---
Onofre García Tirador (1907-1988)
Pel 1907 neix a
Santianes del Agua (Ribadesella, Astúries, Espanya) el destacat anarquista i
anarcosindicalista Onofre García Tirador, també conegut com Onofre Tirador
o simplement Onofre. Des de molt jove treballà al centre siderúrgic de
Duro Felguera a La Felguera, alhora que estudiava durant les nits. Militant de
la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), representà en diverses reunions el «Centre Obrer La Justícia» de La
Felguera. Es mostrà contrari a l'Aliança Obrera amb les forces socialistes.
Arran de la insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat, el febrer de 1932 va ser
deportat, amb més d'un centenar de companys, a bord del «Buenos Aires» rumb a
Bata (Guinea). El setembre de 1932 fou delegat pel Sindicat Únic de la
Metal·lúrgica (SUM) de La Felguera al Congrés Regional de la CNT. En aquesta
època va fer de mestre en una escola racionalista a Sama. Durant els anys
republicans destacà com a orador en mítings arreu d'Astúries. Membre del Comitè
Revolucionari de La Felguera, durant els fets insurreccionals de 1934, després
d'atacar la caserna de carrabiners d'aquella localitat amb un cotxe blindat
armat d'una metralladora i de lluitar contra la Guàrdia d'Assalt de Valdecuna,
dirigí, amb Higinio Carrocera i Celestino Fernández Fernández (Celesto el
Topu), una columna de 200 sindicalistes que el 6 d'octubre entrà a Oviedo
per San Esteban i s'apoderà de la fàbrica d'armes La Vega, amb la intenció de
reforçar la revolució a la capital i proclamar el comunisme llibertari. Després
de l'esclafament de la revolta, fugí amb sa companya (Carmen Casas Alonso)
primer a Barcelona i després a Santa Cruz (Tenerife, Illes Canàries) on visqué
sota el nom de Fernando Ángel García dedicant-se a tasques comercials
fins a la seva detenció a començaments d'octubre de 1935 i trasllat a la presó
del Coto de Gijón. Amb l'aixecament feixista, lluità a La Felguera i a Gijón i
fou el delegat del Batalló Confederal Núm. 2 –també conegut com «Batalló
Onofre» i que després de la militarització de les milícies, de la qual va ser
partidari, esdevindria Batalló d'Infanteria 207–, amb base a La Villa. El
setembre de 1936 s'integrà en la comandància del front occidental asturià i el
desembre d'aquell any va ser nomenat conseller de Treball per la FAI en el
Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó, des del 24 d'agost de 1937 anomenat
Consell Sobirà, i membre de la seva «Comissió de Guerra, Indústria i
Fortificacions». El febrer de 1937 va ser ferit als renyits combats d'El
Escamplero, on es jugaven les comunicacions d'Oviedo. Aquest mateix any va fer
mítings a La Felguera, a Gijón i a Santander. El 21 de novembre de 1937
participà en el acte d'homenatge a Buenaventura Durruti celebrat la Teatre
Apolo de València, organitzat per la Federació Local de Sindicats de la CNT, i
on també intervingueren Pérez Feliu, Miguel González Inestal i Lucia Sánchez
Saornil. Amb la caiguda del front nord aconseguí fugir de la repressió
embarcant a bord de l'«Abascal» al port d'El Musel de Gijón, juntament amb
membres del Consell Sobirà, oficials i milicians, i arribar a Catalunya després
de creuar el Midi. Durant la Retirada passà a França i a finals de 1939 fou un
dels creadors de l'Aliança Democràtica Espanyola (ADE). A finals dels anys
quaranta fou membre, sota el nom d'Onofre Tirador, de la xarxa
clandestina d'investigació del Servei d'Informació Anglès (SIA) muntada al
llarg dels Pirineus per a controlar les activitats secretes de la policia
franquista i els passos i activitats dels exiliats clandestins i guerrillers,
dirigida pel comandant anglès Hinma, el capità Philips i un agent anglès que
feia servir el sobrenom de Marshall. Més tard s'establí a Londres (Anglaterra)
i finalment a Mèxic, on continuà militant en la CNT de l'Exili. Després de la
mort del dictador Francisco Franco, participà en la reconstrucció de la CNT
asturiana i col·laborà en el seu òrgan d'expressió Acción Libertaria. A
partir de l'escissió confederal, s'adherí al sector de la CNT renovada, futura
Confederació General del Treball (CGT). Onofre García Tirador va morir l'1 de
novembre de 1988 a Mèxic. Alguns documents seus es troben dipositats a
l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
---
Onofre García Tirador
---
Onofre García Tirador, conseller de Treball per la FAI en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó
---
El Consell Sobirà d'Astúries i Lleó reunit a l'Institut Jovellanos de Gijón. D'esquerra a dreta: Onofre García Tirador, Ramón Fernández Posada, Maximiliano Llamedo (dret), Antonio Ortega, Valentín Calleja, Belarmino Tomás, Juan Ambou, Gonzalo López, Rafael Fernández (dret), José Maldonado i Aquilino Fernández Roces. Hi manquen: Segundo Blanco i Amador Fernández (realitzant gestions a Valencia); Ramón Alvarez Palomo (inspeccionant la sortida d'evacuats) i Luis Roca de Albornoz
---
---