---
Gil Bel Mesonada (1895-1949)
L'1 de setembre de 1895 neix a Utebo (Saragossa, Aragó, Espanya) el
periodista, escriptor, teòric de l'art d'avantguarda i militant anarquista i
anarcosindicalista Gil Bel Mesonada. Fill d'una família pagesa benestant i de
formació autodidacta, d'antuvi milità en el republicanisme federal (Joaquin
Costa i Pi i Margall), però, influenciat per Ramón Acín, Felipe Alaiz, Joaquim
Maurín i Ángel Samblancat, acabà en el moviment anarquista. En 1914 s'introduí
en el grup editor de la revista d'Osca El Talión i en 1915 publicà
articles «aragonesistes» en el periòdic saragossà Ideal de Aragón, òrgan
del Partit Republicà Autònom Aragonès (PRAA), publicació que dirigí entre abril
de 1917 i gener de 1919. A començaments de 1919 s'instal·là a Madrid, on
s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). A finals de 1919
s'establí a Barcelona i s'integrà en la redacció de Solidaridad Obrera. Entre
1919 i 1921 col·laborà força en España Nueva i durant un temps fou
corresponsal per aquesta publicació a París. Entre 1920 i 1921 visqué a
València, Tarragona i París. Durant la dictadura de Primo de Rivera visqué a
Utebo, on la seva casa es convertí en un centre de reunió i d'activitat
artística (Rafael Barradas, Ortega Muñoz, Comps Sellés, etc.), alhora que
publicà en la premsa regional i en publicacions literàries (Heraldo de
Aragón, El Noticiero, Mediterráneo, Alfar, etc.),
aconseguint força prestigi entre el moviment artístic d'avantguarda. En 1923 i
1929 realitzà dos viatges a París. L'1 de gener de 1929 creà una Biblioteca
Popular a Utebo i per a tal efecte redactà un manifest radical i avantguardista
que va fer imprimir en un full roig i negre. En 1930 fou redactor del periòdic
anarquista Cultura y Acción. En 1930 publicà un article, titulat
«Propósitos», que pot considerar-se, en l'àmbit aragonès, com la primera
declaració de principis teòrics plàstics. Durant els anys republicans escriví
per a nombroses publicacions llibertàries, com ara Solidaridad Obrera
(1931) o CNT (1932-1933). Entre el 10 i el 17 de juny de 1931 fou
delegat per Utebo al Congrés Extraordinari de la CNT de Madrid. Durant els anys
bèl·lics participà en tasques organitzatives confederals, especialment en el
Sindicat d'Espectacles, i dirigí el periòdic El Sindicalista. Creà una
colònia anarquista a Torrelodones (Madrid) amb cases de feixistes que havien
fugit o havien estat afusellats, a la qual convidà a formar-ne part Luis
Buñuel. Amb el triomf franquista, romangué a la Península protegit pel metge
saragossà Eusebio Oliver, doctor de personatges influents del règim, el qual
havia ajudat durant els anys anteriors, sembla que proveint-lo de carnets de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) per repartir-los entre gent de dretes per
evitar represàlies. A Madrid treballà com a gerent de la productora i
distribuïdora cinematogràfica UFILMS i en l'editorial «Fermina Bonilla». En
aquests anys publicà sota el pseudònim de Vicente Gil. Va estar lligat a
artistes d'avantguarda i a l'Escola de Vallecas de pintura (Alberto Sánchez,
Benjamín Palencia, Florián Rey, Rafael Barradas, Gutiérrez Solana, J. M.
Díaz-Caneja, Ortega Muñoz, Martín Durbán, Comps, González Bernal, Honorio García
Condoy, els germans Buñuel, etc.). A més de les publicacions citades, col·laborà,
sota diversos pseudònims (Fray Luzbel, Luzbel, G. Bellini,
Vicente Gil), en Cierzo, El Comunista, Las 4 Estaciones,
La Democracia, Diablo Mundo, Espectáculo, Fructidor,
Los Galeotes, La Gaceta Literaria, Lucha Social, Noreste,
El Noticiero, Nueva Senda, Orto, Pluma Aragonesa, Revista
de la Casa de América-Galicia, etc. És autor d'El último atentado
(1922), Nazarenos de violencia (1923), Voces interiores (1923), Delicadeza
(1923), Abajo lo burgués (1932), Fuego en el mar (1942), entre
d'altres. En 2000 José Domingo Dueñas i Jesús Gómez Picabeo publicaren part de
la seva obra sota el títol Gil Bel Mesonada. Obra periodística y literaria.
En els últims anys de sa vida recuperà la fe religiosa perduda en
l'adolescència. Gil Bel Mesonada va morir el 17 de juliol de 1949 a Madrid
(Espanya) d'un infart de miocardi que li sobrevingué enmig del Paseo de
Recoletos quan sortia de presenciar un espectacle folklòric. Un carrer d'Utebo
porta el seu nom.
---
Gil Bel Mesonada
---
Gil Bel
---
Retrat pictòric de Gil Bel
---
Retrat a l'oli de Gil Bel realitzat per Rafael
Barradas (1924)
---
---