinău (Bessaràbia,
Imperi Rus; actualment Moldàvia) de 1903 s'acostà al sionisme espiritual d'Ahad
Ha'Am i va fer costat el sionisme polític de Theodor Herzl i de Max Nordau.
Quan esclatà la Revolució russa de 1905 marxà a Moscou i s'integrà en el
moviment antitsarista, patint detencions i empresonaments. En aquesta època
adoptà un estil de vida naturista i vegetarià i abandonà les seves relacions
amb el grup socialista moderat Tzeirei Zion (Joves Sionistes) i amb el moviment
sionista. Molt influenciat pels clàssics anarquistes (Max Stirner,
Pierre-Joseph Proudhon, Mikhail Bakunin, Piotr Kropotkin i Lev Tolstoi), decidí
lluitar pels drets dels jueus de l'Imperi Rus des de la barricada llibertària.
En 1908 amb son germà Wolff Leibovich Gordin (Vladimir Lvovich Gordin) fundà a Smorgon (Hrodna, Imperi Rus; actual
Bielorússia), malgrat l'oposició dels jueus ortodoxes de la zona, un centre
escolar hebreu inspirat en l'escola d'Iàsnaia Poliana de Lev Tolstoi,
introduint ensenyaments innovadors i idees progressistes entre els alumnes.
Quan esclatà la Gran Guerra l'escola hagué de tancar i els dos germans vagaren
de ciutat en ciutat al llarg del riu Dnieper i d'Ucraïna treballant en
diferents activitats, sobretot fent classes particulars. En 1917 Abba Gordin va
arribar a Moscou, s'integrà en la lluita revolucionària i va ser empresonat per
negar-se a servir en l'exèrcit tsarista. Un cop lliure aquest mateix any, amb
son germà fundà a Petrograd (Rússia; actual Sant Petersburg) el grup
anarcocomunista «Sojuz Pjati Ugnetennyh» (Unió dels Cinc Oprimits) –amb un
«Manifest pansocialista»–, que feia referència a les categories humanes més
explotades (l'obrer, les nacions oprimides, les dones, la joventut estudiant i
l'individu) per les institucions més explotadores (l'Estat, el capitalisme, el
colonialisme, l'escola i la família). Els germans Gordin, que signaven molt de
textos conjuntament sota el pseudònim Br.
Gordin («Br», per Brat, germà),
anomenaren aquesta filosofia, marcada per un antiintel·lectualisme profund i un
rebut de la cultura europea, el «pananarquisme» i publicaren alguns números del
periòdic Beznachalie (Sense
Autoritat). En 1918 els germans Gordin s'establiren a Moscou en plena Revolució
russa i s'adheriren a la Federació de Grups Anarquistes (FGA), que havia estat
fundada el març de 1917, participant, especialment amb Pàvel Dimítrievitx Turtxanínov
(Lev Txernyi),
en la difusió de propaganda, especialment en els clubs dels barris obrers de la
capital, i en la redacció de l'òrgan de l'FGA Anarkhia. També va publicar el periòdic Burovestnik (L'Ocell de les Tempestes), a més de organitzar
conferències i xerrades. En aquesta època Wolff Gordin va inventar una nova llengua
universal, monosil·làbica, l'Ao. Quan
esclatà la guerra civil russa Abba Gordin es posà dels costat de les forces
armades anarquistes i de la «Guàrdia Negra», i lluità a diferents fronts (Moscou,
Petrograd, Dvinsk, etc.), caient ferit. Durant aquesta època va escriure
dotzenes de volums, en diferents idiomes (jiddisch, hebreu, anglès, etc.),
sobre ciències socials i ètica, on expressava la seva negació tant al
capitalisme com al marxisme, sempre sota la influència dels pensadors
anarquistes clàssics. En 1920 els germans Gordin, amb Germann Askarov i Fedor
Krasavtchikov especialment, fundaren a Moscou un nou grup anarquista, la
«Secció Panrussa dels Anarquistes Universalistes», conegut com «Els
Universalistes», que es declarava a favor dels bolxevics i d'«una dictadura
provisional», necessària i transitòria, abans d'arribar al comunisme sense
Estat. Aquest suport al poder soviètic no va impedir que els germans Gordin i
els seus seguidors fossin detinguts i empresonats una temporada en aquesta
època. En 1924 Abba Gordin va obtenir permís
per abandonar el país i després d'un perible de dos anys (Samara, Irkutsk,
Harbin, Xangai), on va fer conferències sobre la situació a l'URSS i sobre
l'anarquisme, va arribar als Estats Units en 1926. Instal·lat a Nova York (Nova
York, EUA), organitzà grups anarquistes, publicà poesies i llibres de teoria
anarquista en jiddisch. Entre 1936 i 1957 edità a Nova York la revista
filosòfica i literària en jiddisch Yiddische Shriften (Textos Jueus), marcadament antimarxista.
