---
Giovanni
Dupuy (1900-1979)
El 7 de juny de 1900 neix a Barberino di
Mugello (Florència, Toscana, Itàlia) l'anarquista, sindicalista i lluitador
antifeixista Giovanni Dupuy, conegut també com Marcello Dupuis, i que va fer servir el pseudònim de Marcel Giovanni Gregori. Sos pares es
deien Pietro Dupuy i Augusta Ristori. Assistí fins el sisè de primària i
després es posà a fer feina de carter. En aquesta època simpatitzava amb el
Partit Socialista Italià (PSI). Durant la Gran Guerra, va ser cridat a files
després de la batalla de Caporetto (9 de novembre de 1917) i va ser llicenciat
18 mesos després. De bell nou a Florència, s'incorporà a la Cambra del Treball,
destacant com a organitzador en les manifestacions sindicals. Acomiadat de la
seva feina de carter per la seva militància socialista, a finals de 1923, després
d'una breu estada a Milà (Llombardia, Itàlia) fugint dels escamots feixistes,
passà a Marsella (Provença, Occitània), on treballà de mecànic i s'incorporà al
moviment anarquista, unint-se a Giulio Bacconi i Sabatino Gambetti i desenvolupant
una intensa activitat. L'estiu de 1928 el cònsol italià a Marsella, Carlo
Barduzzi, demanà a les autoritats franceses la seva expulsió del país,
juntament amb altres companys (Giulio Bacconi, Angelo Acillotti, Dario
Castellani, Antonio Cherici, Bruno Chiarini, Nello Chiarini, Antoni Cherici,
Gino Bagni, Ruggero Panci, Armando Pane, Torquato Muzzi, etc.), sota la falsa
acusació que havia rebut de París tres bombes de rellotgeria amb la intenció de
realitzar atemptats. L'11 de juliol de 1928 va ser fitxat per la Prefectura de
Policia de Florència, destacant la «mala reputació» que havia adquirit a Itàlia,
on professava obertament les seves idees anarquistes, i era considerat un dels
majors exponents de l'anarquisme a Marsella, juntament amb Giulio Bacconi,
Dario Castellani i els germans Giuseppe i Renato Gialluca, essent inscrit en
els butlletins de frontera i de recerca amb ordre de detenció. Entre 1931 i 1936
va viure a Grenoble (Delfinat, Arpitània), on col·laborà, segons els confidents
de l'Organizzazione per la Vigilanza e la Repressione dell'Antifascismo (OVRA,
Organització per a la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), en el
setmanari comunista Le Travailleur Alpin
i freqüentà destacats anarquistes (Francesco Barbieri, Alfredo Bonsignori,
Ernesto Capannesi, Enzo Luigi Fantozzi, Gusmano Mariani, etc.). A principis
d'agost de 1936 creuà els Pirineus i el 16 d'agost s'enrolà a Barcelona
(Catalunya) en la «Columna Italiana» de la «Columna Ascaso», majoritàriament
anarquista, comandada pel republicà Mario Angeloni i el fundador de «Giustizia
e Libertà» Carlo Rosselli. El 19 d'agost de 1936 es trobava lluitant a les
trinxeres del cementiri d'Osca (Aragó, Espanya) i el 28 d'agost combaté en la
batalla de Monte Pelado, entre Osca i Almudébar (Aragó, Espanya). El 5 de
novembre de 1936 va ser ferit a Tardienta (Osca, Aragó, Espanya) i es recuperà
en un hospital de Lleida (Segrià, Catalunya). El febrer de 1937, son germà
Matteo Dupuy, comunista, que vivia a Florència, va ser condemnat a cinc anys de
confinament perquè, en una carta interceptada per l'OVRA, va demanar ajuda a
son germà per a poder arribar a Espanya per a lluitar com ell contra el
feixisme. El 12 d'abril de 1937 va ser novament ferit en l'ofensiva del
Carrascal (Osca, Aragó, Espanya). Després de la dissolució de la «Columna
Italiana», va ser incorporat al 500 Batalló de la 125 Brigada Mixta de la 28
Divisió del 21 Cos de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola, establerta
a Osca i comandada per Gregorio Jover Cortés, destacament en el qual servia el
30 de desembre de 1937 quan va demanar al Ministeri de Defensa espanyol ser
enviat al Servei de Transport de l'exèrcit republicà. A començament de 1938 va
ser enviat al front de Terol (Aragó, Espanya). Els informes dels confidents
estalinistes van fer notar que feia «propaganda anarquista disgregadora contra
el Govern de Negrín». El 7 de febrer de 1939, quan el triomf franquista era un
fet, passà a França i va ser internat al camp de concentració d'Argelers, on
s'integrà en el Comitè Intern del grup anarquista clandestí «Libertà o Morte», ben
igual que altres companys (Mariano Baglioni, Angiolo Bruschi, Enrico Crespi,
Oreste Della Torre, Enzo Donati, Gennaro Gramsci, Settimo Guerrieri, Domenico
Ludovici, Carlo Montresor, Rolando Sternini, Muzio Tosi, Giuseppe Volontè,
etc.). Enviat al camp de concentració de Gurs (IX Companyia), setmanes després aconseguí
fugir-ne i s'establí a Marsella sota la falsa identitat de Marcel Giovanni Gregori, nom d'un company anarquista francès. El
maig de 1939 el trobem a Perpinyà (Rosselló, Catalunya Nord) i d'allà passà a
Grenoble, on a partir de la invasió nazi va combatre amb el maquis de la zona. Després
de la II Guerra Mundial s'establí a Florència, on milità en el moviment
anarquista, encara que s'acostà de mica en mica als socialistes. Giovanni Dupuy
va morir el 10 d'abril de 1979 a Florència (Toscana, Itàlia).
---
Giovanni
Dupuy
---
Giovanni
Dupuy
---
Membres
de la «Secció Italiana» de la «Columna Ascaso» al front d'Osca. Giovanni Dupuy
és un d'ells
---
---