---
Egisto
Gori (1893-1965)
El 23 de maig de 1893 neix a Pistoia
(Toscana, Itàlia) l'anarquista, anarcosindicalista i antimilitarista Egisto
Gori, conegut com Minos. Quan tenia
15 anys entrà a formar part del grup anarquista de Pistoia, on militaven
Virgilio Gozzoli, Tito Eschini i Dino i Alfredo Gori, entre d'altres.
Antimilitarista convençut, s'oposà a l'entrada d'Itàlia en la Gran Guerra. El juny
de 1914 va ser detingut amb altres companys per haver participat en una
manifestació contra les companyies disciplinàries i a favor de
l'antimilitarista llibertari empresonat Augusto Masetti i fou denunciat per
«difusió de manifests subversius i propaganda antimilitarista». Aquest clima d'insurgència
donà lloc a la coneguda com «Setmana Roja». Va ser enviat a la força al front
enquadrat en un grup d'Enginyeria Telegràfica i durant la retirada es presentà
voluntari per estendre una línia telegràfica amb una brigada d'Infanteria que
havia quedat incomunicada pels bombardeigs alemanys, acció per la qual va ser
condecorat amb la medalla d'argent al valor, medalla que llançà immediatament
i, per aquest fet, va ser reclòs en règim d'aïllament. Arran dels insults
proferits contra un oficial, el qual volia fer castigar tot l'escamot si no
sortia el responsable, es presentà com a culpable encara que era innocent.
Portat davant un tribunal militar acusat de «desobediència i insults a un
oficial», va ser finalment absolt després d'haver capgirat l'acusació. Mecànic
ferroviari de professió, a finals de 1921 va ser nomenat secretari del Sindicat
de Ferroviaris de la Unió Sindical Italiana (USI) i fou corresponsal del
periòdic Guerra di Classe a Pistoia. El
31 de juliol de 1922 un escamot feixista assassinà son germà Fabio, amb qui
l'havien confós. Després de la Vaga General Antifeixista, portada a terme entre
l'1 i el 3 d'agost de 1922, va ser acomiadat dels Ferrocarrils Estatals de
Florència i per guanyar-se la vida reobrí el taller de fusteria de son germà
Fabio. Ja abans de la caiguda de Benito Mussolini (25 de juliol de 1943)
participà en la lluita clandestina i a partir de l'Armistici (8 de setembre de
1943), amb altres companys (Borregone, Barba, etc.), organitzà els primers
nuclis de resistència a la zona de Pistoia. Buscat per les autoritats feixistes
de la República Social Italiana, es refugià durant una temporada a Florència
(Toscana, Italia) a casa d'un familiar. De bell nou a Pistoia, representà la Federació
Anarquista Italiana (FAI) en el Comitato di Liberazione Nazionale (CLN, Comitè
d'Alliberament Nacional). Després de la II Guerra Mundial continuà militant en
la FAI. Entre el 15 i el 19 de setembre de 1945 representà, amb Dino Gori,
Alfredo Gori, Tito Eschini, Mario Eschini i Ezio Domenichini, la Federació
Comunista Llibertària (FCL) de Pistoia en el Congrés Nacional de la Federació
Anarquista Italiana (FAI), celebrat al Teatre Verdi de Carrara (Toscana,
Itàlia). Egisto Gori va morir el 21 de maig de 1965 a Pistoia (Toscana,
Itàlia). Son fill Minos Gori també fou un destacat militant anarquista.
---
Egisto
Gori
---
Campament
Internacional Anarquista (Marina di Cecina, 1953).
D'esquerra a dreta: Egisto
Gori (al fons), Livio Azzimonti, Mario Barbani, Pietro Ferrua, Federico
Ernovino i Bruno Furlotti
---
---