---
Miguel
Giménez Igualada (1888-1973)
El 26 de gener de 1888 neix a Iniesta (Conca,
Castella, Espanya) el militant anarcosindicalista i pensador
anarcoindividualista Miguel Giménez Igualada, també conegut com Miguel Ramos
Giménez i Juan de Iniesta. Durant la seva joventut exercirà diverses
professions (taxista, xarlatà de fira, bover, criador d'animals, jardiner,
capatàs agrícola d'una indústria sucrera, mestre racionalista a l'Ateneu
Llibertari de Las Ventas de Madrid i a l'Ateneu de Gràcia de Barcelona,
conferenciant...). Membre del sindicat anarcosindicalista Confederació Nacional
del Treball (CNT) des de la dècada de 1920, en 1933 impartí conferències a Sant
Adrià de Besòs i Manzanares. El cop d'Estat de juliol de 1936 i el començament
de la Revolució espanyola el sorprèn a Barcelona, on va participar en la gestió
del municipal Teatre del Poble. Entre octubre de 1937 i febrer de 1938 es fa
càrrec de la direcció de l'editorial valenciana «Nosotros», que publica la
revista del mateix nom, dirigida per Rodolfo González Pacheco i des del segon
número pel propi Giménez Igualada, i on apareixeran articles del grans
pensadors individualistes, com ara Han Ryner, Manuel Devaldès i d'Émile Armand;
a més d'articles de Felipe Alaiz, Costa Iscar, Fontaura, Juan de Hiniesta,
Higinio Hoja Ruiz o Gonzalo Vidal. Encapçalà el grup «Incontrolados» dels
«Aguiluchos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). També participarà en la
publicació de Al Margen. Publicación quincenal individualista
(1937-1938), dirigida per Vicente Galindo (Fontaura).
Profundament influït per la lectura de Max Stirner, de qui serà el seu
principal divulgador en llengua castellana a través dels seus escrits: publica
i prologa la quarta edició en castellà de l'assaig Der Einzige und sein
Eigentum (El Único y su propiedad) des del 1900 traduïda per Pedro
González Blanco, a través de l'editorial «Nosotros» el 1937. També proposarà la
creació de la seva pròpia versió de la Unió d'Egoistes stirneriana, sota el nom
de Federació d'Associacions Anarquistes Individualistes, però no arribarà a
portar-se a terme. A principis de 1939 es va exiliar a França, on va ser
internat als camps de Bram i d'Argelers, i després marxarà a l'Argentina,
Uruguai i Mèxic, on s'instal·larà definitivament en 1942. En aquest any
intervingué en el famós míting mexicà contra les extradicions. Entre el 26 i el
28 desembre de 1945 va participar a la ciutat de Mèxic en el Primer Congrés de
la Federació Anarquista de Mèxic (FAM). Durant els anys 50 es va adherir a la
maçoneria. Va publicar nombroses col·laboracions en Al Margen, Boletín
Interno del CIR, Cenit, Cultura y Pedagogía, ¡Despertad!,
Espoir, Ética, Fuego, Inquietudes, Liberación,
Nosotros, El Productor Libre, Ruta, Semáforo, Solidaridad
Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc. Entre les seves obres
podem destacar Dolor (1944 i 1988), Más allá del dolor (1946), Lobos
en España: estudio político-religioso (1946), Los últimos románticos
(1959), Un atentado: los caminos del hombre (1961), Tres conferencias
(1964), Anarquismo (1968), El niño y la escuela (1968), Salmos
(1968), Stirner (1968), Trilogía de oratoria (1968), Cartas
sobre anarquismo (1971), entre d'altres. Hostil a tota forma de violència,
va ser un pacifista integral, però enemic acèrrim de l'acció popular i de les
organitzacions formals, i en la seva joventut «il·legalista» sota el nom de Miguel
Ramos Giménez, que alguns consideren l'autèntic; opinava que el socialisme
havia substituït la religió, i ho criticava, com també criticava la idea de
revolució, i els canvis només superficials que ocasionava; la qüestió educativa
la va contemplar des d'una òptica armandiana, i va defensar la idea
d'iniciació. Miguel Giménez Igualada va morir el 26 de novembre de 1973 a la
Ciutat de Mèxic (Mèxic). En 1970 José Muñoz Cota en publicà un estudi biogràfic
sota el títol Imagen de un hombre libre
---
Miguel
Giménez Igualada
---
Miguel
Giménez Igualada dibuixat per S. Pruneda (1967)
---
---