---
Juan
Luis González López (1957-2014)
El 14 de maig de
1957 neix a Màlaga (Andalusia, Espanya) el sanitari, poeta i militant
anarquista i anarcosindicalista Juan Luis González López. Era fill d'Antonio
González Cuevas, agent comercial, i de María Victoria López Trigueros. Tingué quatre
germans, dos d'ells anarcosindicalistes. Poeta des dels 14 anys, s'acostà al
pensament llibertari amb la lectura dels clàssics, especialment de Ricardo
Mella Cea. Antimilitarista convençut, fou membre del Moviment d'Objectors de
Consciència (MOC) i patí tres processos militars per «injúries a l'exèrcit», per
«no prestar auxili a l'autoritat» (delatar els companys) i per «incompliment de
la llibertat provisional», però finalment es pogué acollir a l'amnistia. El
maig de 1977 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Màlaga i
poc després va ser un dels fundadors de la Federació Andalusa de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Infermer en urgències en una mútua d'accidents –abans
havia estat socorrista en una piscina pública–, creà seccions sindicals
confederals als hospitals civil i psiquiàtric de Màlaga. En aquesta època
protagonitzà, amb altes companys, la primera vaga de fam en el sector sanitari
per motius assistencials i laborals. Denuncià diversos greus problemes
sanitaris, com ara l'aparició del còlera a Màlaga o la contaminació bacteriana
de les platges. Ocupà la secretaria de la Federació Local de Màlaga de la CNT i
en 1980 va ser nomenat secretari del Comitè Regional d'Andalusia. En 1983 va
ser nomenat secretari del Sindicat de Sanitat de Màlaga i com a tal assistí al
VI Congrés de la CNT. En 1980 va fer mítings a Màlaga (amb José Luis García Rúa
i Frederica Montseny Mañé) i a Arcos de la Frontera (amb Manuel Temblador López)
i a Fernán Núñez. Aquest mateix any llançà una campanya per la llibertat dels
presos del «Cas Scala». Decantat cap el sector «aperturista», el novembre de
1983 rebutjà la secretaria de la Federació Local de Màlaga. Assistí com a
delegat al Congrés de 1987, on portà la ponència dels estatuts. El desembre de
1987 s'instal·là a Madrid (Espanya) i dirigí la segona època de Rojo y Negro,
fundant pocs mesos després la revista Libre Pensamiento. En 1988 va ser
nomenat secretari d'Informació i Imatge de la CNT «escindida». En el Congrés de
la Confederació General del Treball (CGT) de desembre de 1989 encapçalà una
candidatura a la secretaria, que retirà després dels acords presos els quals
qualificà d'«antianarcosindicalistes». A partir de 1990 dirigí La Razón,
on defensà una CGT anarcosindicalista contra els acords del XI Congrés de la
CGT. A principis dels noranta abandonà la CGT, però en 1998 hi retornà, creant
la Secció Sindical de la CGT de l'Hospital San Carlos de Madrid, on treballava
en el Servei d'Hemodinàmica i, després, com a coordinador d'Infermeria de Recursos
Materials. En 2006, a resultes de les lluites internes dins del Sindicat de
Sanitat, abandonà definitivament la CGT. Va ser professor associat en Ciències
de la Salut de la Universitat Complutense de Madrid, on en 2009 creà l'assignatura
obligatòria «Productes sanitaris» del grau d'Infermeria. A més de publicar
nombrosos articles científics en publicacions especialitzades, participà en 23
projectes d'investigació i en diversos congressos d'infermeria (Pamplona, 2003;
Màlaga, 2007), des de les seves funcions de coordinació i assessorament. La
seva tasca poètica aconseguí diversos guardons i entre els seus poemaris podem
destacar En el jardín de las hespérides (1983) i Entre dos ciudades solas
(1983). També s'interessà en projectes d'imatge, so i cinematografia. En la
seva última etapa vital es mostrà escèptic cap el sindicalisme, però reafirmant
el seu pensament llibertari. Trobem textos seus en diferents publicacions
llibertàries, com ara Andalucía Libertaria, CNT, Libre
Pensamiento, Rojo y Negro, La Razón, Sanidad Libre, Solidaridad
Obrera, etc. Malalt amb un càncer de pàncrees incurable, el qual li va
impedir acabar la seva tesi doctoral, Juan Luis González López va morir el 17
d'abril de 2014 al seu domicili de Madrid (Espanya) i va ser incinerat a
Alcobendas (Madrid, Castella, Espanya) cobert amb una bandera roja i negra
mentre sonava ¡A las barricades!. Pòstumament, en 2015, es publicà el
seu llibre Años de sueños y plomo. Una memoria aleccionadora y crítica del
movimiento libertario después de la dictadura.
---
Juan
Luis González López en un acte de la CNT
---
Juan
Luis González López llegint Ricardo Mella Cea en el míting del Primer de Maig
de 1982 a la plaça de la Merced de Madrid. Al fons Antonia Pombo, José Bondía i
Juan Castillo
---
Juan
Luis González López
---
Juan
Luis González López (2014)
---
Juan
Luis González López (2014)
---
Portada
del llibre Años de sueños y plomo (2015)
---
---