---
José
Gilabert Navarro (1908-1988)
El 22 de gener de
1908 neix a Mazarrón (Múrcia, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista José
Gilabert Navarro. Sos pares es deien Salvador Gilabert Rubio, jornaler, i Ana
Navarro Vera. En 1924 vivia amb sos pares i son germà petit Patricio a
Mazarrón. Emigrat a Catalunya, visqué a les «Cases Barates» de Can Tunis del
barri d'Horta de Barcelona. Treballà a les extraccions de sorres a les platges de Can Tunis
explotades pel Consorci del Port Franc de Barcelona promogudes pel Sindicat de
la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat on
militava i del qual va exercir com a delegat. Va ser empresonat en diferents
ocasions pels conflictes que es donaren en aquesta feina. Militant de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI), a la Presó Model de Barcelona, fou un dels signants
del manifest «Por los fueros de la verdad», contra l'estratègia trentista. Fou un dels fundadors de
l'Ateneu Cultural de Defensa Obrera del Prat Vermell de Barcelona i també
membre de l'Ateneu Faros. Participà activament, com a delegat i orador, en la
perllongada vaga dels lloguers i el febrer de 1931, juntament amb Benito
Maldonado Serrano i altres veïns, havia signat un article en Solidaridad Obrera alertant dels
desnonaments i anunciant la inevitable vaga. Entre 1931 i 1932 col·laborà assíduament
en Solidaridad Obrera. Estretament
lligat a Joan García Olivar, durant la guerra fou secretari del Comitè Revolucionari
i participà en el Comitè d'Abastaments, en la Comissió d'Horts del Comitè
Agrícola i fou delegat de la Secció de la Barriada de l'Administració Popular
Urbana (APU), dedicada a l'habitatge. També fou membre del Comitè d'Empresa
d'Auto Electricitat, on treballava com a fonedor. Lluità als fronts, primer en
la Columna «Quatre de Setembre» («Columna Ortiz»), a La Zaida (Saragossa,
Aragó, Espanya), i al final de la guerra en un destacament a la zona de Manresa
(Bages, Catalunya). En 1939, amb el triomf franquista, passà a França i va ser
internat en diversos camps de concentració. Posteriorment va ser enviat a una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a realitzar feines forestals, però
es va evadir. Passà a l'Espanya franquista, a través d'Andorra i la Seu
d'Urgell (Alt Urgell, Catalunya), però va ser detingut i el 16 de setembre de
1941 empresonat a Lleida (Segrià, Catalunya). El 13 d'agost de 1942 va ser
jutjat en consell de guerra i condemnat a 12 anys i un dia de reclusió
temporal, pena commutada per la de vuit anys de presó major i desterrat a
València (València, País Valencià). En 1944 es casà. El 16 de setembre de 1949
se li va aixecà el desterrament i el 30 de desembre de 1949 aconseguí la
llibertat definitiva. José Gilabert Navarro va morir el 25 d'agost de 1988 a
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès, Catalunya).
---
José
Gilabert Navarro
---
Notícia
d'una de les detencions de José Gilabert Navarro apareguda en el diari
madrileny La Libertad de l'1 de març
de 1932
---
---