---
Alfonso Failla (1906-1986)
El
30 de juliol de 1906 neix a Siracusa (Sicília) el militant anarquista i
combatent antifeixista Alfonso Failla. De molt jove es va involucrar en el
moviment anarquista. En 1925 va prendre part en la resistència armada contra un
milenar de milicians feixistes que, abans de lluitar a Líbia, havien
desembarcat a Sicília per a neutralitzar el moviment obrer. Aquest moviment,
encapçalat pels treballadors portuaris, va acabar en una insurrecció total que
obligà les autoritats feixistes a desviar l'embarcament de les tropes
expedicionàries al port de Nàpols. En 1930 va ser internat a l'illa de Ponça i,
llevat un curt període de temps sota vigilància policíaca a Siracusa en 1939,
no fou alliberat fins al 1943. Durant la dècada dels trenta va ser un dels més
fermes partidaris de la reorganització del moviment anarquista entre els
presoners. L'11 de juny de 1940 va ser traslladat a Ventotene, a les ordres del
prefecte feixista de Siracusa, i on va conèixer l'anarquista Gino Lucetti. El
juliol de 1943 molts militants antifeixistes van ser alliberats amb la caiguda
de Mussolini i la instauració del règim del mariscal Pietro Badoglio, però els
anarquistes continuaren empresonats. Com molts altes militants llibertaris va
ser traslladat al camp de concentració de Renicci d'Anghiari a Arezzo, on les
condicions van ser atroces, amb continus simulacres d'execució i brutalitats
sense nom, fets que van donar lloc a una revolta encapçalada per Failla i que
va provocar una evasió en massa. Unit a la resistència, va actuar sobretot a
Toscana, Ligúria i Llombardia, i ajudar centenars de presoners italians a fugir
dels camps de concentració alemanys. Un cop acabada la guerra va retornar a les
activitats anarquistes orgàniques. En 1945 participà en l'organització de la
Federació Comunista Llibertària de l'Alta Itàlia (FCLAI), de la qual arribarà a
ser president, i aquest mateix any va ser delegat en la conferència fundacional
de la Federació Anarquista Italiana (FAI) a Carrara. A Roma va ser un dels
editors del setmanari anarquista Umanità Nova i va participar activament
en l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI). A partir de 1957 dirigirà
el periòdic anarquista L'Agitazione del Sud. i En 1967 assistí com a
delegat de l'USI de Carrara en la conferència nacional celebrada en aquesta
localitat. Durant els anys setanta va assistir als congressos de l'Associació
Internacionals dels Treballadors (AIT). Com a antimilitarista, amb Carlo
Cassola, va ajudar a fundar la Lliga pel Desarmament Unilateral d'Itàlia
(LDUI). En 1968 va ser un dels delegats al Congrés de Carrara organitzat per la
Internacional de Federacions Anarquistes (IFA), que va ser interromput pels
«expontaneistes», encapçalats per Daniel Cohn-Bendit. Després de participar en
centenars de conferències, debats, comitès, manifestacions, etc., i d'escriure
en nombroses publicacions anarquistes, va haver de reduir la seva activitat a
partir de juliol de 1972 per motius de salut. Alfonso Failla va morir el 26 gener
de 1986 a Carrara (Toscana, Itàlia). Se li atribueix la cançó anarquista
partisana Avanti siam ribelli. En 1993 Paola Finzi publicà un recull
dels seus documents, escrits i testimonis sota el títol Insuscettibile di
ravvedimento. L'anarchico Alfonso Failla (1906-1986). En 1998 la família
d'Alfonso Failla va donar el seu arxiu personal --documents, pamflets, etc., de
la seva activitat a Sicília i Carrara entre els anys 1930 i 1974-- a la
Federació Anarquista Italiana (FAI), i que ha estat inventariat i descrit per
Massimo Ortalli. A Palerm existeix un «Grup Anarquista Alfonso Failla» de la
FAI.
---
Fitxa policíaca d'Alfonso Failla
---
Alfonso Failla
---
Alfonso Failla i sa mare (Ventotene, 1942)
---
Alfonso Failla parla en el funeral d'Emilio Canzi (Piacenza, 21-11-1945)
---
Arturo Messinese i Alfonso Failla (Taranto, 1947)
---
Alfonso Failla en un míting
---
Failla
(primer per l'esquerra), amb Pier Carlo Masini (primer per la dreta) i
altres companys, en una excursió per les muntanyes del Matese
recorrent el camí dels internacionalistes insurrectes del 1877
(4 i 5 de setembre de 1947)
---
La família Failla: Aurelia, Alfonso, Aurora i Gemma
(Avenza-Carrara, 1955)
---
Daniel Cohn-Bendit i Alfonso Failla en el Congrés de Carrara (1968)
---
Anunci de la mort d'Alfonso Failla aparegut en Umanità Nova (30 d'abril de 1966)
---
Tomba d'Alfonso Failla
---
Coberta del llibre de Failla (1993)
---
