---
Josep
Dot Arderiu
L'1 d'abril de
1921 neix a Prats de Lluçanès (Osona, Catalunya) l'anarquista, anarcosindicalista
i lluitador antifranquista Josep Dot Arderiu, conegut com Athos. Quan tenia vuit anys es traslladà amb sa família a Sallent
(Bages, Catalunya), on va fer els estudis primaris a les escoles nacionals. Després
es posà a fer feina d'aprenent a la barberia Pallarès. Més tard entrà com a peó
de fosa als tallers de construcció de maquinària «Oxigeno y Construcciones
Metálicas del Llobregat» i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball
(CNT) i a les Joventuts Llibertàries de Sallent. Quan el cop militar feixista
de juliol de 1936 es va inscriure en una centúria organitzada per Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC), amb destinació al front de Madrid (Espanya),
tot assegurant que tenia 18 anys, però l'alcalde l'esborrà de la llista. En
1937 va ser nomenat secretari de les Joventuts Llibertàries de Sallent. En
1939, amb el triomf franquista, passà a França i fou internat en diversos camps
de concentració (Argelers, Barcarès, Sètfonts). Entre gener i juny de 1940 va
ser enviat a treballar a les Acereries i Forges de Firminy (Alvèrnia, Occitània).
A mitjans de 1940 entrà a treballar a les mines de carbó a la conca de les
Cevenes, a prop d'Alèst (Llenguadoc, Occitània), i després va ser enrolat en
les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) com a obrer en una pedrera i
llenyataire a Saint Galmier (Alvèrnia, Occitània) i Chevrières (Picardia,
França). A partir de l'estiu de 1941 es posà a fer feina a les mines de La
Grand Comba (Llenguadoc, Occitània). Detingut, va ser jutjat i condemnat per
«estada irregular» a sis mesos de presó, ja que no es podia moure d'Alèst.
Després passà a An Oriant (Bretanya) i a Bordeus (Aquitània, Occitània). Entre
1944 i 1947 realitzà nombroses missions a l'interior de la Península, on va ser
enviat per la Secció de Defensa del Secretariat Intercontinental (SI) del
Moviment Llibertari Espanyol (MLE). Delegat de l'MLE, amb Ignacio Zubizarreta
Aspas (Zubi) i Ángel Marín Pastor,
fou membre del «Comitè França-Espanya», creat per a lluitar contra el
reformisme al si de la CNT. En 1945 prologà el llibre d'Augustin Souchy El movimiento cooperativista en Suecia.
L'abril de 1945 passà a la Península, amb José Galdó i Ignacio Zubizarreta
Aspas, amb la finalitat d'establir contacte amb el Comitè Nacional de la CNT
clandestí instal·lat a Madrid. A finals d'octubre de 1945 va ser detingut a
Barcelona (Catalunya), juntament amb Ángel Marín Pastor i José Galdó. Va ser
interrogat durant dos mesos a la Prefectura de Policia i, després d'haver-se
compromès a donar informacions al cap de la Brigada Politicosocial Eduardo
Quintela Bóveda sobre les activitats dels comunistes espanyols a França, va ser
posat en llibertat. El juliol de 1946 participà en el Ple clandestí de la Federació
Ibèrica de Joventut Llibertàries (FIJL) que se celebrà a les Planes de
Vallvidrera de Barcelona. Amb el suport de Raúl Carballeira Lacunza, el
desembre de 1946, retornà a França amb Liberto Sarrau Royes. Col·labora amb el
Comitè Nacional de l'FIJL i en el Comitè Nacional de Coordinació de CNT, i en
1947 participà amb un impressor en la fabricació de documentació falsa. També s'encarregà
de la preparació d'una emissora de ràdio instal·lat a la colònia llibertària
d'Aymare (Guiena, Occitània) per a emetre a l'interior de la Península. A
començament de 1948 era membre de la Federació de Grups Artístics de l'Exili i,
juntament amb la professora de música i compositora Paquita Galcerán, Antonio
García Birlán, Teodoro Monge Villar i Joan Puig Elías, formà part del jurat del
Concurs d'Art Teatral i Líric organitzat pel secretariat de Cultura i
Propaganda del MLE-CNT. El maig de 1948 entrà novament a la Península amb
Manuel Benítez Jiménez, Francisco Martínez Márquez, els germans Francesc i
Josep Sabaté Llopart, Alejandro Tiburcio Pueyo, Carles Vidal Pasanau i Ramon
Vila Capdevila. De bell nou a França, s'instal·là a Bordeus, on visqué la
número 3 del carrer des Bouviers, i esdevingué administrador, amb Ildefonso
González Gil, de l'editorial «Tierra y Libertad». Després d'un temps a Tolosa
(Llenguadoc, Occitània), s'establí a París (França), on abandonà la militància
activa –alguns atribueixen aquest fet a les reticències sorgides arran del
ràpid alliberament a Barcelona– i treballà, amb Ildefonso González Gil, com a
engreixador en una indústria d'automòbils Renault i després com a mecanògraf.
Més tard entrà com a traductor per a la UNESCO i la ONU i va fer carrera de
funcionari en aquests organismes com a traductor, revisor i editor d'actes,
assistint a nombroses reunions internacionals (Nairobi, París, Belgrad, etc.).
Amic i col·laborador d'Albert Camus, traduïa al castellà articles seus que
publicava per al periòdic parisenc Solidaridad
Obrera i en 1958 va publicar un recull d'aquests sota el títol La sangre de la libertad. En 1962, quan
la visita de Nikita Khrusxov a París, com molts altres militants espanyols, va
ser deportat a Còrsega. En 1999 residia amb sa companya a Sant Cebrià de
Vallalta (Maresme, Catalunya) i en 2004 a Oms (Rosselló, Catalunya Nord).
---
D'esquerra
a dreta: Liberto Sarrau Royes, Josep Dot Arderiu, Raúl Carballeira Lacunza i
Francisco Martínez Márquez (Tolosa de Llenguadoc, 1945 o 1946)
---
Josep
Dot Arderiu en un detall de l'anterior fotografia
---
Portada
de la traducció camusiana de Josep Dot Arderiu
---
Josep
Dot Arderiu
---
---