---
Valero
Gil Ibars (1910-1976)
El 20 de gener de 1910 neix a
Navardún (Saragossa, Aragó, Espanya) l'anarcosindicalista Valero Gil Ibars –a
vegades citat erròniament el nom com Valerio
i segon llinatge com Ibarz. Segon de
tres germans, sos pares es deien Santiago Gil Arilla, jornaler, i Manuela Ibars
Morea. Era membre de les Joventuts Llibertàries i de la Confederació Nacional
del Treball (CNT). Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 pogué
passar-se a zona republicana. Amic personal de Buenaventura Durruti Domínguez,
durant la guerra civil fou milicià de la «Columna Durruti», sense acceptar
càrrecs ni graduacions militars. Lluità a la zona d'Alcubierre (Osca, Aragó,
Espanya), al front de Madrid (Espanya) fins a la mort del seu amic i
posteriorment a Catalunya i Aragó (Belchite, Segre, Ebro, etc.). En 1939, amb
el triomf franquista, passà a França i va ser internat al camp de concentració
de Sant Cebrià. Durant l'Ocupació treballà de miner i participà en la
Resistència. Detingut per la Gestapo, va ser deportat al camp de concentració
de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria). Aconseguí sobreviure a la deportació i
en 1945 fou un dels agents d'enllaç entre el Comitè Nacional de la Federació
Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) en el exili i l'interior. Es casà amb
Felisa Royo, amb qui tingué una nina. Desenvolupà a Catalunya una intensa
activitat clandestina fins que va ser detingut juntament amb altres companys.
Torturat durant tres mesos, va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a 30
anys de presó i reclòs a la presó de Barcelona i al penal d'El Dueso (Santoña,
Cantàbria, Espanya). En 1960 va ser posat en llibertat i continuà militant,
formant part de la major part dels comitès regionals catalans i del Comitè
Nacional de la CNT, tot això malgrat la seva fràgil salut, malmenada per una
silicosi de tercer grau, pels restes de metralla allotjats als pulmons i per la
pèrdua de la visió d'un ull. Realitzà nombrosos viatges entre la Península i
França i actuà a diverses zones peninsulars al servei de la CNT. Valero Gil
Ibars va morir d'un atac cardíac el 20 de juliol de 1976 al seu domicili de
Rubí (Vallès Occidental, Catalunya) i fou enterrat l'endemà al cementiri
d'aquesta localitat.
---
Valero
Gil Ibars amb sa companya Felisa Royo i sa filla
---
Necrològica
de Valero Gil Ibars apareguda en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste del 26 d'agost de 1976
---
Necrològica
de Valero Gil Ibars apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 12 de setembre de 1976
---
---