---
Vincenzo
Ferrero (1885-1985)
El 29 de gener de
1885 –algunes fonts citen 1895– neix a Cocconato (Piemont, Itàlia) el
propagandista anarquista Vincenzo Ferrero, anglicitzat Vincent Ferrero i més conegut com John the Cook. Sos mares es deien Giacomo Ferrero i Matilde
Marchese. En 1905 emigrà a Nova York (Nova York, EUA) i posteriorment s'establí
a Chicago (Cook, Illinois, EUA). Més tard, abans de la Gran Guerra, s'instal·là
a San Francisco (Califòrnia, EUA). En aquesta ciutat entrà a formar part del
moviment anarquista, sobretot com a membre del «International Grup», format per
militants de diverses llengües (italians, espanyols, francesos, russos, jueus,
alemanys, xinesos) que estigué actiu fins a la dècada dels trenta. També formà
part dels grups anarquistes italians «Libre Pensiero» i «Volontà». En 1917 va
ser detingut quan feia un míting antibel·lista al carrer sota l'acusació de
«vagància» i el 3 de març d'aquell any va ser detingut amb Michele Bombino i
altres dos membres del grup «Volontà», per passar moneda falsa; tots,
exceptuant ell, van ser sentenciats a un any de presó. El juliol de 1926
publicà el número únic de La Scolta. Publicazione
anarchica di difesa e avanzamento sociale.
Entre el juny de 1927 i l'octubre de 1932 dirigí el periòdic anarquista L'Emancipazione. Mensile libertario
del West, que era una mena d'edició de la Costa
Oeste de L'Adunata dei Refrattari.
El 28 d'agost de 1927 publicà el número únic de Golgota, sobre l'execució dels militants italoamericans Nicola
Sacco i Bartolomeo Vanzetti. Organitzà conferències d'Armando Borghi. El 2 de
desembre de 1929 va ser detingut amb un company després d'intentar interrompre
una manifestació feixista a Berkeley (Califòrnia, EUA). En 1932 L'Emancipazione va ser substituït per Man! The Measure of All Things,
periòdic anarquista en llengua anglesa. Aquell mateix any, el consolat italià a
San Francisco declarà que era «un dels anarquistes més perillosos del districte».
Amb Domenico Sallitto (Dominick)
muntà un petit restaurant a la cantonada dels carrers Ten i Jefferson d'Oakland
(Califòrnia, EUA), on donaven de menjar de manera gratuïta els obrers
necessitats i on, a l'altell, instal·laren la redacció del periòdic anarquista Man!.
Quan el Federal Bureau of Investigation (FBI, Oficina Federal d'Investigació)
aconseguí la llista de subscriptors d'aquest periòdic en una estafeta de
correus, decidí engegar un expedient de deportació a tots els membres de la
llista. L'11 d'abril de 1934 Sallitto i Ferrero van ser detinguts per agents
federals del Servei d'Immigració, tancats a Angel Island (San Francisco,
Califòrnia, EUA) i sotmesos a una ordre d'expulsió sota l'acusació de «ser
autors d'articles destinats al derrocament violent de les institucions
democràtiques». El febrer de 1935, quan el consolat italià s'assabentà de la
seva detenció, expressà que estava interessat en la seva deportació a la Itàlia
feixista. Gràcies a una intensa campanya de suport, organitzada pel
«Ferrero-Sallitto Defense Conference» (Comitè de Defensa Ferrero-Sallitto),
encapçalada pel seu amic Valerio Isca, la International Ladies' Garment
Workers' Union (ILGWU, Unió Internacional de Treballadores del Vestit),
l'American Civil Liberties Union (UCLU, Unió Americana per les Llibertats
Civils) i altres organitzacions, i que tingué seccions a San Francisco,
Chicago, Cleveland, Filadèlfia i Nova York, s'aconseguiren recollir els 2.000
dòlars necessaris per a la fiança. Sallitto i Ferrero reberen el suport de
nombrosos intel·lectuals de l'època, com ara Sherwood Anderson, Alice Stone
Blackwell, Clarence Darrow, John Dewey, W.E.B. Du Bois, Max Eastman, Arthur
Garfield Hays, Langston Hughs, Sinclair Lewis, Dorothy Parker, Upton Sinclair,
Ida B. Tarbell, Norman Thoamas, Mary Heaton Vorse, etc. L'11 de gener de 1936
van ser traslladats a l'Ellis Island (Nova York, EUA) per a la seva deportació,
però un habeas corpus l'evità. Aquest
mateix any s'edità el fullet Fight
against deportation. Free Ferrero and Sallitto. La campanya de protesta
engegada donà com a resultat l'alliberament de Sallitto, però a ell se li va
decretar l'expulsió a Itàlia, aleshores sota la dictadura de Benito
Mussolini. Per evitar la seva expulsió i
la més que probable execució a la Itàlia feixista, trencà la llibertat sota
fiança i fugí a Windsor (Ontario, Canadà). Posteriorment retornà
clandestinament als EUA, perdent el moviment llibertari els 1.000 dòlars de la
fiança. D'antuvi s'establí a Detroit (Wayne, Michigant) i després treballà de
cuiner, d'aquí el seu malnom, a la zona de San Francisco sense despertar les
sospites de les autoritats. Durant sa vida es relacionà amb destacats
anarquistes, com ara Alexander Berkman, Sam Cohen, Rose Fritz, Giuseppe
Ciancabilla, Luigi Galleani, Pietro Gori, Marcus Graham, Red Jones (Jonesie), John Kassel, Angelo Luca, Errico
Malatesta, Robert Minor, Eric B. Morton, Jules Scarceriaux, Eugene Travaglio (Gene), Carlo Tresca, John Vattuone, etc.
Vincenzo Ferrero va morir el 8 de febrer –algunes fonts citen l'11 de febrer– de
1985 a San José (Santa Clara, Califòrnia, EUA). Paul Avrich recollí el seu testimoni
en el llibre Anarchist Voices. An Oral History of Anarchism in America
(1995).
---
Foto
policíaca de Vincenzo Ferrero (1934)
---
Fight against deportation. Free Ferrero and Sallitto
(1936)
---
Pamflet
d'un míting contra la deportació de Vincenzo Ferrero (1937)
---
Telegrama
de l'ILGWU demanant el dret d'asil per a Vincenzo Ferrero (1937)
---
Notícia
sobre la situació de Vincenzo Ferrero apareguda en el periòdic trotskista The Fighting Worker. Organ of the
Revolutionary Workers League of de U.S. (1 de gener de 1938)
---
Vincenzo
Ferrero a l'hort d'Aurora i Domenico Sallitto (Los Gatos, 1980)
---
---