---
Eduardo
Escot Bocanegra (1919-2015)
El 16 de desembre
de 1919 neix a Olvera (Cadis, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Eduardo
Escot Bocanegra. Fill de jornalers del camp empobrits i analfabets, sos pares
es deien Francisco Escot i Encarnación Bocanegra. Entrà a fer feina com a
aprenent de sabater i durant la primavera de 1936 s'afilià a la Confederació
Nacional del Treball (CNT). Durant les nits estudià amb els mestres republicans
José Sepúlveda Padilla i Antonio Juarino, els quals l'introduïren en la
literatura. Quan l'aixecament feixista de juliol de 1936, entrà a formar part,
malgrat la seva curta edat, del Comitè de Defensa local i s'enfrontà a la
Guàrdia Civil als barris obrers d'Olvera. Quan el 28 de juliol de 1936 aquesta
localitat va ser pressa per la columna rebel de Gómez Zamalloa, la qual
afusellà aquest mateix dia els seus mestres Sepúlveda, «víctima dels seus
errors», i Juarino –93 persones més del poble van ser assassinades pels
feixistes–, fugí a la muntanya fins arribar a Ronda (Màlaga, Andalusia,
Espanya). Lluità amb un grup de 20 homes, que pertanyia a la «Columna Ascaso»
encapçalada per Manuel Mora Torres, i després es traslladà a Màlaga i a
Almeria, on ingressà com a tinent de Transmissions en el Batalló 598, comandat
per Manuel Mora Torres. Després estudià dos mesos a l'Escola de Guerra del
Palau Reial de Madrid i s'incorporà novament als fronts (Jarama, Madrid,
Extremadura, Ebro, Catalunya). Quan el triomf franquista era un fet, el febrer
de 1939 creuà els Pirineus amb la Retirada. Després d'un temps reclòs al camp
de concentració de Barcarès, on féu la verema d'aquell any, va ser enviat a una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) militaritzada destinada a treballar
en la fortificació de la «Línia Maginot» a la regió de Belfort (Franc Comtat,
Arpitània). Durant l'ocupació, l'estiu de 1940 va ser detingut a Belfort i
enviat com a presoner de guerra a l'«Stalag XI-B» de Fallingbostel (Heidekreis,
Baixa Saxònia, Alemanya), a prop de Hamburg. Més tard, el 27 de gener de 1941,
va ser enviat al camp d'extermini de Mauthausen (Alta Àustria, Àustria) sota la
matrícula 5.151, on treballà en diverses tasques (a la pedrera, construint
carreteres, fabricant automòbils per a la Daimler, fent de sabater, etc.) als kommandos
de Bretstein i d'Steyr. A Steyr coincidí amb l'anarcosindicalista Josep Ester
Borràs, membre del Comitè Internacional Clandestí que preparava la insurrecció
i l'alliberament del camp. El 5 de maig de 1945 va poder sortir-ne amb
l'alliberament del camp per les tropes nord-americanes; pesava 35 quilos i
estava gairebé desnonat. Després de set dies a la infermeria, va ser enviat al
Centre d'Acolliment de Presoners i Deportat de Rosny-sous-Bois (Illa de França,
França). Acabà establint-se en aquesta localitat i es casà amb una francesa
(Aimée), amb qui tingué dos infants. D'antuvi treballà de sabater, després en
una empresa de publicitat i finalment en la sanitat pública francesa, sempre
militant en la CNT de l'Exili i en la Federació Espanyola de Deportats i
Interns Polítics (FEDIP). Va ser un dels promotors del «Memorial sobre la
Deportació» erigit a Bretstein (Murtal, Estíria, Àustria). El seu testimoni va
ser recollit en el llibre Andaluces en los campos de Mauthausen (2006),
de Sandra Checa, Ángel del Río i Ricardo Martín. El 19 de març de 2007 va ser
distingit per la Diputació de Cadis (Andalusia, Espanya) amb la Placa d'Or pel
seu compromís en la seva defensa dels Drets Humans i l'endemà li va ser retut
un homenatge a la Casa de la Cultura d'Olvera organitzat per l'Ajuntament de la
localitat. També el seu testimoni va ser recollit en el documental Memoria
de las cenizas (2012), d'Eduardo Montero Saponi. Sa companya fou Aimée
Louise Émilie Eppe. Eduardo Escot Bocanegra va morir el 22 de maig –algunes
fonts citen erròniament el 23 de maig– de 2015 al seu domicili de
Rosny-sous-Bois (Illa de França, França) d'una aturada cardiorespiratòria.
---
Eduardo
Escot Bocanegra, tinent de Transmissions de l'Exèrcit republicà (Madrid, agost
de 1937)
---
Eduardo
Escot Bocanegra (cinquè per l'esquerra amb roba de civil) amb altres espanyols
alliberats del camp (París, juny 1945)
---
Eduardo
Escot Bocanegra amb el seu vestit de deportat (ca. 2005)
---
Eduardo
Escot Bocanegra en un homenatge (Cadis, 2007)
---
---