---

Joan Gonzalbes Roig (1906-1988)

El 27 d'abril de 1906 neix a Callosa d'en Sarrià (La Marina Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista Joan Baptista Gonzalbes Roig –algunes fonts citen erròniament el primer llinatge com Gonsalbes, conegut com Fuster. Sos pares es deien Josep Gonzalbes i Rosa Roig. Passà tota la seva infantesa i joventut al seu poble natal, on fou en 1931 un dels creadors de l'«Ateneu Cultural de la Joventut», per al qual redactà el seu manifest fundacional –aquest ateneu comptava amb nombroses activitats (biblioteca, hemeroteca, classes d'esperanto i de català, equip de futbol, etc.). Fuster de professió, durant els anys de la II República espanyola treballà en una agència d'un oncle seu a Barcelona (Catalunya). L'aixecament feixista de juliol de 1936 l'agafà a Barcelona, quan es recuperava d'una intervenció quirúrgica al nas, que li va impedir anar a lluitar al front, i el desembre de 1936 retornà a Callosa. Al seu poble regentà un petit quiosc de premsa i llibreria. S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i va ser nomenat secretari del Sindicat d'Oficis Diversos de Callosa i administrador de la Col·lectivitat de les terres que van ser confiscades, majoritàriament conreus d'ametllers. També va ser nomenat regidor de Cultura del nou consistori. En 1939, amb el triomf franquista, pogué embarcar-se el 28 de març a bord del buc Stanbrook cap a Orà (Algèria). Va ser internat al camp de concentració de Camp Morand (Boghari, Alger, Algèria). Quan esclatà la II Guerra Mundial va ser enrolat en la III Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) del VIII Regiment que es va formar a Camp Morand i destinat a tasques de fortificació i altres tasques militars a Tunísia. En 1941 va ser enviat al camp de concentració de Colomb-Béchar, actual Béchar (Béchar, Algèria), on restà tres anys. Després del desembarcament aliat i el seu alliberament, s'establí a Alger (Algèria), on, gràcies al suport de la colònia d'emigrats del seu poble, pogué establir-se com a fuster al barri algerí de Bad El-Oued. Entre 1946 i 1951 treballà de fuster encofrador en una gran empresa d'obres públiques. En 1951 la seva núvia Maria viatjà a Alger i la parella es casà civilment i s'establí a Orà, on vivia un germà d'ella també refugiat. Hi muntà una xarcuteria i polleria, que funcionà bé fins l'esclatà de la guerra de la independència algeriana, quan el seu negoci va ser destruït per bombes dels ultradretans de l'Organització Armada Secreta (OAS). En 1961 la parella s'establí a França, on va romandre dos anys, i posteriorment a Alacant, on regentà un quiosc de premsa a la plaça d'Orà del barri alacantí de la Mare de Déu del Remei. Joan Gonzalbes Roig va morir el 27 d'octubre –algunes fonts citen erròniament el 7 d'octubre de 1988 al Sanatori «Perpetuo Socorro» d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i va ser enterrat al seu poble natal. Pòstumament, en 2005, es va publicar el seu llibre autobiogràfic Memòria de Callosa d'En Sarrià a través d'un exiliat.

---

Joan Gonzalbes Roig

---

Memòria de Callosa d'En Sarrià a través d'un exiliat (2005)

---

Escriu-nos

---