---
Hippolyte Ferré (1848-1913)
El 13 de gener de 1848 neix al XII Districte de París (França) el communard
i internacionalista anarquista Louis Philippe Hippolyte Ferré, conegut com Henri Ferré. Sos pares es deien Laurent
Ferré i Marie Rouvière. D'antuvi blanquista, en 1871 fou secretari del seu
germà, Théophile Ferré (1846-1871), delegat de Seguretat General de la Comuna
de París, i fou nomenat capità del 76 Batalló Federat. Arran de la caiguda de
la Comuna, fou reclòs un temps a l'Hospital de Sainte-Anne de Versalles (Illa
de França, França), on havia mort sa mare, i compartí cel·la amb Maxime
Lisbonne i Gustave Maroteau; alliberat, acabà refugiant-se a Zuric (Zuric,
Suïssa), mentre el maig de 1873 el XVI Consell de Guerra el condemnà en
rebel·lia a la deportació en recinte fortificat. Després de casar-se a Zuric
amb Vilhelmina Meier, s'instal·là, sota el nom d'Henri Ferré, a La Chaux-de-Fonds (Neuchâtel, Suïssa), on treballà
de tapisser, i s'afilià a la bakuninista «Federació del Jura», de la qual va ser
nomenat secretari arran del congrés celebrat entre el 6 i el 7 d'abril de 1874
a La Chaux-de-Fonds. El febrer de 1876 publicà –amb Pierre Jeallot, François
Dumartheray, Charles Alerini i Jean-Louis Pindy– el fullet Aux trevailleurs
manuels partisans de l'action politique, primer text que parlarà de
«comunisme anarquista». El 18 de març de 1877 assistí a la «Manifestació de la
Bandera Roja» en record de la Comuna de París a Berna (Berna, Suïssa) i fou
ferit al cap durant els enfrontaments amb la policia. Entre el 19 i el 20
d'agost d'aquest mateix any participà en el congrés d'una Federació Francesa de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), de caire bakuninista
antiautoritari, que s'havia constituït l'abril anterior i en la qual Charles Alerini,
Paul Brousse, François Dumarteray, Jules Montels i Jean-Louis Pindy formaren la
comissió administrativa inicial i que a partir del congrés Pierre Jeallot i
Ferré reemplaçaran Brouse i Montels. Després de proclamada l'amnistia per als communards,
tornà a França, s'establí a Levallois-Perret (Illa de França, França) i milità
en el grup anarquista «La Solidarité» d'aquesta població. Entre 1882 i 1888,
amb el suport de T. Courapied (L'Ancien) i de l'artista i pintor
Francois Hoffman, intentà sense èxit federar els grups anarquistes de la regió
parisenca. Sembla que és el mateix «H. Ferré» qui, el novembre de 1884, amb
Hemery Dufoug, Tony Graillat i Constant Martin, fou un dels anarquistes membres
del «jurat d'honor», format per representants de diversos corrents
revolucionaris, creat per jutjat E. Druelle (Sabin), acusat de ser un confident per al periòdic Le Cri du Peuple, acusació confirmada
pel jurat el 27 de novembre. En la tardor de 1885 era secretari de la Comissió
de Detinguts Polítics. En un informe policíac del 20 de maig de 1887 va ser
qualificat per la policia d'«anarquista seriós», juntament amb Georges Deherme,
Jean Baptiste Louiche, Étienne Murjas i Ricois Martin, que formarien el grup
anarquista «Le Combat». Entre 1887 i 1888 existí una efímera «Federació
Socialista-Revolucionària del cantó de Neully», al voltant del grup anarquista
de Clichy i del grup de Levallois-Perret «Les Déshérités». A partir de 1889 fou
el tresorer de la «Societat fraternal dels antics combatents de la Comuna». En
1892 vivia al número 54 del carrer Frazillan i al número 2 del carrer Launois
de Levallois-Perret. Vidu de Vilhelmina Meier, es casà en segones núpcies amb
Eugénie Louise Chevy. Hippolyte Ferré va morir el 10 de juny de 1913 al seu
domicili, al número 5 del carrer Fontaines du Temple, del III Districte de
París (França) i va ser enterrat dos dies després al cementiri de
Levallois-Perret amb un discurs de Zéphirin Camélinat. Sa germana, Marie Ferré
(1852-1882), també fou militant anarquista i íntima de Louise Michel.
---
Hippolyte
Ferré fotografiat per Eugène Appert (ca. 1871)
---
Hippolyte
Ferré fotografiat per Eugène Appert (ca. 1871)
---
Necrològica
d'Hippolyte Ferré apareguda en el diari parisenc L'Aurore de l'11 de juny de 1913
---
Necrològica
d'Hippolyte Ferré apareguda en el diari parisenc L'Humanité del 13 de juny de 1913
---
---