També col·laborà regularment en el periòdic anarquista jiddisch Freie
Arbeiter Stimme. Son germà, qui en 1925 havia estat internat per les
autoritats bolxevics en un psiquiàtric, aconseguirà més tard establir-se als
EUA, on esdevingué un missioner místic protestant. A Nova York, Abba Gordin,
participà en la redacció de Freie Arbeiter Stimme, edità el seu propi
periòdic The Clarion (1932-1934) i continuà desenvolupant un cert
antiintel·lectualisme i considerant el nacionalisme, més que la lluita de
classes, com el motor de la societat moderna. En aquesta època fundà la Jewish
Ethical Society (JES, Societat Ètica Jueva) i col·laborà en el periòdic
jiddisch Der Freie Gedank, que el Grup Anarquista Jueu de París
(França), animat per David Stettner, editava des de 1949. Publicà dos llibres
de memòries Zikhroynes un Kheshboynes (1917-1924) (1955-1957,
«Reminiscències i reclams (1917-1924)») i Draysik Yor in Lite un Poyln:
Oytobiografye (1958, «Trenta anys a Lituània i Polònia. Autobiografia).
L'octubre de 1958 s'instal·là a Ramat Gan (Tel Aviv, Israel), on fundà
l'Agudath Yiddische Schochrei Chofesh (ASHUACH, Cercle Anarquista Jiddisch
"Amics de la Llibertat"), que comptà uns 150 membres, tenia una
biblioteca amb els clàssics de l'anarquisme en diferents llengües (hebreu,
jiddisch, polonès, etc.) i una gran sala de conferències, on s'organitzaren
nombrosos debats sobre l'anarquisme. A partir de 1959 començà a publicar a Tel
Aviv la revista mensual en jiddisch i hebreu Problemen-Problemot, que
dirigí fins a la seva mort –a partir de 1964 va ser reemplaçat en la direcció
per Shmuel Arbarbanel i posteriorment per Joseph Luden. Abba Gordin va publicar
més de trenta volums en jiddisch de filosofia, poesia, assaig i teoria
anarquista, molts d'ells traduïts a l'hebreu, i molts dels seus textos en rus
es traduïren a l'hebreu. Entre les seves obres podem destacar Sotsiale
Ibergloyberay un Kritik (1941, «Supersticions i crítiques socials»), Eseyen
(1951, «Assaigs»), In Gerangl far Frayhayt: Rusland (1956, «En la
lluita per la llibertat. Rússia»), Yidish Lebn in Amerike (1957, «Vida
jueva a Amèrica») i S. Yanovsky (1864–1939) (1957, biografia sobre
l'intel·lectual anarquista jueu Saul Yanovsky). També traduí al jiddisch moltes
obres de Piotr Kropotkin i el Discours de la servitude volontaire
d'Étienne de La Boétie. Abba Gordin, que mai no es va casar i no va tenir descendència,
va morir el 23 d'agost de 1964 a l'Hospital Tel Hashomer Ramat Gan (Tel
Aviv, Israel) i va ser enterrat al cementiri de Kiryat Shaul de Tel Aviv.
---
Abba
Gordin de jove
---
Abba
Gordin de gran
---
---