dwyer

---

Ubi Dwyer (1933-2001)

El 21 de gener de 1933 neix a Irlanda l'activista cultural anarquista William Ubique Dwyer, més conegut com Bill Ubi Dwyer, Ubi Dwyer o simplement Ubi, i que va fer servir el pseudònim B. Langford. Educat al Newbridge College de Newbridge (Kildare, Leinster, Irlanda), en 1954 emigrà a Wellington (Nova Zelanda, Austràlia). Entre 1956 i 1960 treballà al port de Wellington, milità en la Wellington Waterside Worker's Union (WWWU, Unió dels Treballadors del Moll de Wellington) i es caracteritzà per organitzar mocions de censura als líders de la Wellington Watersiders Union (WWU, Unió d'Estibadors de Wellington). En 1960 va ser obligat a dimitir del seu càrrec de delegat sindical de la WWWU, abandonà el sindicat i es matriculà en la Universitat de Victòria de Wellington, on en 1962 fundà l'Anarchist Association (AA) en aquesta universitat, on militaren les germanes Sue i Jane Harris, John Murphy, Graham Butterworth, John Markham, Irv Hart, Stuart Hickman, Peter Shanley, Rex Benson, Joseph Fliegner, Dave Tossman, John Warren, Bill Barker, J. F. Turner i David Wright, entre d'altres. En 1962 organitzà una moció de censura als líders de la Victoria University Students Union (VUSU, Unió d'Estudiants de la Universitat de Victòria). Tingué dos fills, Peter Enrico Dwyer (Peter per Kropotkin i Enrico per Malatesta) i Michael Dwyer (Michael per Bakunin). A mitjans de 1963 es traslladà a Auckland (Nova Zelanda) i s'integrà en l'Auckland Anarchist Group (AAG, Grup Anarquista d'Auckland), on militaven Bruce Babingto, Jim Hawkins i John Sanders, entre d'altres. En 1965 creà la New Zealand Federation of Anarchists (NZFA, Federació dels Anarquistes de Nova Zelanda), de la qual va ser secretari de coordinació, i col·laborà en Red and Black. Aquest mateix any els Serveis Socials d'Auckland el denunciaren per abandó dels seus fills i en 1966 va ser condemnat per escridassar la regna Elisabet II del Regne Unit a Auckland. En 1966, després de passar uns mesos a Wellington, es traslladà a Sydney (Nova Gal·les del Sud, Austràlia) i per a finançar les seves activitats anarquistes, especialment les muntades al centre social hippie «The Cellar», es dedicà a vendre LSD a bon preu, convertint-se en un exponent de l'anomenat «anarquisme psicodèlic», que reivindicava l'àcid lisèrgic com a mitjà alliberador. Aquesta «tendència» anarquista no va ser molt ben acollida per certs sectors del moviment anarquista més tradicional. Pujat a una capsa de sabó es dedicava a fer mítings a The Domain de Sydney i publicà pamflets on descrivia la seva particular heterodòxia anarquista. Fou secretari de la Federation of Australian Anarchists (FAA, Federació dels Anarquistes Australians), organització fundada en 1967 que arreplegava els grups llibertaris de Sydney, Melbourne i Brisbane. L'octubre de 1968 va ser detingut i condemnat a vuit mesos de presó per venda d'LSD, que purgà a la penitenciaria de Goulburn (Nova Gal·les del Sud, Austràlia), i en 1969 el govern australià el deportà a Irlanda. En 1968 la FAA li publicà Anarchy Now!. En 1970 John Lennon li va demanar ajuda per establir la comuna hippie «Island Commune», edifici ocupat al carrer Merrion de Dublín, i entre 1970 i 1972 son amic Sid Rawle establí una comuna hippie a Dorinish, una illa irlandesa propietat de Lennon. A Londres (Anglaterra) treballà de funcionari a l'Office of Public Sector Information (OPSI, Oficina d'Informació del Sector Públic) al barri londinenc d'Holborn. Formà part del col·lectiu anarquista «Freedom Press», participà en les revistes Freedom i Anarchy, especialment en Acid Issue, i en 1971 organitzà l'«Acid Symposium» al Conway Hall de Londres. Antològiques foren les seves intervencions dels dissabtes a l'«Speakers Corner» del Hyde Park de Londres, on parlava de festa, música, amor lliure, anarquisme, etc. Seguidor del moviment hippie i inspirat en les seves experiències durant l'«alliberament» del festival musical de l'Illa de Wight de 1970, quan les tanques que separaven el sector de pagament i el sector lliure van ser tomades, desenvolupà la idea de crear un festival musical totalment «lliure» i el Windsor Free Festival es materialitzà al Widsor Great Park. Aquest festival va ser el precursor del Moviment per als Festivals Lliures (Stonehenge, Glastonbury, Watchfield, etc.). En 1975, després de la violenta repressió de l'esdeveniment l'any anterior, va ser empresonat amb Sid Rawle per repartir pamflets cridant a la celebració del macroconcert. Un cop lliure, en 1976 tornà a Irlanda, on va treballar d'assistent del departament de fisioteràpia d'un hospital de Dublín. Durant uns anys organitzà el People's Free Festival al dublinès Phoenix Park i portà campanyes per la legalització del cànnabis i a favor dels presos polítics irlandesos. En 1978 va ser novament empresonat per organitzar un nou Windsor Free Festival a Londres que finalment es va celebrar al Caesar's Camp proper. En 1981 i 1982 es presentà com a candidat independent per al parlament irlandès i per a les eleccions locals a Dún Laoghaire (Leinster, Irlanda), però no va ser elegit. En 1984 publicà el fullet Senator Sunflower –aquest era el nom de la seva bicicleta–, llibret de memòries sobre els seus divertits recorreguts amb bicicleta per Irlanda duts a terme durant les seves vacances. En 1986 col·laborà en el llibre col·lectiu Anarchism in Australia, An Anthology. Prepared for the Australian Anarchist Centennial Celebration (Melbourne, 1-4 May 1986). Cap a 1991, fent ciclisme per les muntanyes de Dublín, va patir un accident i mai no es va recuperar totalment de les ferides al cap. Ubi Dwyer va morir el 13 d'octubre de 2001 a Irlanda.