---
Cesare
Fuochi (1917-2003)
El 17 de setembre
de 1917 neix a Imola (Emília-Romanya, Itàlia) el ferroviari anarquista i
resistent antifeixista Cesare Fuochi. Sos pares es deien Federico Fuochi i
Maria Serenelli. Fill d'una família treballadora humil i llibertària, completà
els seus estudis elementals treballant alhora com a aprenent a la barberia de
Decimo Sarti, l'anarquista d'Imola més atupat pels feixistes, i pogué veure com
aquests destrossaven el seu local en tres ocasions. Crescut en un ambient
subversiu, el seu domicili va ser lloc de reunions il·legals fins després de la
II Guerra Mundial. Quan tenia 18 anys, amb altres antifeixistes, promogué una
llibreria ambulant, amagada en un domicili privat, i mitjançant la qual es van
difondre la literatura social prohibida. En 1936, amb altres joves anarquistes,
entre ells Andrea Gaddoni, aprofitant que durant la nit la vigilància era
reduïda, freqüentà el destacat anarquista Primo Bassi, que acabava de sortir de
la presó després de purgar una llarga pena per haver matat un feixista. A la
nit, durant la Revolució espanyola, escoltà, en una saleta del bar de
l'anarquista Ireneo Sassi, «Ràdio Barcelona», en la qual treballaven els
comunistes Ezio Zanelli i Giovanna Zanarini, parents de la família Fuochi.
Entre el 19 de març de 1940 i el 8 de setembre de 1943, en plena II Guerra
Mundial, va fer el servei militar en Sanitat com a infermer a hospitals del
Vèneto i després de l'armistici del 8 de setembre de 1943 retornà a Imola,
reprenent els contactes amb els companys anarquistes i antifeixistes. Amb son
pare, Federico Fuochi, i son germà, Emilio Fuochi, partisà comunista, participà
en nombroses reunions clandestines amb totes les forces antifeixistes d'Imola i
contribuí, amb Attilio Diolaiti, Attilio Bazzocchi i Domenico Zavattero, al
renaixement del moviment anarquista de Romanya. En els primers mesos de 1944
marxà cap a les muntanyes i l'1 de maig d'aquell any s'uní a la IV Brigada
«Garibaldi»; nomenat vicecomissari polític de la companyia, participà en
nombroses i perilloses accions de guerra. En un d'aquests combats va ser
testimoni de la mort del jove Cesare Masetti, fill del destacat anarquista
Augusto Masetti. Mentrestant, la seva casa d'Imola esdevingué un dels
principals centres de propaganda, on es va imprimir el periòdic comunista La Comune. En 1945, després d'haver
estat enrolat en la 36 Brigada Garibaldi «Alessandro Bianconcini» i en el grup
de combat «Cremona» del nou exèrcit italià, retornà a Imola, però poc després
va ser detingut per les autoritats de la Itàlia alliberada sota l'acusació de
deserció, ja que havia abandonat el «Cremona» després de l'Alliberament
d'Itàlia el 25 d'abril de 1945. Vint dies després fou posat en llibertat
gràcies a la intervenció de Gualandi, un dels gran caps partisans de Romanya.
Jutjat, va ser condemnat a 18 mesos de reclusió. En 1945 fou un dels fundadors
del «Grup Malatesta», adherit a la Federació Anarquista Italiana (FAI) quan
aquesta es va crear. En aquells anys, participà activament en contrarestar la
propaganda comunista que intentà anihilar el moviment llibertari. Gràcies al
seu treball de ferroviari, que li permetia viatjar, va mantenir intensos
contactes amb els companys d'altres indrets i participà en tots els congressos
de la FAI. En 1965, quan l'escissió de la FAI, juntament amb altres companys (Primo
Bassi, Spartaco Borghi, Cesare Gaddoni, Giuliano Golinelli, etc.), el grup
d'Imola, gairebé l'únic de Romanya, mantingué l'adhesió a la FAI. Tingué una
bona relació amb els joves llibertaris que en els anys setanta es van sumar al
moviment anarquista. Cesare Fuochi va morir el 14 de desembre de 2003 a Imola
(Emília-Romanya, Itàlia) i fou enterrat al cementiri Piratello d'aquesta
localitat. La seva biblioteca i arxiu va ser donada al Circolo di Studi Sociali
«Errico Malatesta», integrat a l'Arxiu Històric de la FAI.
---
Cesare
Fuochi
---
Cesare
Fuochi (1995)
---
---