---
Fábio
Luz (1864-1938)
El 31 de juliol de 1864 neix a Valença,
al sud d'Estat de Bahia (Brasil), el metge anarquista Fábio Lopes dos Santos
Luz. Després de passar la seva infància i adolescència a Valença, entre 1883 i
1888 va estudiar Medicina a Salvador. En aquest període ja participava en la
propaganda abolicionista i republicana. Va instal·lar-se a Rio de Janeiro en
1888 fent de metge en un hostal d'immigrants a Pinheiros. A més de practicar la
medicina higienista, va aconseguir una feina d'inspector escolar. Més tard, amb
una clínica instal·lada al barri del Méier de Rio de Janeiro, va obtenir
l'admiració i el respecte de la comunitat local per la forma desinteressada que
tractava els pacients, fins i tot els que no tenien recursos, hostilitzats per
les epidèmies que en aquella època assolaven la capital federal. Luz es va
alinear amb la corrent anarquista llibertària basada en els principis
fonamentals de Piotr Kropotkin, Élisée Reclus i Errico Malatesta. Malgrat ser
un intel·lectual de classe mitjana, un «burgès», com es definia, va fer costat
i va participar en les iniciatives dels treballadors anarquistes, impartint
conferències i mítings, i escrivint en la premsa obrera (A Plebe, A
Vida, Voz da União, Spartacus, etc.). Un projecte al qual va
dedicar molt de temps, en l'àrea de l'educació, va ser la creació en 1904 de la
Universitat Popular d'Ensenyament Lliure de Rio de Janeiro, amb la finalitat de
formar científicament i políticament el proletariat, que, encara que va durar
pocs mesos, donà lloc a la participació d'importants intel·lectuals carioques,
com ara Elisio de Carvalho, Felisbelo Freire, Rocha Pombo, Evaristo de Marais,
Pedro Couto, José Veríssimo i altres; Luz hi va impartir l'assignatura
d'Higiene. Sempre fidel a l'anarcocomunisme i sabedor de la necessitat de la
literatura com a eina d'educació, de discussió i de propaganda anarquista, va
escriure fullets, obres didàctiques infantils i novel·les de temàtica social i
d'orientació àcrata, i va col·laborar en una impremta llibertària. Entre les
seves obres més famoses, totes molt influenciades pel tolstoisme messiànic,
podem destacar Novelas (1902), Ideólogo (1903), Os emancipados
(1906), Virgem-Mãe (1908), Elias Barrão e Xica Maria (1915), Nunca!
(1924) o Manuscrito de Helena (1951). En 1914 participarà en la
creació del Centre d'Estudis Socials, on impartirà conferències. Quan esclatà
la Revolució russa en 1917, Luz, juntament amb José Oiticica, van ser els que
més van combatre les pretensions bolxevics de control de la classe obrera
brasilera, formant el grup «Os Emancipados» i des dels periòdics A Luta
Social i Revolução Social, publicacions en «guerra textual» contra
els bolxevics. No perdia cap oportunitat per fer proselitisme de l'anarquisme,
com quan va prendre la seva cadira a l'Acadèmia Carioca de les Lletres o
participant en infinitat de tertúlies. Fábio Luz, que va morir el 9 de maig de
1938 a Rio de Janeiro (Rio de Janeiro, Brasil), va ser una de les figures més
destacades de l'anarquisme brasiler, propagador de l'amor lliure en les files
revolucionàries, defensor de l'higienisme, de la pedagogia llibertària i de
l'ecologisme.
---
Fábio Luz
---
Fábio Luz
---
---