---
Amador
Domínguez Pan (1916-1949)
El 22 de juny de 1916 neix a San
Xoán de Pravio (Cambre, La Corunya, Galícia) –algunes fonts citen erròniament A Gándara
(Cambre, La Corunya, Galícia)– l'anarcosindicalista i resistent antifranquista
Amador Domínguez Pan –el segon llinatge a vegades citat erròniament Paz–, conegut com Jaime
Pimentel.
Era fill natural de la jornalera Matilde Domínguez Pan. Es
guanyava la vida fent de pagès i militava en la Unió
Camperola, adscrita a la Confederació Nacional del Treball
(CNT), de San Pedro
de Nós (Oleiros, La Corunya, Galícia). Quan
esclatà la guerra civil feia el
servei militar i era cap a l'Escola de Marineria de Ferrol (La Corunya,
Galícia). El juliol de 1936 feia de cap de l'Armada al cuirassat
España II i oferí resistència als
sosllevats dins del vaixell ancorat al dic de l'Arsenal de Ferrol. Desertà per
a evitar la detenció i visqué clandestinament a la zona de Cambre, Oleiros i
Bergondo, protegit per una xarxa de solidaritat familiar i veïnal. Juntament
amb altres fugitius participà en alguns enfrontaments amb falangistes i
guàrdies, destacant la mort de l'agent del Servei d'Informació Militar i
Policia (SIMP) José Barcia Rioboó a començaments de l'estiu de 1939 a Gándara
(La Corunya, Galícia). Durant la tardor de 1939 va ser detingut per la Guàrdia
Civl. Jutjat pels franquistes, va ser condemnat a quatre anys de reclusió per
deserció i altres quatre anys per agressió a la força armada, pena reduïda
posteriorment a tres anys i dos mesos, i tancat a la presó naval de La
Escollera, a la Base Naval d'A Graña (La Corunya, Galícia), i al castell de Sant
Felip de Ferrol. Son germà, Benito Domínguez Pan, va ser assassinat pels
feixistes el 7 de setembre de 1937. El 28 de febrer de 1943 aconseguí la
llibertat provisional i s'establí a Bergondo (La Corunya, Galícia), on es
dedicà a organitzar grups que operaven a O Castro (Liáns, Oleiros, La Corunya,
Galícia) i San Pedro de Nós per a ajudar els presos republicans que sortien en
llibertat. El grup va ser desmuntat per la policia i passà a la clandestinitat
per evitar una nova detenció. El desembre de 1945 s'integrà en un petit grup de
la resistència antifranquista que operava a la zona d'Abegondo, Ordes i
Carballo, format per José María Castelo Mosquera (O Doctor), José María Pan (O
Jaime), Manuel Ramiro Souto i Francisco Rey Balbis (Moncho). Després de la seva integració, el grup va ser organitzat
sota el nom de «Grupo Volante A», grup itinerant de la IV Agrupació de
l'Exèrcit Guerriller de Galícia, format per Manuel Díaz Pan, Amador Domínguez
Pan, José Gómez Gayoso (Pepe), José
Piñas Pons, Avelino Rivas Pombo (Edelmiro),
Marcelino Rodríguez Fernández (Marrofer)
i Antonio Seoane Sánchez (Julián),
que actuava (cops econòmics contra dretans, sabotatges a línies elèctriques i
fèrries, ocupació de poblacions i requises, etc.) als partits judicials de la
Corunya i de Betanzos. El 18 d'abril de 1946 formà part del comando format per
Manuel Bello Parga (Luis Seijoo Freire),
Manuel Díaz Pan (Rogelio), José
Pedreira De Las Iguesias (Tomás Padilla),
Mery Pin Pan, Francisco Rey Balbis (Moncho)
i Antonio Seoane Sánchez, que eliminà Manuel Doval Lemat (Coché), cap de la Falange de Cambre. El maig de 1946 va ser nomenat
cap militar del «Destacamento Enrique Líster», amb Francisco Rey Balbis (Moncho) com a comissari. El 21 de juliol
de 1947 abandonà, sense avisar els companys, el grup guerriller arran de les
serioses divergències amb el responsable comunista Fernando Rey Balbis, fet que
explica el rumor que circulà sobre la seva execució a mans dels antics
companys. Amagat a casa dels pares, i a altres indrets (Callobre, Iñás,
Bergondo i Sofán-Carballo), tot esperant partir cap a Amèrica, el 18 d'agost de
1948 va ser detingut a Sofán (Carballo, La Corunya, Galícia) per la Guàrdia
Civil. Jutjat en consell de guerra amb tres enllaços de la guerrilla, el 14 de novembre
de 1948 va ser condemnat a mort per «formar partides armades». Amador Domínguez
Pan va ser garrotat el 25 de gener de 1949 a la presó de la Corunya (La
Corunya, Galícia) i fou enterrat al cementiri de la Corunya. Sa companya fou
Angelina Nogueira Calviño, amb qui tingué un infant, Raúl Domínguez Nogueira.
---
Amador
Domínguez Pan
---
Notícia
sobre la pena de mort d'Amador Domínguez Pan apareguda en el periòdic parisenc
comunista Mundo Obrero del 7 d'abril
de 1949
---
---