---
Gilles Durou (1954-2003)
El 17 de juliol de 1954 neix a Hloirac (Aquitània,
Occitània) l'activista anarquista, antimilitarista, ecologista i feminista
Gilles Pierre Durou. Sos pares es deien Jean René Durou i Gisèle Louise Artaud.
A començament dels anys setanta va començar a militar en el «Grup Sébastien
Faure» de Bordeus (Aquitània, Occitània) de la Federació Anarquista (FA). Fou
especialment actiu en el Comitè de Lluita dels Objectors (CLO) i a començaments
dels anys vuitanta abandonà la FA i creà el Grup Anarquista de Bordeus (GAB),
format sobretot per estudiants, que editava el periòdic Dégel
(1983-1984) i del qual era l'administrador amb Jean Barrué. En 1980 obrí la
llibreria llibertària «L'En Dehors», en la qual, a partir de 1986, s'establí el
Cercle d'Estudis Llibertaris (CEL), especialitzat en organitzar reunions i
discussions públiques. Entre 1980 i 1986 col·laborà en la revista llibertària
internacional Agora, editada a Tolosa (Llenguadoc, Occitània) i dirigida
per Solon Amoros. Durant els anys vuitanta participà en les accions del Comitè
del Lluita Antinuclear Girondí (GLANG), del Col·lectiu Girondí pel Dret de les
Dones a l'Avortament i a la Contracepció i del «Grup Emma Goldman» de París. A
finals de la dècada entrà a formar part de l'Organització Comunista Llibertària
(OCL) i, després de formar-se en fotocomposició, ajudà en les tasques de
maquetació de la revista mensual Courant Alternatif de l'OCL. Força
compromès amb la lluita dels immigrants il·legals, especialment arran de les
vagues de fam de 1991, 1998 i 2002, començà a interessar-se per la política
africana. En 1994 organitzà el «Col·lectiu Girondí per Rwanda», país que visità
en 1995 per recollir els testimonis dels supervivents i que van permetre
desemmascarar Sosthène Munyemana, un dels protagonistes del genocidi a Butare
(Rwanda), refugiat a Bordeus. També fou un dels fundadors de l'editorial
Analis, la qual, en 1988, reedità L'increvable anarchisme, de Louis
Mercier Vega, i que en 1995 publicarà l'obra de Christophe Soulié Liberté
sur paroles. Contribution à l'histoire du Comité d’Action des Prisonniers.
Fou assidu les càmpings anuals organitzats per l'OCl als Pirineus i es mostrà
força actiu en el moviment contrari a la construcció del túnel de Somport. Sa
companya, de qui estava divorciat, fou Catherine Labrousse. Vivia a Begla
(Aquitània, Occitània). El desembre de 2002 fou hospitalitzat a causa de la
seva deteriorada salut. Giulles Durou va morir el 22 de setembre de 2003 a
l'Hospital Pellegrin de Bordeus (Aquitània, Occitània) a causa d'una crisi cardíaca
i les seves cendres foren escampades en una vall dels Pirineus bascos.
---
Gilles Durou
---
Gilles Durou (esquerra) entrevistat
per Gilbert, de «La Clé des Ondes» en una trobada pels sense-papers (2002)
---
---