---
Manuel
Fornés Marin (1930-2015)
El 4 de gener –moltes fonts
citen erròniament el 9 de
gener– de 1930 neix a Barcelona (Catalunya) l'anarquista i resistent antifranquista Manuel
Fornés
Marin. Fill d'una
família obrera del barri de
les Cases Barates de Can Tunis de Barcelona, son pare, Vicens
Fornés Ripoll,
militant del Sindicat del Metall de la Confederació Nacional
del Treball (CNT),
abandonà sa mare, Salvadora Marin, fervent catòlica i que ajudava
l'economia domèstica netejant
cases, per una altra dona poc després del seu naixement.
Entre 1945 i 1946
fundà amb els joves del barri un equip de futbol on jugaven
nombrosos membres
de les Joventuts Llibertàries de l'Interior i en 1947 s'hi
afilià,
especialitzant-se en la propaganda que es desenrotllava sota la
tapadora de
l'equip de futbol. Treballà de mecànic i,
gràcies a la intermediació de César
Saborit Carrelero, del Sindicat de la Construcció de la CNT,
i de Miguel
Rodríguez Alarcón, s'afilià al
sindicat anarcosindicalista. Membre dels grups
d'acció llibertaris de Barcelona, el 9 d'octubre de 1949 va
participar en el
famós robatori del meublé «La Casita
Blanca» de Barcelona, amb Pere Adrover
Font, Josep Corral Martín, Miguel García
García, Francisco Martínez Márquez,
César Saborit Carrelero i Julio Rodríguez
Fernández, i en el qual s'apropiaren
de 37.000 pessetes i de la documentació dels clients de
l'indret. Aquell mateix
mes d'octubre va ser detingut acusat falsament de ser membre de la
Junta de
Defensa de Barcelona i de la Junta Superior de la CNT de Barcelona. El
6 de
febrer de 1952 va ser jutjat en consell de guerra, juntament amb una
trentena
de companys dels grups d'acció, i condemnat a 30 anys de
reclusió major que
purgà a la presó valenciana de Sant Miquel dels
Reis, on col·laborà, amb Joan
Busquets Verges, en l'edició del periòdic
clandestí El Aguilucho
(1950), i, a partir del 2 d'abril de
1957, arran d'una protesta dels presos, traslladat a la de Burgos
(Castella,
Espanya). A la garjola cursà, amb Miguel García
García, anglès, francès i
estudis mercantils i comptables. Després de 11 anys de
reclusió, en un permís
carcerari, decidí no tornar a la presó i
passà a la clandestinitat. Després
treballà en una empresa de transport de la qual va arribar a
ser gerent
administratiu i posteriorment creà una empresa
informàtica a Madrid (Espanya).
El juny de 1990 participà en les «III Jornades
Internacionals de Debat
Llibertari. La oposición libertaria al Régimen de
Franco (1936-1975)»,
celebrades a València, i en 1993
col·laborà en l'obra col·lectiva La
oposición libertaria al régimen de Franco
(1936-1975).
Els últims anys de
sa vida els passà a Segur de Calafell (Calafell, Baix
Penedès, Catalunya).
Manuel Fornés Marin va morir el 16 d'abril de
2015 a l'Hospital del Vendrell (Baix
Penedès, Catalunya) per
problemes pulmonars i fou incinerat l'endemà al cementiri d'aquesta població.
---
Manuel
Fornés Marin amb el seu equip de futbol (1946)
---
Manuel
Fornés Marin (amb gavardina a la dreta) amb un grup d'amics
---
Retrat
de Manuel Fornés Marin realitzat per un company a la presó de Sant Miquel dels Reis
---
Manuel
Fornés Marin a la presó
Detall
de l'anterior fotografia
---
Manuel Fornés Marin amb una neboda i altres reclosos a la presó de Sant Miquel dels Reis
Manuel
Fornés Marin (desembre de 2010)
---
---